Els dies 3, 4 i 5 de desembre es realitzarà un col·loqui internacional sobre migracions, diversitat cultural i quotidianitat urbana. La diversitat cultural s’ha erigit com un dels eixos vertebradors de les societats occidentals contemporànies, però quant hi ha de real en aquest ideal? Quins processos amaga? Com la percebem en el nostre dia a dia? Al voltant d’aquestes qüestions es construeix el plantejament del col·loqui Diverciutats: visions urbanes del quotidià (cultures en itinerància), que tindrà lloc a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Partint d’un corpus teòric que es recolza en l’antropologia i des d’una perspectiva panhumanística i interdisciplinària, en aquesta trobada es revisitarà la noció de “quotidianitat” en els entorns urbans, un concepte que des de fa mig segle s’ha vist afectat per grans canvis, accentuats en els últims anys per la crisi econòmica.
Michel Maffesoli.
Més enllà dels estudis sobre la globalització i les migracions, la intenció d’aquesta reunió científica és aprofundir en els problemes que genera el procés de mundialització i les transformacions viscudes en els espais urbans occidentals, especialment en l’àrea del Mediterrani, així com el seu reflex en les produccions literàries i artístiques. El col·loqui compta com a convidat d’honor amb l’eminent sociòleg francés Michel Maffesoli, professor a la Sorbona, director del Centre d’Estudis de l’Actual i el Quotidià i de la revista Sociétés, que inaugurarà la primera jornada amb una aproximació al fenomen de les tribus urbanes, un tema al qual ha dedicat bona part de la seua carrera. Maffesoli, autor d’obres cabdals de la sociologia contemporània com ara El nomadisme, La transformació del fet polític o En el gresol de les aparences, destaca la dimensió emocional i sensible del quotidià, un aspecte que considera definitori d’una època postmoderna que, segons el seu punt de vista, ha de deixar enrere el predomini del pensament racional.
Una perspectiva pluridisciplinària
A més de Maffesoli, passaran pel Saló de Graus de la Facultat de Filologia una trentena de participants, les conferències dels quals es divideixen en diverses àrees de les ciències humanes. Amb la intenció d’aproximar-se als entramats socials on la diversitat cultural es fa realitat amb major o menor sort, es posaran sobre la taula els reptes als quals s’enfronten diferents disciplines com ara la literatura, el teatre, el cinema, l’art, la música, el periodisme, la lingüística, l’urbanisme, la sociologia i els estudis de gènere. Es pretén analitzar la representació del quotidià en tot tipus de produccions literàries i artístiques, posant un èmfasi especial en aquells col·lectius tradicionalment invisibilitzats com ara les dones, les minories ètniques i sexuals o els xiquets. Amb aquesta finalitat, es prioritzaran les aproximacions més transversals quant a temàtica, estètica i abast territorial.
Entre els participants, cal destacar la presència d’alguns creadors com ara l’actor i dramaturg Sam Touzani, d’origen berber i establit a Brussel·les, que reflexionarà sobre la capacitat alliberadora de l’art. Touzani, de qui la seua obra One Human Show es projectaran alguns extractes, és conegut com a representant de la cultura mestissa a Bèlgica i defensor dels drets humans i la participació ciutadana. També participarà la coneguda artista marroquina Ymane Fakhir, que viu i treballa a Marsella, la qual dedicarà la seua ponència a les migracions i els ritus del quotidià des de la perspectiva de les dones. Pel que fa al nombrós grup d’investigadors destaca la professora de la Universitat d’Amsterdam Ieme Van der Poel, especialista en la diàspora magribina, que analitzarà la plasmació en la literatura de les relacions existents entre els dos costats del Mediterrani després del període colonial, a través de l’estudi concret de dues ciutats representatives: Anvers i Casablanca. Cal destacar també la intervenció del professor de la Universitat d’Aix-Marsella Stéphane Baquey, especialitzat en intercanvis culturals, qui abordarà la representació de la quotidianitat urbana de Tànger en l’obra del poeta Emmanuel Hocquard. Per la seua banda, la sociòloga, teòrica i activista queer Marie-Hélène Bourcier, professora a la Universitat de Lille, tractarà l’interessant tema de “l’homonacionalisme”.
