logodreta

Emigdio Martínez, estudiant de Psicologia: “Des que estic a la Universitat tinc confiança en mi mateix”

Emigdio Martínez, estudiant de Psicologia. Foto: Miguel Lorenzo

ANGÉLICA MORALES. “La Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat fa que ningú que jo no vulga que ho sàpia, ho note”. Emigdio Martínez és un dels mil cinquanta alumnes amb discapacitat que estudien a la Universitat i que són usuaris de la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat. Aquesta xifra, 1.050 (472 homes i 578 dones), situa la Universitat de València per davant de les institucions acadèmiques espanyoles amb el major nombre d’estudiants amb discapacitat en les seues aules, matriculats en els títols de grau, màster i doctorat, així com en les diplomatures i llicenciatures. Només la UNED assoleix una xifra més elevada, però en aquest cas es tracta d’estudiants no presencials.
Emigdio Martínez té vint-i-huit anys i, des dels vint-i-dos, estudia Psicologia a la Universitat de València. Pateix una paràlisi espàstica per una hemorràgia cerebral produïda en el moment de nàixer que li afecta la motricitat –“he d’anar amb crosses”, diu–, la motricitat fina –“puc escriure, però molt a espai i, moltes vegades, no entenc la meua lletra”, indica– i la visió –“tinc un dèficit visual prou sever que, sobretot, m’afecta en el seguiment”, explica. “Tot això comporta que depenga d’altres per a poder estudiar”, sentencia finalment.
La Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat (UPD) és el servei de la Universitat de València, gestionat per la seua Fundació General, que proporciona atenció i assessorament a tota la comunitat universitària en matèria de discapacitat. “La seua missió és oferir el suport necessari per a facilitar la integració a les persones amb diversitat funcional de la Universitat de València, a través del desenvolupament de programes específics que n’afavorisquen la inclusió en l’àmbit universitari i vetlar així pel principi d’igualtat d’oportunitats i la no-discriminació”, assenyala la directora de la UPD, Celeste Asensi.

Foto: Miguel Lorenzo

Des de l’any 2000 els usuaris de la UPD s’han quadruplicat (dels 219 als 1.050). D’aquests, el 24% pateix una deficiència motriu, el 4,5% auditiva, el 5% visual, l’11,5% plurideficiència, l’1% necessitats educatives especials, el 27% està per determinar i un altre 27% pertany a altres deficiències, segons les dades d’aquest servei corresponents al curs 2012-2013. Els usuaris en relació amb el curs passat han augmentat en 53, per tant els percentatges per tipus de discapacitat també són prou similars, llevat dels grups plurideficiències i altres deficiències, que s’han incrementat en un 3% aproximadament.
D’altra banda, el percentatge d’estudiants amb diversitat funcional per branques de coneixement es distribueix de la manera següent: Ciències Socials i Jurídiques continua sent l’àrea més demanada, amb el 49% (ha augmentat un punt respecte a l’any passat), seguida de Ciències de la Salut, amb el 29% (un punt menys que el curs 2011-2012). Art i Humanitats acull el 15% d’aquest alumnat (un 1% menys), Ciències el 5% (un punt més) i Enginyeria i Arquitectura es mantenen igual, amb el 2%.

