Serge Latouche. Foto: Miguel Lorenzo
MAGDALENA RUIZ. Quan tot el món parla del deute sobirà, d’incrementar la jornada laboral, de complir els dictats del mercat i d’acceptar tots els sacrificis per a mantindre’ns en l’euro, el prestigiós economista Serge Latouche (Vannes, 1940) proposa reduir el temps de treball, trencar amb la dependència dels mercats i eixir de l’euro, o almenys compatibilitzar la moneda comuna amb altres regionals per tal de reactivar l’economia local.
Professor emèrit d’Economia a la Universitat París-Sud, Latouche és una de les veus més acreditades mundialment del moviment pel decreixement, el qual defén l’austeritat per a viure millor, perquè, segons va apuntar a la Nau dilluns 15 d’octubre, “la frugalitat en la vida és l’abundància”. Amb Latouche s’ha inaugurat enguany Claustre Obert, l’espai de debat creat per la Universitat de València i el diari El País per analitzar els temes més rellevants de l’actualitat social, cultural i econòmica, i cal dir que la filosofia de Latouche té atractiu. L’Aula Magna del Centre Cultural La Nau es va omplir i algunes persones van haver de seguir l’acte a través de la pantalla instal·lada al Paranimf.
Latouche no és la idea que qualsevol persona té d’un economista. Potser per la seua confessió inicial: “Mai no m’he endeutat, vaig seguir el consell de mon pare, així que els bancs no estan gens contents amb mi”; o potser per la seua defensa a ultrança de viure amb menys, tot oblidant-nos de les xifres; o potser també –qui ho sap– pel seu paregut amb Sean Connery.
La veritat és que, segons aquest economista atípic, que és Premi Europeu Amalfi de Sociologia i Ciències Socials, “el model productivista europeu en el qual estem instal·lats està abocat al suïcidi”. De fet, “estem vivint la caiguda de l’Imperi d’Occident, com va ocórrer amb l’Imperi Romà”, perquè “la UE es va construir sobre dogmes erronis, que ara s’afonen”. I quins són aquests dogmes? Doncs una economia centrada en el creixement pel creixement, com el ciclista, va exemplificar Latouche, “que no pot deixar de pedalar”, però aquest creixement sense fre, va explicar, que s’ensenya a les escoles de negoci, “ens ha abocat al suïcidi i Europa és insostenible en tot, tant ambientalment com econòmicament, per això la crisi és global”, va sentenciar.
Per a eixir del que qualifica com a “massacre europea” proposa una filosofia zen, fins i tot involucionista, de tornada als orígens, com ja feren els amerindis, els grecs o els africans. “Cal treballar menys, per a repartir el treball i viure millor. Donar-li més sentit a la vida, recuperar l’oci i la vida contemplativa, perquè la felicitat en la vida no es calcula amb xifres i el nivell de vida no és negociable”. Latouche va recordar que el país amb major producte interior brut del món, Estats Units, es trobava el 2008 en el lloc 150 de la classificació que mesura la felicitat de la ciutadania, i això contrastava amb Costa Rica o la República Dominicana, que ocupaven les primeres posicions.
Acompanyat pel vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; l’exdirector de la Borsa i economista Francisco Álvarez; i Pascal Letellier, director de l’Institut Francés de València, una entitat que va col·laborar en aquesta jornada, Latouche va proposar eixir de l’euro: “Hi ha països que l’han rebutjat, com ara Islàndia, i ara viuen millor que nosaltres”, i si no s’opta per una solució tan extrema, segons va matisar, “es pot compatibilitzar amb altres monedes locals per a reactivar l’economia local perquè tècnicament és possible fer-ho”.
Allò evident, des del seu punt de vista, és que l’actual model europeu és insostenible, perquè si es consumia com a França o a Espanya en tot el món, va vaticinar, es necessitarien dos o tres planetes com el nostre. Per això Latouche reclama a la societat que limite el consum (a Occident es tira el 40% dels productes dels supermercats) i que es torne a una agricultura ecològica perquè l’actual perjudica la salut i el medi ambient. Es tracta, en definitiva, de canviar la manera de produir i d’aplicar en la vida les huit r: reavaluar, reconceptualizar, reestructurar, resituar, redistribuir, reduir, reutilitzar i reciclar. Per cert, que la “r” de rescat no es va colar en el discurs ni forma part de la filosofia Latouche.
