MARIA IRANZO. Fotos: Miguel Lorenzo. El Facebook d’Anastasia Miseyko, estudianta de tercer de Periodisme a la Universitat, s’ha tornat verd maragda, blau misteriós, taronja nòrdic i blanc nevós. És el paisatge de Bergen i, per extensió, de tota la naturalesa que envolta la segona ciutat més gran de Noruega. “Està ple de llacs, cascades i boscos, i la ciutat és encantadora. A més, el sistema educatiu és molt diferent i obert. Fa uns anys que van mesclar periodisme amb comunicació audiovisual i és un enfocament que m’interessa prou”. Anastasia remarca com una de les experiències més entranyables de l’Erasmus la visita de les seues companyes de classe: “Tindre l’oportunitat de retrobar-se amb les persones que més trobes a faltar i ensenyar-los on vius, on estudies, què fas, i compartir amb elles les coses que més feliç t’han fet ací. L’Erasmus és moltes coses, però sobretot t’ensenya a valdre’t per tu mateixa, a assumir les teues responsabilitats i a obrir-te de nou en un altre lloc i compartir aquesta experiència amb altres com tu, igualment plens d’il·lusió i ganes, i a vegades igual de perduts”.
Mentre ella se n’anava, aterrava a València Dilan Demirkopru. De València li atreia el fet de ser una ciutat costanera com la seua Bretanya natal. També era el destí més a prop de Torrevella, on viuen familiars. Després de dies d’incerteses, Dilan ja se sent ciutadana Erasmus. Comparteix pis i anècdotes diàries amb una espanyola, una noruega i una coreana.
Són només dos exemples que personalitzen la XIV Setmana Internacional de la Universitat de València, amb la qual es pretén orientar l’estudiantat sobre els diversos convenis amb centres educatius. “En els pròxims anys se sumaran Malàisia i Indonèsia en la nostra oferta cap al sol ixent, que ja s’estén per la Xina, Japó, Corea i Taiwan”, expliquen des del Servei de Relacions Internacionals i Cooperació. En una xarrada informativa sobre els destins asiàtics, trobem Claudia Alba, d’ADE: “Tot i que el destí favorit en la meua carrera és Austràlia, m’agradaria tindre l’oportunitat de fer una estada a Xangai. M’interessa molt la seua cultura i la seua forma de treballar”.
Mirades cap al sol ixent
Qui torna d’allà és Ana Sáenz, que ha estudiat durant un any a la Universitat de Ryukoku, a Kyoto, “on he tornat a conéixer-me”. Presumeix d’haver dormit en una residència per dos-cents euros mensuals i d’haver menjat barat, “el que no passa a universitats privades i prestigioses de Tòquio, com Meiyi, on la residència et pot costar al voltant dels huit-cents euros. De fet, vos done un consell. Entre Tòquio i Osaka no hi ha quasi diferències pel que fa a la ciutat i sí pel que fa a la gent”. “Es diu que els d’Osaka són els andalusos del Japó”, apunta irònic Pablo Broch, estudiant d’Economia. Tots dos no convencen Agatha Mora, qui després d’haver fet Belles Arts, de cursar el Màster d’Animació Digital i de començar ara Medicina, lluita per una beca que la duga cap a la capital japonesa.
Una deliciosa presa de contacte amb la internacionalització és l’speed cafenet, cafés expressos bilingües, endolcits amb cuirassants, per a conéixer en cinc minuts una cultura, un país, un possible company de classe o tal vegada un amic o amiga per a tota la vida. Els organitza aquesta setmana a les vesprades la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, el segon centre, després d’Economia, que més estudiants internacionals rep de tots els campus. I cada dia el dedica a un idioma diferent.
Sona la campana
La vicedegana Ana Rosa Calero agita la campana taronja amb força i comença el quart torn de rotacions. A Javi Huang li ha tocat seure amb Laurie Romely. Els dos vintanyers comparteixen el somriure i dues llengües: l’espanyol i el francés. Huang estudia Traducció i Mediació Interlingüística i li conta a la seua interlocutora efímera que l’any que ve vol aconseguir la beca per a viatjar a Heidelberg o Mainz, “dues universitats de renom pel que fa a la traducció”. Romely ha arribat fa poc des de l’illa de La Reunió, on vol ser en un futur professora d’espanyol. Farà mig Erasmus ací i a partir de gener anirà a la Universitat de Sevilla: “Com han canviat els meus hàbits! A La Reunió dinava a les dotze i em gitava a les deu de la nit. Açò ara és impossible! I m’encanta! Els caps de setmana, que a La Reunió es dediquen a la família, ací no parem d’eixir per a conéixer la història de la ciutat”.
En la taula del costat escoltem Víctor Manuel Gil, de Llengües Modernes, parlant amb la gal·la Eurielle Darmon: “Jo somnie amb un Erasmus a Bordeus, gaudint del bon vi i del formatge. De moment, ja he tastat un dels avantatges de fer amics Erasmus a classe: les visites que després de l’experiència els faràs en els seus països”.