El procés integrador, pas a pas
“A l’escola jo era un alumne amb necessitats educatives especials; a l’institut, em van incloure en un programa de diversificació i, gràcies a un professor, vaig continuar el batxillerat i vaig fer el selectiu”, comenta Emigdio. Ell és d’Almansa (Albacete) i, una vegada superada la prova de selectivitat, hagué de prendre una decisió. “Em vaig preguntar: on puc estudiar amb les majors garanties segons la meua discapacitat? Entrí en internet i vaig veure la UPD a València. València està prop d’Almansa i la UPD ja comptava aleshores amb més d’una dècada d’experiència”. La solució estava clara. Emigdio es va desplaçar a la Universitat de València per a realitzar els seus estudis superiors. “Quan tens una discapacitat la gent et parla com si tingueres cinc anys! Jo m’he trobat en contextos de… ‘Ai, però si parla!, ai, però si riu!, ai, però si sent…’. Necessitava explicar-me qui era jo i la millor manera de fer-ho era ficant-me dins del meu cap, del comportament humà, i per això vaig triar Psicologia. A banda d’això, pensí que era la millor manera d’ajudar altres persones perquè no passaren per les mateixes situacions que hem passat altres abans”.
La diversitat funcional d’Emigdio li ha perllongat els estudis universitaris durant sis anys i en té “projectats” dos més per acabar-los. Es llicenciarà i ho farà gràcies a una sèrie de suports facilitats per la UPD: “Jo necessitava solucionar la meua timidesa provocada per la discapacitat –notes que la gent et mira diferent i tu t’aïlles– i també algú que fóra les meues mans i els meus ulls, així que des de la UPD buscaren voluntaris del meu grup perquè prengueren apunts per mi. D’aquesta manera em resolgueren dues qüestions: la presa d’anotacions i el primer contacte social”, reconeix.
En el cas d’Emigdio, són necessaris, com a suports físics, els quaderns autocopiatius, si bé una vegada fet el contacte entre el voluntari i ell, ambdós arriben a un acord per a la presa de material acadèmic. “Un altre aspecte en què m’ajuden és en assegurar-se, a través d’informes interns, que el professor està assabentat que tinc necessitats especials. Per exemple, els meus exàmens han d’estar escrits amb una font d’entre setze i díhuit punts, en lloc de deu o dotze, que pot ser la grandària habitual. A més, gaudisc del vint-i-cinc per cent més de temps per a fer l’examen, que moltes vegades ni tan sols he d’utilitzar”, argüeix. Així mateix, la UPD realitza l’adaptació del material d’Emigdio quan es tracta d’articles: “Els puc llegir, però no els puc estudiar, així que la UPD me’ls digitalitza”. Amb aquesta mesura, Emigdio els pot manipular fins adaptar-los a les seues necessitats. Igualment, té a la seua disposició una plaça en les primeres files de l’aula perquè li resulte més fàcil prestar atenció a les explicacions dels professors.

Emigdio Martínez. Foto: Miguel Lorenzo

Recursos i suports
Els productes de suport que utilitza Emigdio són un exemple pràctic de l’oferta de què disposa la UPD. Segons la tipologia de diversitat funcional, els usuaris hi troben tecnologies com ara el Braille Speak i el PC Parlat per a persones cegues, un miniordinador amb memòria interna per a escriure a través del teclat; la calculadora parlant, que emet resposta oral a les pulsacions dels botons; cerne relief, una pasta utilitzada per a elaborar en relleu imatges i gràfiques manualment; Dymo, que escriu en Braille sobre cintes i etiquetes; l’Explorador Jaws, un producte per accedir al sistema operatiu Microsoft Windows; forns i equips per a la preparació de relleus; impressores Braille; lectors òptics, que verbalitzen el contingut d’un text; línia Braille, un dispositiu que es connecta al PC per a llegir Braille; lupa TV, un sistema d’ampliació d’imatges a través d’un monitor; magnetòfons i reproductors adaptats; magnificadors de pantalla per ampliar el contingut de la pantalla de l’ordinador; la màquina Perkins, una màquina d’escriure amb teclat en Braille; Pac Mat, un anotador per a ús específic de cecs amb teclat en Braille; pissarres magnètiques; lupes digitals de mà; emissores FM; bucles o anelles magnètiques per a espais col·lectius; xat i webcam per a comunicar-se amb la llengua de signes espanyola (LSE); carcasses per al teclat; emuladors del ratolí o ratolins adaptats; ordinadors portàtils; tablet PC; bolígraf digital; programes de reconeixement de veu; i reposabraços, entre altres eines.

