Nadine Schimd durant la seua visita a l’exposició.
MARIA IRANZO. Fotos: Miguel Lorenzo. Nadine Schimd recorre la Sala Martínez Guerricabeitia de la Nau. Camina sola, però se sent acompanyada. És cega de naixement. Dels colors, concretament de les tonalitats bàsiques, té certes nocions. A mesura que avança, l’envolten immenses aquarel·les abstractes que juguen amb les fluorescències per a reflexionar sobre la noció de límit i l’inabastable. Són obra del pintor José María Yturralde (Conca, 1942). No les veu, però sí que les percep amb l’oïda a través dels cascos. Una aplicació, descarregada en el seu mòbil, la guia a cada pas, li explica les estratègies i el propòsit d’un dels mestres de l’abstracció geomètrica.
“Fins ara no havia anat sola a cap exposició. Les audioguies convencionals et parlen de l’autor, de la seua època, dels seus pensaments. Et donen informació complementària a les obres exposades, les que se suposa que ja estàs mirant”, explica Nadine. La seua experiència personal ha sigut fonamental en el desenvolupament de l’aplicació Cultura Accessible: “Els vaig insistir que els continguts havien de ser precisos, exactes i no superar el minut i mig. No podia ser tampoc una mera descripció visual del quadre, sinó més prompte una integració d’informació visual, artística i conceptual per tal de sentir l’experiència sensorial que l’autor vol transmetre”.
Ella és un dels membres de Feedback Cultural, l’empresa desenvolupadora d’aquest software en col·laboració amb la Fundació General de la Universitat de València. “Les necessitats de Nadine ens va obligar a fer un treball previ d’investigació de l’autor per tal d’aconseguir l’ambient sensorial que pretenia transmetre Yturralde, independentment de cada persona que el contempla”, apunta Miguel Arce, director d’operacions.
L’aplicació permet a les persones invidents accedir als continguts sobre les obres de la mostra.
Projecte de qualitat social
“El valor de la nostra aplicació és que no hi ha continguts diferenciats segons les persones que la utilitzen”, afegeix Fernando Ortiz, director executiu d’aquesta empresa. “Per tant, es tracta d’un projecte d’utilitat social, que serveix per als qui tenen discapacitat visual, però també per als qui pateixen algun tipus de discapacitat cognitiva, per als qui són desconeixedors d’Yturralde o simplement són persones majors”, subratlla.
“A més, estem parlant d’una aplicació electrònica, disponible per a qualsevol mòbil, ja que opera amb el sistema IOS o Android. Una de les principals barreres a l’accessibilitat és la impossibilitat dels museus o centres culturals de costejar audioguies i, d’aquesta manera, estalviem una despesa”, afegeix Ortiz.
Un altre dels requeriments en què va insistir Nadine va ser la necessitat de treballar amb botons accessibles, és a dir que s’identificaren prèviament amb un títol. L’aplicació es basa en pistes d’àudio. Unes són globals i genèriques, atenent les parts en què es divideix la mostra Yturralde. Cartografia del sublim, i unes altres, més concretes, estan basades en cada llenç pròpiament.
Més immediatesa
En aquest punt, la pròxima meta del projecte és facilitar la lectura quan es recorre l’exposició. Per aconseguir-ho, “el futur passa pel desenvolupament d’iBeacon, el sistema de posicionament en interiors d’Apple que també es pot utilitzar en Android. En què consisteix? Cada vegada que es passa pel costat d’una balisa d’assenyalament, s’envia un senyal Bluetooth del telèfon perquè comence a reproduir-se l’explicació corresponent a eixe quadre”, avança Miguel Arce.
Laura Robles té quaranta-quatre anys i ha vingut acompanyada de la seua amiga Elena. Fa cinc anys va perdre la visió. Des d’aleshores, “em sent llunyana a les coses perquè em perd molta informació”. No li passa hui. Amb la veu que li parla pels cascos del mòbil “em sent més integrada”. L’amiga també ho agreix: “Aquest matí per fi estem entenent juntes l’exposició perquè jo merament el que faig és dir-li: Hi ha una ratlla enmig, groc a un costat i blau a l’altre… Res més”.
Per al vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, aquesta aplicació és només un primer pas del seu “somni personal” de dotar la Nau d’un “laboratori d’innovació sociocultural”. En aquest sentit, ha destacat que “a través de la immersió digital podem millorar l’accés a la cultura de totes les persones”.
