L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, amb seu al Palau de Cerveró, inaugura l’exposició permanent Col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València, 1. Ciència i societat, organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat i l’Institut. L’exposició compta amb peces de la col·lecció d’instruments científics i mèdics de la Universitat de València, com també material procedent del seu patrimoni bibliogràfic i documents audiovisuals. La visita a la mostra s’inicia amb la cambra solar de l’Observatori de la Universitat (1935) i conclou amb l’equip de difracció de rajos X (1956-1957).
REDACCIÓ. Segons va destacar Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat, durant la roda de premsa de presentació, “la mostra és la primera part de la col·lecció permanent dels fons cientificomèdics de la Universitat. Fons que compten amb una llarga història”. En total són més de 1.800 peces, que tal com va assenyalar Ariño “continuen creixent, amb diverses donacions de metges, que la fan estar viva i en constant evolució. Es tracta, per tant, d’una mostra singular per la seua qualitat expositiva i perquè expressa una part fonamental de la identitat de la Universitat”.
Per la seua banda, Pedro Ruiz-Castell, coordinador del comité científic, insisteix en la necessitat de valorar aquest patrimoni i facilitar la seua interpretació. A més, afirma Ruiz-Castell, “la mostra tracta de presentar i divulgar el treball que realitzen els investigadors de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, mitjançant una sèrie de qüestions que permeten al visitant aproximar-se a la història de la ciència d’una manera diferent”.
Preguntes obertes
La mostra planteja al visitant una sèrie de preguntes obertes que articulen el discurs expositiu i que permeten explorar diversos temes relacionats amb la producció del coneixement i la pràctica medicocientífica. Les qüestions plantejades són una invitació a reflexionar sobre la manera en què han participat la medicina, la ciència i la tecnologia en els processos de transformació de les societats actuals, al mateix temps que suposen una manera crítica d’abordar els problemes del present.
Per a començar, s’aborda la complexitat de definir els professionals de la ciència i la importància de les contribucions dels científics aficionats. A continuació, es presenten les relacions de poder entre els experts i els profans, en les quals destaca el paper del coneixement dels experts en el desenvolupament de les societats modernes, mitjançant els vincles que han mantingut amb la justícia, la salut pública i la gestió del risc. També es mostra com incorpora el desenvolupament de l’activitat científica una important càrrega política, ideològica i social. Així mateix, s’aprofundeix en la qüestió de com ha mobilitzat la presència constant de diverses malalties entre la població valenciana al llarg de la història (lepra, paludisme o malària…) tots els recursos a l’abast. Finalment, es posa en relleu com s’ha manifestat l’exclusió de gènere a través de la devaluació de les activitats que han realitzat fonamentalment les dones, així com les dificultats que han tingut per a la seua professionalització.
L’exposició Col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València es divideix en dues grans mostres temàtiques. La primera d’elles estarà oberta al públic de dilluns a divendres de 9 a 20 hores, a la sala d’exposicions del Palau de Cerveró (plaça Cisneros 4, València. Telèfon visites guiades: 96 386 49 22). La segona mostra temàtica, sota el títol 2. Medicina i Societat, es presentarà a la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat, a finals del pròxim mes de febrer.
Galeria d’imatges. Fotos: Miguel Lorenzo
