logodreta

MARTÍ DOMÍNGUEZ: “No hi ha hagut mai un trencament tan fort entre la cultura científica d’una època i la seua societat com ara”

CAROLINA SALVADOR QUILES. Mètode, la revista de divulgació científica editada per la Universitat de València, compleix vint anys de cita amb els lectors. Martí Domínguez Romero (Madrid, 1966) la dirigeix des del 1999. Doctorat en Biologia per la Universitat de València i guanyador el 2007 del Premi Nacional de Periodisme, ha desenvolupat el seu treball compaginant la recerca, la literatura i el periodisme. Amb un ferm compromís per la divulgació de la cultura científica, assegura sentir-se satisfet de veure com Mètode és una publicació que ha anat creixent fins a convertir-se en una cosa que cada vegada dóna més faena. –La revista Mètode compleix vint anys. Una bona notícia en els temps que corren, quan moltes publicacions estan tancant. –Quasi ha arribat sense pensar-ho. Realment el que volíem era celebrar que hem arribat al número 75, i en arribar-hi ens hem dit: però si fa vint anys ja que estem ací donant la matraca! Jo realment duc des del 99 com a director i en qualsevol cas l’èxit de Mètode no es limita al fet que siga una publicació de la Universitat i que haja sobreviscut a la crisi i a la reestructuració dels mitjans, sinó al fet que és una publicació dedicada a la divulgació de la ciència. Hem aconseguit tindre un ressò suficient com perquè s’haja convertit en una revista de referència i amb un públic fidel. Eixe és el gran èxit de la publicació. –Un dels objectius de la revista és divulgar la ciència, un tema amb el qual està compromés. Per què és tan important la ciència? –Jo sóc biòleg de formació, i quan era professor en Biologia ja practicava la divulgació, cosa que estava molta mal vista entre els meus companys de la facultat. Ara estic en humanitats i faig ciència, que també està mal vist entre els meus companys [riures]. Per què és tan important? Perquè vivim en un món tecnològic, un món científic, i la realitat és que la gent no sap res de la ciència ni del contemporani. Possiblement no hi ha hagut mai un trencament tan fort entre la cultura científica d’una època i la seua societat com ara, per això és tan important divulgar. Però, més que això, nosaltres el que fem és donar una visió transversal de la cultura. Tot és cultura i intentem veure la ciència com una part més de la cultura, per això Mètodeés una revista singular. No es tracta tant de ser una revista de divulgació científica com de ser una revista d’encontre entre les humanitats i les ciències.

Martí Domínguez, director de la revista Mètode. Foto: Miguel Lorenzo

–Durant aquests vint anys la trajectòria de la revista ha sigut més o menys uniforme? –No! Ha sigut una trajectòria creixent i això de vegades fa que ens plantegem fins on arribarem. Quan jo vaig agafar la revista, era una publicació purament de divulgació institucional, que no tenia preu ni es posava a la venda, ni tenia una distribució fora de la Universitat. Jo el que vaig fer va ser posar-li preu, intentar traure-la fora i competir amb les publicacions habituals. Després donàrem el pas de fer-la en color, donàrem el pas de fer-ne la web (tenim una web molt competitiva) i donàrem el pas de fer-la en castellà i en anglés, a part de l’edició en valencià. Aquest trilingüisme és molt potent i té una gran repercussió en la web, on es recullen moltes de les visites. La veritat és que és un motiu de satisfacció veure com ha anat creixent fins a convertir-se en una cosa que cada vegada dóna més faena. –La revista ha guanyat diversos premis. En destacaria algun? –Tots han sigut bonics, però sempre han costat molt d’esforç. Jo diria, fixa’t, que tots [els premis] d’alguna manera han ajudat Mètode a ser el que és. El primer va ser el de Ciència en Acció (2006), aquest va ser un premi important per a nosaltres ja que s’atorgava des del ministeri i a més recolzava una iniciativa molt perifèrica. Tot això ha ajudat al fet que la revista es mantinga i siga el que és. Jo vaig guanyar el Premi Nacional de Periodisme 2007, per a mi va ser tota una satisfacció. –Què va suposar aquest premi? –En el fons, sempre que dediques tant de temps a una publicació, que també et lleva temps a la teua creació i sobretot a la teua carrera acadèmica, guanyar un premi és una manera de justificar l’esforç que estàs fent. Per a mi és una forma d’explicar per què estic fent això, perquè perds moltes hores i la gent no té ni idea del que és editar una revista ni de la gran quantitat de treball que hi ha al darrere, és a dir, tot el treball de repassar, d’adaptar les normes, de buscar les il·lustracions, de discutir amb els autors, de retallar… Tot això és un treball terrible. I la gent la veu feta i, si hi ha alguna errada, de seguida protesta. Tot això porta molta faena, per tant és un reconeixement. Jo crec que són importants els premis en eixe sentit, ajuden a donar oxigen a les publicacions i als mateixos treballadors. –La revista Mètode compagina ciència i periodisme. Vosté per a la seua plantilla ha escollit periodistes: per què periodistes i no científics? –Tampoc no és que jo preferisca els uns o els altres, però com que sóc professor de Periodisme em sembla interessant que els meus alumnes puguen trobar allí una plataforma, no sols per a treballar-hi, com ha estat el cas, sinó per a fer pràctiques, etc. Nosaltres des de Mètode donem molta entrada a col·laboracions d’estudiants i hi ha molta gent que encara no ha acabat la carrera que ja està fent articles en la revista. De vegades podria contractar un periodista, però la nostra obligació és apostar per aquesta gent que està acabant. Ja portem alguns anys en la carrera també de Periodisme, i des de la primera promoció hi ha hagut gent que ha publicat el seu primer article en Mètode, i és una cosa que també els marca. –Com mira Mètode cap al futur? N’hi haurà un quaranta aniversari, un cinquanta? –Jo espere arribar al número 100, que és un número redó, això ja seria bonic, però també depén dels temps que corren. Nosaltres volem donar ara un nou pas i anem a traure-la dins d’uns criteris més acadèmics, amb una sèrie de revisors experts. D’aquesta manera els articles fonamentals de cada número seran analitzats per referees, i això li donarà un plus des del punt de vista del rigor acadèmic. Volem també donar-li una profunditat a la investigació que es realitza en la publicació. Mètode és una revista de divulgació de la ciència, però també és una revista on s’estudia la divulgació científica, eixe és el pas que volem donar, avançar cap a la unió, l’equilibri entre una visió més periodística de la ciència i una visió més acadèmica. –Finalment, una pregunta que és ineludible: com ha afectat la crisi a Mètode? –L’afecta, clar, hem perdut quasi un 25% de pressupost. També podem dir que afecta a totes les publicacions, i que ens hem de plantejar què és el que volem que siga la Universitat, si podem prescindir d’algunes coses o no. Jo crec que s’hauria de singularitzar per a tindre alguns projectes exclusius que la caracteritzaren, i crec que Mètodela caracteritza en eixe aspecte, ja que no n’hi ha una igual en cap altra universitat. Però la crisi també ens ha fet replantejar-nos de treballar més la web, buscar patrocinadors i gent que vulga col·laborar, cosa que també és difícil en plena crisi. T’has d’espavilar i intentar que el teu treball siga tan especial, tan brillant, que justifique tota la inversió feta.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València