logodreta

Investigadors i periodistes, units per la pau i la cooperació al desenvolupament

El rector Esteban Morcillo (centre), amb els guardonats en els Premis Manuel Castillo 2012.

A.M.L. Els dràstics retalls en els pressupostos, un model de cooperació massa dispers i les deficiències quant a transparència i rendició de comptes són els tres fantasmes que planen sobre la cooperació al desenvolupament valenciana. Així ho asseguren Guillermo Santander i Juan José Iborra en el seu treball, una radiografia a la Comunitat plasmada en un treball d’investigació guardonat ex aequo en els Premis Manuel Castillo 2012, celebrats aquest dimecres a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau. L’acte va estar presidit per la vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació, Olga Gil, i va comptar amb la presència del rector, Esteban Morcillo.

Enguany, en la quarta edició d’aquests guardons, s’han presentat dues novetats: l’obertura de la participació a l’àmbit estatal i la introducció de la categoria de tesi doctoral o treball fi de màster, cosa que ha incrementat a tres les modalitats del premi que vol complir amb el llegat de Manuel Castillo.

La biografia d’aquest personatge no deixa indiferent ningú. Nascut el 1870 en un entorn social amb dificultats, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per a treballar, més tard, com a bibliotecari a Salamanca i com a professor de francés a Càceres i a València. Les seues inquietuds socials el van conduir a promoure iniciatives editorials i periodístiques i, amb la fi de la guerra civil, hagué d’exiliar-se, primer a Toulouse i després a Mèxic. Els seus fills no tornaren fins que es va restaurar la democràcia a Espanya. Es van establir a València, on s’havien format, i van decidir honrar la memòria de son pare tot destinant una part molt important del llegat familiar a la Universitat de València, per tal de contribuir al foment dels estudis sobre la pau i la cooperació entre pobles i nacions.

D’esquerra a dreta, Carles Xavier López Benedí, Herminia Palomar, Olga Gil, Guillermo Palao i José María García Álvarez-Coque.

Juan José Iborra i Guillermo Santander, en rebre un dels premis ex aequo en la modalitat de monografies d’investigació.

Així va nàixer el Patronat Sud-Nord l’any 1991, organitzador d’aquests premis per la pau i la cooperació al desenvolupament humà que reconeixen la tasca investigadora d’experts i periodistes dins d’aquest àmbit.

Radiografia de la cooperació per al desenvolupament a la Comunitat

Guillermo Santander, llicenciat en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid i doctorand a l’Institut Complutense d’Estudis Internacionals (ICEI), és un dels premiats junt amb Juan José Iborra en la modalitat de monografies d’investigació, un guardó per la seua obra La cooperació al desenvolupament a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un treball d’investigació que ha comptat amb el suport de la Coordinadora Valenciana d’ONGD, una de les principals impulsores de l’estudi, i amb la producció de la Plataforma 2015ymás. “El procés ha sigut molt enriquidor i positiu, perquè ha aconseguit cristal·litzar una demanda que sempre es fa, com és l’establiment d’aliances dins de la societat civil, en aquest cas entre el món acadèmic i les ONGD”, afirma Santander.

L’investigador remarca tres elements dins de la radiografia feta a la regió: les dràstiques retallades en els pressupostos en aquest camp d’acció, “majors que les experimentades per altres comunitats autònomes i que allunyen la Comunitat Valenciana del compromís de destinar el 0,7% a Ajuda Oficial al Desenvolupament”, assenyala Santander; l’existència de problemes qualitatius que perjudiquen l’eficàcia de l’ajuda valenciana, “per una banda, el model de cooperació és molt dispers, així que el resultat agregat és una cooperació molt fragmentada, amb escassa capacitat de transformació, caldria, doncs, una major concentració de l’ajuda, i per una altra, aquesta concentració s’hauria de produir en aquells països i sectors en els quals es tinguen avantatges comparatius”, diu; i deficiències en termes de transparència i rendició de comptes, la qual cosa “genera un entorn facilitador per a dur a terme pràctiques corruptes i il·legals”, sosté.

La coherència de les polítiques per al desenvolupament

Guillermo Santander és alhora coautor del treball titulat La coherencia de políticas para el desarrollo en España, liderat per Natalia Millán, doctora en Ciència Política per la Universitat Complutense de Madrid, i corealitzat també per Pablo Aguirre i Anabel Garrido. Aquesta obra, igualment produïda per la Plataforma 2015ymás, és el segon dels premis ex aequo en la modalitat de monografies d’investigació.

Segons explica Natalia Millán, la coherència de polítiques per al desenvolupament estudia “l’impacte de les polítiques públiques d’un país en les possibilitats de desenvolupament i progrés humà d’altres països i persones”. Aquest impacte s’extrau a partir de l’anàlisi de polítiques que van més enllà de la cooperació al desenvolupament, com ara les comercials, agrícoles, migratòries, etcètera. Es tracta d’avaluar “si aquestes polítiques contribueixen al desenvolupament humà o, pel contrari, estan generant efectes perversos en el sistema internacional, és a dir, augment de desigualtat, persistència de la pobresa, degradació mediambiental o violació dels drets humans”, assenyala.

Diverses polítiques d’Espanya estan atribuïdes a la Unió Europea, per tant, segons manifesta Millán, tant per a un estat com per a la comunitat europea la coherència de polítiques per al desenvolupament “és una matèria pendent”. “N’hi ha prou amb analitzar les posicions assumides en les negociacions comercials i agrícoles, les exportacions d’armes i les polítiques de seguretat o migratòries per a concloure que hi ha un dèficit clar de polítiques coherents a Espanya i a la Unió Europea”, afirma. Al seu parer, hi ha “una falta de compromís polític amb el desenvolupament que afecta de manera transversal tota l’Administració i que s’observa, de manera específica, en els problemes de consolidació que presenta el sistema de cooperació, la falta d’equips definits per a promoure la coherència de polítiques, les visions divergents entre els ministeris i l’absència de mecanismes de transparència”.

