logodreta

Hortensia Rico, portadista de la prestigiosa ‘Nature Biotechnology’

foto-premi-Hortensia-02

MARIA IRANZO. Una imatge atractiva i un cúmul de casualitats han dut la microbiòloga Hortensia Rico, vicedegana de la Facultat de Farmàcia, a signar la portada del mes de febrer de la revista Nature Biotechnology. Aquesta aficionada a la fotografia no imaginava que el seu compte de Flickr, que va obrir el 2009 amb el pseudònim microorgànic per a plasmar la seua creativitat científica i social, acabaria enllaçant-la amb una de les publicacions de major impacte.

“El monogràfic de febrer està dedicat a la Yarrowia lipolytica. Casualment, fa anys vaig fotografiar aquest microorganisme en una placa de cultiu. Sembla que l’editora de la revista, Irene Jarchum, la va veure en internet i va apostar per ella per a il·lustrar la primera plana. Després d’un debat a la redacció, ja que els autors dels articles també subministren imatges d’aquest microorganisme, es van decidir per la meua. Van contactar amb mi i en preguntar-me per l’autorització els vaig dir que, sens dubte, era un honor ser la seua portadista”, m’explica feliç la responsable de la Unitat Departamental de Microbiologia i Ecologia de la Facultat de Farmàcia.

Per a Hortensia Rico, la decisió de Nature Biotechnology “és una espècie d’homenatge a la importància de la imatge en la investigació científica i una reivindicació del treball del fotògraf científic, una tasca que requereix paciència i que no està ben reconeguda. Els que portem anys retratant microorganismes sabem que una imatge val més que mil paraules. Tot i que la importància sempre es dóna a les dades, moltes vegades el recolzament final el subministra una imatge. La fotografia fa evident els resultats d’una recerca”.

foto-premi-Hortensia

Fotografia científica i social

Portada-premiada-revista-biologia-HortensiaNo és la primera vegada que el do d’aquesta microbiòloga per a la fotografia científica i artística és valorat. Fa sis anys es va fer amb el primer premi del concurs de fotografia convocat pel Curs Càtedra Ciutat 2011 Esport, Universitat i Ciència. “Me’n vaig anar al riu, vaig traure quatre fotos. I precisament amb una d’elles, que vaig titular En formació, vaig aconseguir el reconeixement. Un altre guardó més recent va ser el que vaig obtindre l’any passat amb la imatge d’una fila de raïm. El concurs el va organitzar el Club d’Enòfils, on participàvem la Universitat Politècnica de València i els nostres campus de Burjassot i Tarongers”, recorda. “Malgrat tot, aquest últim premi ha suposat el cim, tant pel prestigi de la revista com per la seua especificitat en biotecnologia”, assegura Rico.

En els seus àlbums científics té un pes important la seua línia d’investigació en l’àrea de microbiologia dels aliments. Per això, els protagonistes dels seus enquadraments solen ser “microorganismes que estan en contacte amb els aliments o en superfícies de treball dels aliments, com pot ser una taula de fusta”.

 

Aliments i microorganismes resistents als antibiòtics

“El que nosaltres estudiem”, indica la doctora Rico, “és com microorganismes que no són patògens però resistents als antibiòtics tenen una capacitat transmissora de la seua resistència a microorganismes que sí que són patògens. Ho explique més clarament perquè s’entenga la seua perillositat. Si aquests microorganismes que estan en els aliments arriben a una persona afectada per un microorganisme patogen, hi ha la possibilitat que transmeten al patogen la seua resistència a l’antibiòtic”.

Hortensia Rico.

Hortensia Rico.

Això pot ser especialment rellevant en aliments que s’ingereixen crus, com ara els productes vegetals frescos. “En aquests casos, els bacteris poden arribar viables al tracte gastrointestinal del consumidor i allí poden transmetre la resistència tant a la microbiota comensal com a la potencialment patògena mitjançant mecanismes de transferència horitzontal de gens. Per tant, ens trobem amb un problema silenciós de seguretat alimentària per l’altíssima resistència als antibiòtics que trobem hui en dia, a la qual se suma la capacitat transmissora d’aquests microorganismes”, alerta Rico.

L’objectiu del treball, que porta endavant junt amb els doctors Daniel Gozalbo, Pilar Falomir i Carlos Sebastiá, és analitzar els tractaments que s’han de donar als aliments i a les superfícies i utensilis de cuina per tal d’eliminar aquests microorganismes. “També volem cridar l’atenció sobre l’ús d’antibiòtics en ramaderia, moltes vegades emprats per a engrossir el ramat. L’antibiòtic, usat per a engrossir o pel necessari tractament d’una malaltia, selecciona bacteris resistents que poden arribar fins les plantes mitjançant l’ús d’adobs d’origen animal, com el fem, d’ús freqüent en la nostra agricultura. El mateix passa amb l’ús de plaguicides en plantes, que poden seleccionar bacteris resistents. No és qüestió de crear alerta, perquè els aliments mai no són estèrils, però sí que hem de prestar una atenció especial a la capacitat transmissora d’alguns microorganismes de la seua resistència als antibiòtics”, sentencia.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València