A banda i banda del Mediterrani
La diversitat en els orígens dels participants és una bona mostra de la mirada internacional d’aquest col·loqui, que se centra especialment en les migracions d’Àfrica cap a les urbs dels països occidentals (especialment França, Bèlgica i Espanya). Així, durant les ponències s’analitzaran, entre altres, les obres d’escriptors i artistes migrants de primera, però sobretot de segona generació l’experiència dels quals pot aportar, sens dubte, un poc de llum al voltant de la qüestió de la diversitat cultural i la quotidianitat urbana contemporània. Així, cal destacar la intervenció de la professora algeriana Zoubida Belaghoueg, de la Universitat Mentouri de Constantina, que parlarà sobre les representacions literàries de les ciutats somniades i assassines dels emigrants il·legals. Per la seua banda, Natalia Naydenova, professora a la Universitat Russa de l’Amistat dels Pobles, analitzarà la representació de la subcultura urbana en el discurs literari africà a través del curiós fenomen de la sape congolesa. Però també hi ha importants noms en el nostre país que tractaran temes de candent actualitat, com ara l’artista i professor de Belles Arts de la Universitat de Múrcia Jesús Martínez Oliva, qui reflexionarà sobre l’escola i el concepte d’hospitalitat en el segle XXI, el conegut crític d’art Juan Vicente Aliaga, professor de la Universitat Politècnica de València, que tractarà de la diversitat sexual en l’art del món àrab, o Martí Domínguez, professor de Periodisme i director de Mètode, la prestigiosa revista de difusió científica de la Universitat de València, que tractarà les pasteres en l’humor gràfic. Finalment cal destacar el treball d’Ana Monleón, professora de la Universitat de València, la investigació de la qual des de fa tres dècades s’ha centrat en les literatures francòfones des d’una perspectiva identitària i de gènere, que abordarà el tema de la ciutat il·legible i els immigrants invisibles.
Un dels objectius principals del col·loqui és, en paraules del seu coordinador, Domingo Pujante, “donar testimoni de l’heterogeneïtat de les propostes d’aquests autors i autores trànsfugues que contribueixen en bona mesura a crear i qüestionar la diferència cultural i els espais de les diverciutats en els quals vivim”. Unes propostes amb significat polític que sorgeixen amb freqüència dels marges del sistema econòmic i, per això, compten amb escassos recursos a l’hora de crear la seua obra i donar-la a conéixer. La problemàtica de la diversitat cultural, protagonista del col·loqui, es veu així travessada per altres qüestions relacionades amb l’entorn urbà i social, les nocions de públic i privat, la família i l’escola, la pluralitat i les tribus urbanes.
A més de la coordinació de l’especialista en literatura i teatre contemporani Domingo Pujante, la investigació del qual gira al voltant de les problemàtiques de la identitat, l’exili i les migracions, l’organització compta amb el professor visitant Raphaël Bruchet com a secretari, i amb la resta de membres del Grup d’Investigació en Literatura Francesa de la Universitat de València que participen activament en aquest projecte: Claude Benoit, Adela Cortijo i Evelio Miñano. També s’ha tingut especialment en compte la participació de joves investigadors europeus com ara Lucía Montaner, Aina Reynés, Sergio Rochera o M. Isabel Rubio. La projecció del documental Memòries d’immigrants de l’actual ministra de la Francofonia del govern gal, Yamina Benguigui, completarà el panorama.
L’estudiantat que estiga interessat en el col·loqui podrà obtindre dos crèdits de lliure opció per l’assistència a les jornades, encara que la inscripció està oberta a tota la comunitat universitària i al públic en general.
El programa de les jornades es pot consultar ací.