La lluita contra l’estigma de la lepra a Brasil

El municipi brasiler Sao Félix do Araguaia, a l’estat de Mato Grosso, és la segona zona del món on està més estesa la lepra després de l’Índia. És en aquest context on es desenvolupa el treball periodístic del reporter gràfic Jordi Pla i el periodista Jordi Sebastià titulat Cuestión de confianza. Historias bancarias que acaban bien. Es tracta d’un documental que presenta la superació de dificultats sanitàries i de vida a través de microcrèdits. “Hem volgut demostrar que hi ha una altra forma d’ajudar les persones sense haver de ser un usurer”, diu Jordi Sebastià.

Premi atorgat als guardonats de l’edició 2012.

Aquest projecte, premiat en la modalitat de reportatge periodístic, conta com els microcrèdits donats pel banc del municipi impulsen l’emprenedoria, l’autoocupació entre les persones que han patit la lepra i que, una vegada superada la malaltia, volen guanyar-se la vida amb la posada en marxa de projectes i negocis d’allò més variat. “El banc presta quantitats xicotetes a un interés molt reduït. Només demanen a canvi confiança, res d’avals, senzillament volen la confiança de grups de quatre persones que ajudaran a l’emprenedor a tornar eixos diners”, apunta Sebastià, qui assegura que el percentatge d’èxit és “grandíssim”. “En el documental presentem testimonis de gent que ha demanat aquests microcrèdits per a dedicar-se a pescar, reparar bicicletes o muntar tallers, per exemple”, assenyala.

El documental està produït per l’Associació Fontilles, una institució sense ànim de lucre que treballa des de fa més de cent anys contra la lepra i altres malalties relacionades amb la pobresa. Actualment, té en marxa projectes a Bolívia, Brasil, Equador, Haití, Nicaragua, l’Índia, Nepal, Vietnam, Etiòpia, Moçambic i la República Democràtica del Congo. A més, col·labora amb els programes nacionals de lluita contra la lepra de diversos països sud-americans.

D’altra banda, la menció d’honor d’aquesta modalitat ha sigut per al programa Frontera abierta, dirigit per Claudia Yanira Zavala, i és que el jurat ha considerat oportú fer aquesta menció especial a la trajectòria del programa i la seua tasca sensibilitzadora a través de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes.

Una nova modalitat: tesi doctoral o treball fi de màster

El professor Vicent Palop és l’autor del treball de fi de màster Aproximación a las propuestas de desarrollo desde perspectivas holísticas, a partir de las alternativas de organizaciones indias de carácter ecológico y social, un dels premis ex aequo d’aquesta modalitat que comparteix amb Javier Díaz, de la Universitat de Granada, per la seua investigació La comunicación para el cambio social en los proyectos de cooperación internacional. Camino a la transversalidad.

“No m’esperava aquest guardó i, encara que en principi el treball l’he fet amb molt d’afecte, mai no havia pensat que tindria tot aquest recorregut”, reconeix Palop, per a qui era molt important acostar-se a les organitzacions índies per tal d’estudiar la seua proposta. “Buscava un nou plantejament de la cooperació partint de circumstàncies endògenes. La primera organització amb què treballí va ser Navdanya i després amb el govern en l’exili de Nepal, al nord de l’Índia. He vist que, en el cas de la primera, es fa un treball de difusió de l’ecofeminisme, d’una cultura de respecte a la natura i de determinats principis per a construir societat i desenvolupament. La seua difusió a l’Índia és, sobretot, entre agricultors i cooperatives, en l’àmbit rural”, comenta.

L’Associació Fontilles ha produït el documental premiat en la modalitat de reportatge periodístic.

Javier Díaz, llicenciat en Periodisme per la Universitat de Màlaga i Màster en Cooperació al Desenvolupament, Gestió Pública i de les ONGD per la Universitat de Granada, ha rebut el guardó amb “sorpresa” i diu que aquest reconeixement l’anima a “continuar indagant sobre les possibilitats d’una comunicació que ha d’estar al servei de la ciutadania”. En el seu treball, Díaz conclou que la comunicació “ha sigut tergiversada com un element més del teixit especulatiu del nostre país”. “En la comunicació, entesa com un dret humà més, es fonamenta l’alliberació de l’ésser humà, la seua diversitat i capacitat d’intercanvi de coneixement i cosmovisions. És aquesta la finalitat darrera de la comunicació, que ha sigut utilitzada com una ferramenta més d’adoctrinament i imposició d’un ecosistema fallit”, matisa.

El jurat de l’edició 2012 d’aquests premis, presidit pel rector Esteban Morcillo, ha estat format pel president executiu del Patronat Sud-Nord, Guillermo Palao; la directora general d’Immigració i Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat Valenciana, Herminia Palomar; Maria Jesús Martínez, professora del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de València; Joan Lacomba, professor del Departament de Treball Social i Serveis Socials i membre del Ple del Patronat Sud-Nord; Carles Xavier López Benedí, president de la Coordinadora Valenciana d’ONGD; José María García Álvarez-Coque, en representació del llegat Manuel Castillo i membre del Ple del Patronat; i Ximo Revert, secretari del jurat i cap tècnic del Patronat Sud-Nord.

 

infouniversitat © 2020 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València