logodreta

L’esforç divulgatiu i emprenedor d’estudiants de l’ETSE, reconegut per la major associació d’enginyers tecnològics

MARIA IRANZO. Les sigles IEEE (d’Institute of Electrical and Electronics Engineers) es lligen dins del gremi i-e-cub. I per a entendre’ns, és la major associació internacional, sense ànim de lucre, de científics, professionals i estudiantat de totes les branques de la tecnologia, és a dir, des d’Enginyeria Elèctrica a Telecomunicacions, passant per Electrònica, Informàtica, Telemàtica i Computació. Entre els seus creadors, l’any 1884, trobem ni més ni menys que Edison, Graham Bell i Pope. El que pretenien i persegueixen encara hui els seus membres (més de quatre-cents mil) és fer de la unió l’avançada del coneixement tecnològic.

Són referència a nivell de publicacions, estàndards, impulsió de projectes i especialment per la seua tasca divulgativa cap a la societat. I és en això precisament on la seua branca d’estudiants ubicada a l’ETSE-UV col·labora, una de les més de tres mil associacions universitàries repartides per un centenar de països. “A Espanya en som unes quinze adscrites a l’IEEE, però només la nostra compta amb el seu reconeixement com a branca exemplar de la regió 8, formada per Europa, Àfrica i Orient Mitjà”, subratlla el seu president, Adrián Suárez. Fa un parell de setmanes, i després d’un competitiu procés d’avaluació de candidatures, l’IEEE significava l’IEEEsbUV com un dels col·lectius d’alumnes més proactius.

“Estem en marxa des del 2011. La gent que porta més temps intenta donar cursos als més joves, bé de pràctica electrònica, bé de creació de pàgines web. També organitzem competicions de robòtica o formem equips per a participar en concursos de fora”, enumera Adrián les activitats que promouen. Ho explica de manera tan detallada que, sens dubte, la vocació didàctica és un dels valors d’aquest titulat en Enginyeria Electrònica ara immers en un doctorat sobre Compatibilitat Electromagnètica. “Sí, m’agrada la docència”, reconeix.

Fa sis anys eren dotze els fundadors del grup i hui ja sumen una cinquantena d’estudiants, titulats i doctorats de tots els graus que s’imparteixen a l’escola. Dels últims a apuntar-s’hi, trobem Guillermo Chicote. Té vint-i-un anys i estudia quart curs del Grau d’Enginyeria Telemàtica: “Amb ells he aprés sobretot electrònica, que és el meu punt feble. M’han donat trucs per a l’estudi; he fet amb ells exercicis de classe; i fins i tot he desenvolupat projectes personals amb l’ajuda de companys que són molt bons en les diferents branques, això és, electrònica, informàtica, multimèdia, química i teleco”. Especialment, li vénen a la memòria les vesprades que van passar a l’escola “trencant-nos el cap per a crear un robot amb el qual participar com a equip en l’última edició de l’Olympic Robotic Challenge”, el concurs de robòtica que organitza la Politècnica. “No li funcionaven els sensors i, finalment, amb un treball en equip, vam trobar la solució: la resistència estava trencada”, resol amb satisfacció.

 

Passaclasses

El responsable de gestionar el desenvolupament de projectes és Sebastián Mirasol. “Vaig començar gestionant un equip de projecte, vaig continuar coordinant tots els projectes de la branca, i d’aquell treball organitzatiu he acabat com a vicepresident”, recorda aquest estudiant d’Enginyeria Telemàtica, qui forma part de l’IEEEsbUV des de segon curs: “Feien i fem passaclasses pels cursos de primer de totes les carreres. Els vaig veure en aquell moment, però no em vaig apuntar. En segon, ja amb més coneixements i amb ganes de portar endavant idees pròpies però que no sabia desenvolupar, vaig decidir apuntar-me”.

De fet, “un d’aquells projectes es va convertir finalment en el meu treball de final de grau, dedicat a la immersió visual i acústica. Són unes ulleres de realitat virtual, tipus oculus rift, que s’apliquen per a coneixement de patrimoni cultural. Amb aquestes ulleres i uns auriculars, assegut en un ordinador, podràs moure’t, veure i escoltar com era la Llotja de la Seda de València en el segle xv. I en això què m’ha aportat l’IEEE? Bàsicament, el brainstorming, l’anomenada pluja d’idees. Un sap fer A i un altre B i aprofitem per aprendre junts. Ací he trobat un grup de gent amb la mateixa passió que jo”.

Trastegen en una aula on compten amb ordinadors i materials diversos. Sempre tenen a prop el professor José Torres, actual subdirector de l’ETSE. És el counselor, com li diuen els alumnes i com el reconeix oficialment l’IEEE. En ell recau la principal responsabilitat de mantindre viva l’associació quan els estudiants directius acaben la seua etapa educativa. “Sóc l’interlocutor entre els estudiants i l’associació internacional. A l’escola tracte d’integrar alumnes dels sis graus promovent la seua interdisciplinarietat. També és important promoure la seua consciència pel que fa a premis, concursos, projectes i articles”. De fet, l’IEEE produeix més del trenta per cent de la literatura publicada al món sobre noves tecnologies nascudes al voltant de l’electrònica.

 

Una forta aposta per la divulgació

Un altre rol que els caracteritza és el paper divulgatiu en benefici dels ciutadans més pròxims. “Donem cursos de robòtica educativa als més menuts”, que cada dia els arriben més sabuts. “Organitzem tallers per al programa Conéixer, és a dir, per a les visites dels estudiants dels últims cursos de secundària a l’ETSE; i no fallem mai a Expociència i Expojove”, repassa Víctor Martínez, a qui el seu càrrec de secretari l’ha fet expert en temes de burocràcia administrativa. “Jo li diria als de primer que s’apunten ja, perquè així pots participar més anys en projectes i, per tant, obtindre més coneixement”.

D’Enginyeria Multimèdia arriba Daniel García, qui ara treballa com a investigador a l’ETSE. És un dels socis fundadors i ara, a més, vicepresident. Tira la vista enrere a la carrera de fons i tracta de trobar les raons per les quals l’autoritat de màxim prestigi entre els enginyers de les noves tecnologies els haja reconegut: “A poc a poc ens hem decidit per orientar-nos molt en temes de divulgació. Estem en pràcticament totes les activitats de divulgació científica i tecnològica. Però, clar, aquest reconeixement ara ens obliga a no desunflar-nos i que la gent ens veja innovar”.

 

infouniversitat © 2019 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València