logodreta

Els teotihuacans exhumaven els seus morts i els honoraven posant-los maquillatge

REDACCIÓ. Les professores d’Història de l’Art de la Universitat de València María Luisa Vázquez de Agredos Pascual i Cristina Vidal Lorenzo, i el professor de Química Analítica Antonio Doménech, han participat en una investigació que ha permés descobrir que els teotihuacans exhumaven els seus morts i els honoraven amb maquillatge.

La investigació, finançada per la Universitat de València, ha permés descobrir en les urnes del lloc arqueològic de Teotihuacan (Mèxic) restes de cosmètics que s’empraven amb fins funeraris entre els anys 200 i 500 dC. El professorat de la Universitat forma part d’un equip d’investigació espanyol i mexicà que ha analitzat per primera vegada al continent americà restes de cosmètics en tombes de civilitzacions prehispàniques i ha descobert que en la cultura teotihuacana aquests maquillatges s’usaven com a part d’un ritual post mortem per a honorar els personatges destacats de les seues societats. Les restes corroboren a més l’existència d’un comerç fluid entre diverses zones de Mèxic.

La directora del projecte, María Luisa Vázquez, ha explicat a InfoUniversitat que aquests resultats formen part d’un projecte general titulat Arqueometria del cosmètic i el perfum en l’antiga mesoamèrica, que ha permés obtindre resultats, a més de la cultura teotihuacana, de la maia, azteca i tarasca.

L’objectiu era identificar arqueomètricament, o siga a través de la química analítica, substàncies colorants i aromàtiques en vaixelles i altres utensilis, així com pigments corporals i aromes funeraris que apareixen en les tombes de la reialesa i de l’alta societat mesoamericana.

Segons la investigadora de la Universitat de València, “aquesta és la primera vegada que es realitza una investigació d’aquest tipus a Amèrica, la primera vegada que es tracten d’identificar eixes substàncies que normalment apareixen en períodes més tardans”. La professora assenyala que aquest tipus d’estudis és més freqüent a Egipte i a l’Orient Mitjà que no a Amèrica.

María Luisa Vázquez explica que els resultats obtinguts “permeten afirmar l’ús d’aquests productes en el món antic, alguns amb una gran toxicologia. Ara l’estudi continua amb una vessant farmacopea per a saber com es preparaven eixes substàncies i com s’aconseguia que la seua toxicitat no fóra tanta, així com el seu ús terapèutic”. L’estudi també revela el nivell de desenvolupament d’aquestes cultures. Vázquez de Agredos explica que en la cultura maia s’ha identificat el primer perfum funerari en el preclàssic tardà, l’any 100 aC. Un fet que demostra l’avanç tecnològic d’aquesta cultura, perquè “fer un perfum en aquella època era complicat ja que no hi havia l’ús de l’alcohol”.

Encara que el treball general forma part del Projecte d’Investigació Precompetitiu 2011-2012, ja des del 2006 els equips científics de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València investiguen la pintura mural maia a Mèxic i a Guatemala. Del contacte amb investigadors de la Universitat Nacional de Mèxic que treballaven en les mateixes zones va sorgir el projecte per a conéixer la composició i funcionalitat dels cosmètics que es trobaren en les vaixelles. Ara els resultats es publiquen en el Journal of Archaelogical Science.

“La conclusió a la qual hem arribat per l’estructura dels pigments trobats és que són restes de cosmètics que s’empraven en ritus posteriors a l’enterrament. En aquella època es tenia el costum de fer periòdicament cultes en record dels morts de l’alta noblesa”, ha declarat a la plataforma SINC María Teresa Domenech Carbo, directora de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València. En els ritus el summe sacerdot de la ciutat celebrava una cerimònia a les cases dels ciutadans més notables –nobles, prínceps o reis– perquè en aquella època s’enterraven els morts en les mateixes cases, en el seu subsòl.

“El sacerdot anava a la casa i amb la família present s’homenatjava el difunt. Els cosmètics els emprava l’oficiant de la cerimònia i formaven part del ritu. Per les restes de partícules carbonoses oposades cal pensar que es cremaven materials aromàtics i que el sacerdot pintava part dels cossos amb eixos pigments. A més, és probable que exhumaren el cadàver i el ‘redecoraren’ també”, explica Domenech.

Encara que es podria pensar que els materials d’aquestes urnes van pertànyer al difunt en vida i que, com feien els egipcis, podrien haver-se introduït en la tomba perquè acompanyaren el mort en la seua “nova vida”, el fet que no portaren cap tipus d’aglutinant –un vehicle orgànic que permet que es fixe a la cara o al cos el maquillatge– indica que tenien més prompte un caràcter simbòlic.

“No és molt freqüent trobar productes cosmètics en les excavacions arqueològiques d’Amèrica. Aquests són els primers que s’analitzen de manera seriosa i sistemàtica en aquest continent”, assegura la investigadora. A Europa i a Àfrica, sobretot en països com ara Itàlia i Egipte, l’anàlisi de productes cosmètics és més comuna.

Teotihuacan és un dels llocs arqueològics més importants i visitats de Mèxic, en trobar-se prop de la ciutat de Mèxic DF i per la seua espectacular piràmide.

Comerç fluid en el Mèxic prehispànic

A més d’aportar un major coneixement sobre els ritus funeraris d’aquesta cultura mil·lenària, les restes de cosmètics oposats ajuden a identificar la rellevància social dels individus enterrats i corroboren l’existència d’un comerç fluid entre diverses zones de Mèxic.

Els científics han trobat materials que procedeixen de l’entorn de Teotihuacan, com ara pigments de roca polvoritzada de característiques volcàniques i altres de tipus argilenc pertanyents al context geològic d’aquesta zona. Amb tot, algunes restes –com ara les partícules de mica i de jarosita oposades– no són pròpies d’aquest entorn i probablement es van importar de diversos llocs de Mèxic, la qual cosa indica que hi havia comerç. “No és una cosa sorprenent perquè aquesta ciutat dominava tota l’àrea mesoamericana, i concretament en determinades zones del sud es demostra que hi havia un comerç fluid”, apunta la investigadora.

D’altra banda, l’aparició d’aquestes restes en el cos d’un difunt és un indicador del seu estatus social. “Si no era que es tractava d’una persona molt destacada d’aquesta civilització, no se l’enterrava amb aquests productes cosmètics. La persona morta devia haver ocupat un lloc important en la societat, ser un rei, un príncep o un alt noble”, assegura l’experta. Posteriorment a aquest treball, l’equip d’investigació ha analitzat un altre conjunt de materials cosmètics a la regió de Guatemala, un treball que està pendent de publicació.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València