logodreta

Desteixint l’imparable evolució de la llengua en qüestió de gènere

PAU SERRANO (UNITAT D’IGUALTAT). Eulàlia Lledó realitza un treball intens i constant que permet recollir indicis per a observar els canvis que fa la llengua en relació amb la visibilització de les dones. Un any més ha participat en la Setmana d’Igualtat i visita la Universitat de València per a parlar-nos dels usos igualitaris en el llenguatge.

“La llengua està lliure de biaixos ideològics, es limita a reflectir i transferir la ideologia de qui parla”. Aquesta és una de les conclusions de la conferència que va impartir la professora Eulàlia Lledó dins de la programació del Març per la Igualtat que durant tot aquest mes continua omplint la institució acadèmica de píndoles que fan reflexionar sobre la igualtat entre dones i homes.

Eulàlia Lledó és doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i professora de secundària. Es dedica a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, i també a analitzar la repercussió que tenen en l’ensenyament. És per això que col·labora amb diverses universitats, així com amb el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i pertany a diverses xarxes universitàries d’estudis de gènere.

És una experta en investigar biaixos ideològics en diferents àmbits: diccionaris, notícies de premsa, denominacions d’oficis, càrrecs i professions. També ha elaborat diverses guies i manuals de recomanacions per a evitar els usos sexistes i androcèntrics.

A propòsit de la presentació del seu darrer llibre, Cambio lingüístico y prensa, Eulàlia Lledó ens acosta a una constant evolució que està tenint la llengua amb exemples trets dels mitjans. Eulàlia ha resseguit les maneres com la llengua es deixa inscriure sentits i juís quan es tracta de comportaments humans, sentiments o pensaments, prejuís o desitjos i, més concretament, ha destacat l’influx que els biaixos ideològics tenen en l’ús de la llengua respecte al sexe femení. És per això que introdueix tres conceptes clau amb nombrosos exemples, com ara el punt de vista masculí, el punt de vista androcèntric i el punt de vista global.

Vivir al día. Dejarse llevar por las olas de la ciudad. Sentarse en una mesa con dos cubiertos y esperar a que alguna desconocida acepte sentarse a nuestro lado. No reunirse jamás ni dejar que los tentáculos de las reuniones nos pillen en el centro exacto del amor. Eso es vivir sin teléfono móvil, porque la máxima libertad es que no nos encuentren. Toda una vida, Joan Barril. El Periódico de Catalunya. 30-1-2003.

Es tracta d’un exemple d’escriptura elaborada des d’un punt de vista masculí, des del cos de l’home. No hi ha res a objectar respecte a aquest punt de vista, però Eulàlia assenyala que no es tracta d’un punt universal. A continuació planteja un altre exemple extret de la premsa:

Sucedió en el distrito de Villaverde. Un joven de 26 años que paseaba con su novia fue agredido por un grupo de gente, recibió golpes con un bate de béisbol y quemaduras de pitillo en el cuello y en la cara. Su novia también resultó herida. «Quemado con un pitillo», anònima. Qué! 28-1-2008.

Aquest exemple planteja un text universal que afectaria ambdós sexes, però que en realitat només està explicant allò específic de la part masculina. Així, es pot parlar d’androcentrisme, és a dir de la creença que les experiències masculines inclouen i són la mesura de les experiències humanes. Una creença que considera que els homes són el centre del món i el patró que serveix per a qualsevol persona i que, en conseqüència, presenta els aspectes de la vida de les dones com una desviació a la norma. I, finalment, Eulàlia planteja un punt de vista global:

No supieron o no quisieron ver que la obra de quien en su faceta de editor de ficción de The New Yorker entre 1939 y 1975 había orientado a colegas del calibre de John Cheever, Salinger, Eudora Welty o Flannery O’Connor, casi por definición no podía ser mediocre ni por tanto era razonable arrojar a su creador al vertedero de los olvidados. «El ciclo de la vida», Robert Saladrigas. Culturas, núm. 342. La Vanguardia. 7-1-2009.


Una de les parts més novedoses del darrer llibre d’Eulàlia Lledó i que va exposar en l’acte celebrat a la Universitat són els canvis consolidats en el fet de tindre en compte les dones. Anomenar home i dona, actor i actriu o xiquet i xiqueta sembla que és un fet consolidat, però allò que resulta més interessant són els canvis emergents, inesperats, que canvien la manera de representar-se les dones a elles mateixes i que suposen una manera ben distinta d’estar al món. Alguns d’aquests canvis són: l’ús d’“Una”, l’ús de concordances que fins ara es feien en masculí i comencen a fer-se també en femení i l’ús del femení com a universal o genèric. La creació de nous femenins o masculins a l’hora de crear noves denominacions d’oficis n’és un altre cas.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València