logodreta

OPINIÓ. Una dona bruna camina sense rumb

Isabel Garcia Canet*
Una dona bruna camina, sense rumb, de pressa, mullada de dalt a baix. Ha sortit de casa, fa cosa de mitja hora, amb la falda del revés, du sabates d’estiu i ulleres de vidre fosc –“plou a cordes”–, camina per a no aturar-se, creua el carrer sense mirar el semàfor. Es trau les sabates i entra al café. Li mire els peus ferits i misteriosos, i ella es trau les ulleres, amb ulls cansats i nobles somriu, demana un conyac i se’l beu. Al café À côté du canal continua cadascú a la seua; jo llegint Liberation: el soterrar de Stéphane Hessel, el d’Hugo Chávez, la carn de cavall de Romania en la lasanya de bou del Lidl, la crisi, els excrements dels pastissos d’Ikea, el dia mundial de la dona treballadora… La pàgina de successos… i la dona bruna se’n va sense pagar, camina de pressa, creua el carrer sense mirar, se senten clàxons i un crit i es veu un buc de gent. Demà la dona tornarà a aparéixer en el diari sense ulleres de sol, sense el proxeneta.

*Exalumna de Filologia Catalana, rapsoda i agitadora cultural, des de París

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València