logodreta

Blanc sobre negre

El professor Emiliano Borja, a la Facultat de Dret. Foto: Miguel Lorenzo

A.M.L. El problema de visió d’Emiliano Borja no ha sigut cap impediment per a exercir la seua professió docent i investigadora. Aquest professor de Dret Penal, catedràtic des del 2010, porta vint-i-sis anys impartint classes a la Universitat de València a pesar d’una malaltia congènita que li ha reduït la capacitat visual a un cinc per cent. Ho ha aconseguit perquè té una gran força de superació, però també gràcies als recursos que posen al seu abast serveis com ara la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat (UPD) de la Universitat i organitzacions com l’ONCE, a les quals, diu, sempre estarà agraït.

“Quan una persona té una discapacitat, el primer que ha de fer és reconéixer-la. Jo també vaig tindre els meus problemes al principi, perquè sempre ho intentes ocultar; però una vegada que l’has assumida, has de fer que la resta la veja perquè et comprenguen millor. I, per això, el bastó és per a mi un element fonamental, tant per a eliminar obstacles com per la seua funció simbòlica”, afirma Borja.

Emiliano Borja utilitza una lupa per a veure el mòbil. Foto: Miguel Lorenzo

Així, amb el seu bastó, lupes, una tableta i un telèfon mòbil, Emiliano Borja es dirigeix cada dia a la Facultat de Dret de la Universitat de València, al Campus dels Tarongers, per a trobar-se amb els seus alumnes de Política Criminal, Dret Penal i del Màster en Drets Humans. “El primer que els dic quan em presente és que sóc una persona invident i els garantisc que tindran la mateixa docència i avaluació que la resta dels seus companys. En aquest sentit, no hi haurà diferències, però tampoc en qualitat”, assenyala.

Els estudiants d’Emiliano només han de tindre en compte algunes peculiaritats: “Aviseu-me quan passege pels corredors de l’aula, perquè jo no veig els cables dels vostres ordinadors i, per favor, no alceu la mà per a demanar torn de paraula, sinó que heu de parlar en veu alta directament. En el meu cas, trenquem eixa regla i ja està”, els explica.

El professor s’ajuda del bastó per a impartir classe. Foto: Miguel Lorenzo

Segons conta el professor Borja, aquestes indicacions deixen l’alumnat “sorprés”. “Al principi, es mostren temorosos, però el segon dia de classe ja no hi ha cap problema. Agraeixen que haja sigut sincer amb ells”, reconeix. A més, compta amb el seu suport constantment: “S’ha deixat les ulleres al costat del bastó; vaja amb compte, professor, que la porta està mig oberta i es pot fer mal…”, m’avisen. “Pense que la meua discapacitat, fins i tot, facilita un poc l’ensenyament perquè genera una gran capacitat de respecte entre l’alumnat”. Una experiència que, per a Emiliano Borja, ha sigut molt bona: “Molt millor que quan no he volgut que ells ho saberen per por que em consideraren un professor inferior”, confessa.

 

De col·leccionista de lupes a guru de les noves tecnologies

El treball investigador i docent d’Emiliano Borja és possible gràcies a una sèrie de recursos tecnològics dels quals disposa a través de programes de suport de diverses organitzacions, especialment de la UPD i l’ONCE. “Jo remarque dues notes d’aquests serveis: la seua gran professionalitat i el seu tracte exquisit”, diu.

Emiliano ha convertit la necessitat d’utilitzar aquests recursos en una afició: el col·leccionisme. Fa vint-i-cinc anys, per exemple, la tecnologia adaptada amb què treballava eren les lupes. “Igual que comencí a comprar-me’n moltes perquè m’ajudaven a veure i ara les col·leccione, faig el mateix amb la tecnologia”, afirma. Des de d’aleshores, la tecnologia ha evolucionat i amb ella l’afició d’Emiliano: “Sempre estic investigant per a saber com em pot ajudar en la meua tasca docent i investigadora, i en la meua vida diària”.

El Departament de Dret Penal de la Universitat de València li proporcionà en el seu dia una telelupa que, connectada a l’ordinador, digitalitza els textos per a llegir-los en una pantalla gegant. “Puc augmentar-los tot el que vulga i, el més important, puc fer que el fons siga negre i la lletra blanca”. També té unes superulleres i un suport que facilita el desplaçament de grans volums per a llegir-los mitjançant la telelupa.

Un escàner que converteix textos a Word i que, a més, els trasllada de manera oral, un GPS que li permet desplaçar-se lliurement per la ciutat i un rellotge amb cronòmetre que li facilita el control dels temps d’examen són algunes peces que li donà l’ONCE. “Per al GPS sols necessite uns auriculars i el rellotge em facilita, fins i tot, la vida casolana: va cap enrere i per a cuinar em ve fenomenal! Tot és oral”, puntualitza.

D’altra banda, la UPD, dependent de la Fundació General de la Universitat de València, és un servei universitari pioner en atenció al professorat (PDI) amb discapacitat. Segons les dades arreplegades en la seua darrera memòria, en el present curs, 2012-2013, atén cinquanta persones, entre les quals Emiliano Borja.

En el seu despatx, Emiliano Borja té una telelupa que li permet llegir llibres en l’ordinador. Foto: Miguel Lorenzo

Dins d’aquest col·lectiu, el grup més nombrós és el que inclou malalties orgàniques, la qual cosa representa el 42%. Ací s’enquadren malalties tumorals i d’etiologia cardiovascular. El 36% correspon al grup que presenta discapacitat motriu; el 8%, pluridiscapacitat amb problemes de salut derivats; el 6% i el 2% representen discapacitat visual i auditiva, respectivament; i el 6% del total pertany a un grup amb problemes de salut que no es poden enquadrar en les classificacions anteriors.

“Ara, entre la UPD i l’ONCE estan adaptant el meu lloc de treball”, apunta Emiliano. La UPD li ha facilitat un ordinador portàtil amb una “pantalla enorme” que Emiliano utilitza, bàsicament, per a impartir conferències o com a suport en les reunions. Però el suport tecnològic que li ha suposat el descobriment més important és la tableta. “L’adquirí a través de la UPD. És un iPad que m’estalvia tot l’esforç memorístic que havia de fer abans. El portàtil era molt pesat per a dur-lo a classe, així que memoritzava tant el Codi Penal com la llista d’alumnes, per exemple. Ara, en canvi, puc accedir a qualsevol text o imatge en qualsevol format”, matisa.

El compromís adquirit per la Universitat de València, a través de la UPD, amb l’equiparació d’oportunitats per a tots els membres de la comunitat universitària es reflecteix a diari mitjançant aquestes persones (alumnes, professors, personal d’administració i serveis…) i també en activitats, com ara les Primeres Jornades sobre Accessibilitat i Universitat que s’han celebrat aquesta setmana a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, amb la col·laboració de la Fundació Vodafone Espanya. Un encontre que ha servit per a debatre sobre la importància d’avançar en l’adaptació de les noves tecnologies a les necessitats de les diferents discapacitats per tal de facilitar la integració absoluta d’aquest col·lectiu de persones en l’àmbit universitari, en principi, i en el món professional, després.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València