Programes d’accessibilitat
L’adaptació dels suports i el procés d’integració a l’àmbit universitari són possibles gràcies a una sèrie de projectes emergents que es realitzen des de la UPD, com ara els d’assessorament psicoeducatiu, de sensibilització i formació, i d’equiparació d’oportunitats, que compta amb suport personal i tècnic.

D’altra banda, hi ha un programa d’accessibilitat universal que engloba tres àrees: física, electrònica i de comunicació. “Amb aquest programa es pretén facilitar la interacció de qualsevol usuari, amb discapacitat o sense, en l’entorn de la Universitat; sempre considerant una visió àmplia de la discapacitat amb la qual una persona pot veure limitades les seues funcions”, especifica Celeste Asensi.
L’accessibilitat física fa referència a les barreres arquitectòniques i els obstacles físics que generen una limitació en la mobilitat i en l’accés als diferents serveis per a les persones amb discapacitat. “El que fem és recollir i tramitar les denúncies sobre les barreres de l’entorn físic, verificar-les i elaborar els corresponents informes d’accessibilitat per a remetre’ls a la Unitat Tècnica o al Servei Tècnic de Manteniment de la Universitat”, precisa la directora de la UPD.
D’altra banda, atés que l’ús de la xarxa a la Universitat és cada vegada més important, la UPD, amb la col·laboració del Vicerectorat de TIC i el Servei d’Informàtica, ha adaptat la seua pàgina web per a fer possible l’accés electrònic a tota la població.
Finalment, les barreres de comunicació constitueixen la tercera àrea d’aquest programa. “S’ofereix un servei d’intèrprets de llengua de signes per a les classes, tutories, seminaris, etcètera, a través d’un conveni amb la Federació FESORD de la Comunitat Valenciana; i en els exàmens, un tècnic de la Unitat interpreta les preguntes en llengua de signes perquè l’estudiantat sord puga respondre igualment”, comenta Asensi.
Els programes d’accessibilitat de la Universitat de València han complit una funció precursora en l’àmbit universitari estatal. En setembre del 2012 la institució acadèmica va obtindre, dins del marc del programa Campus Sostenible, amb el finançament del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport mitjançant el programa d’Accessibilitat Universal i Integració del VLC/Campus, el certificat d’Accessibilitat Universal d’Aenor a la Biblioteca d’Educació María Moliner, que acredita la implantació d’un sistema de gestió de l’accessibilitat que aposta per la millora contínua.
Un parell de mesos més tard, la Universitat de València, a través de la UPD, va rebre el Premi a la Millor Organització del Sector Públic, integrat en la segona edició dels Telefónica Ability Awards, uns guardons que reconeixen les empreses i institucions espanyoles, públiques i privades, que aposten per l’impuls social en matèria d’atenció a la diversitat funcional com un valor afegit dins de les organitzacions. “La Universitat de València s’ha compromés sempre amb la integració de les persones amb discapacitat en el seu entorn, en l’àmbit social i també en el laboral. Això és un valor afegit que té aquesta institució”, afirma la responsable de la UPD.
A més, la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat és pionera en posar en marxa un programa d’atenció al PDI, mitjançant el qual es proporciona al professorat informació i assessorament, i es valoren les mesures aprovades per la Universitat per a la integració dels professors i les professores amb diversitat funcional. Així mateix, a través de la signatura de sengles convenis específics entre la Fundació General de la Universitat i la Fundació Universia, la UPD compta amb una orientadora en el seu servei per a donar suport a l’estudiantat universitari i treballa conjuntament amb l’Observatori d’Inserció Professional i Assessorament Laboral (OPAL) en la promoció de la inserció laboral dels estudiants i titulats amb diversitat funcional.
Tot aquest esforç, realitzat pels membres de la UPD, dóna lloc a recompenses tan importants com senzilles. Així ho expressa Emigdio Martínez: “Fa uns anys, si algú em parlava sense que jo tinguera localitzada la veu, em podia espantar; en canvi, ara no, perquè tinc confiança en mi mateix i sé que darrere meu hi ha gent que també confia en mi. Això ho ha fet la Universitat de València”.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València