MARIA IRANZO. Més de setanta països es comuniquen a través de la llengua francesa. I es calcula que “el 2050 hi haurà 750 milions de francòfons al món, per la qual cosa apostar per aquest idioma és un valor segur”, sosté Ana Monleón, directora del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat.
Matei Visniec.
Ho subratlla en la jornada Francophonie Aujourd’hui: Plurilinguisme et Quebec, organitzada pels professors Ignacio Ramos i Domingo Pujante per a donar a conéixer a la comunitat universitària la vigència, la riquesa i la diversitat de les cultures en llengua francesa “més enllà de les fronteres de França”. “En aquest cas ens hem centrat en la situació de la francofonia a Quebec i en el concepte de plurilingüisme; en concret, en el cas d’escriptors que opten per desenvolupar la seua obra en francés encara que no siga la seua llengua materna. En són un exemple Samuel Beckett, que escriu en anglés i francés, o Matei Visniec, que fa ús del romanés i del francés”, explica el professor Ramos al Saló de Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
Especialista en Visniec, el professor Evelio Miñano relata el moment en què l’escriptor romanés va optar pel francés. El 1987, abans de la caiguda del règim comunista, Matei Visniec es va exiliar a París. Va tardar cinc anys a utilitzar la nova llengua, amb la qual va començar a escriure peces dramàtiques. “Paradoxalment, el francés i l’allunyament del romanés li van servir per a redescobrir la seua llengua materna. De fet, és ell mateix qui s’autotradueix al romanés”, apunta Miñano.
En aquesta línia, també es va abordar la dualitat narrativa hispano-francés en la qual destaca la figura de l’irreverent i polifacètic Copi. Aquest argentí també va arribar a París fugint d’un Estat, en aquest cas el del règim peronista, “i a París va escriure quasi tota la seua obra en francés”, apunta el professor Pujante.
Una veu compromesa
A la jornada, gràcies a la col·laboració de l’Associació Internacional d’Estudis Quebequesos (AIEQ), va assistir com a convidat d’honor l’escriptor Serge Lamothe. Es tracta d’una de les veus més compromeses de Quebec que reivindica una defensa de la llengua francesa a través dels afectes i la cultura, allunyant-se de criteris mercantilistes o utilitaris. En una entrevista dirigida pel professor Pujante, en la qual es va llegir part de la seua obra pessimista i irònica, Lamothe va lamentar que “l’anglés a poc a poc continua guanyant posicions”, tot i l’existència de lleis que protegeixen la comunitat lingüística francòfona. “És una llengua de colonitzadors que s’ha convertit en llengua colonitzada”, ironitzava.
Com a valor afegit d’aquesta llengua, diversos autors subratllaren principis que caminen associats a ella, com ara la igualtat, la llibertat i la lluita contra la discriminació, “valors que remeten a la seua pròpia cultura”.
“El que és evident és que l’èxit del nostre futur professional passa forçosament per l’aprenentatge de diverses llengües modernes”, va concloure una de les estudiantes del Grau de Filologia Francesa assistent a la jornada.
El futur d’Àfrica
Però de qui depén el futur del francés, segons diversos ponents escèptics amb l’èxit augurat per altres col·legues, és del futur d’Àfrica. “Per als seus habitants, la llengua francesa suposa l’accés a la modernitat, però què passarà si guanya l’integrisme?”, va llançar l’interrogant Evelio Miñano.
Per aquest motiu, l’anàlisi sobre la francofonia en l’actualitat tindrà continuïtat el pròxim 12 de maig. Se celebrarà una segona jornada dedicada al continent africà d’expressió francesa, en particular als països del Magrib, i a la denominada diàspora, és a dir, la presència disgregada de comunitats i individus africans pel món.
