Facultat de Física de la Universitat.
REDACCIÓ. Aquest sistema, un aplicador de tractaments de radioteràpia, ha sigut desenvolupat, entre altres, per la Facultat de Física de la Universitat. Valencia, com s’anomena el dispositiu, ja s’empra a La Fe, però també en més de cent hospitals del món, el 90% dels quals nord-americans.
En el programa de Ràdio Universitat A fons, dedicat a aprofundir en qüestions d’actualitat, Facundo Ballester, catedràtic de Física Atòmica, Molecular i Nuclear a la Universitat de València, explica l’origen, funcionament i aplicacions del Valencia.
“L’origen d’aquest nou aplicador per al tractament de lesions cutànies que no són melanoma (que no provoquen metàstasi) va sorgir en un treball que vam fer a la Universitat en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO), Eresa, la Clínica de Benidorm i La Fe, un treball del 2006 en què s’estudiava ja un aplicador de la companyia Nucletron”, destaca Ballester. Per a escoltar el programa complet pots fer clic ací.
Institut Valencià d’Oncologia.
L’aplicació Valencia a curt termini resol clínicament quasi el cent per cent dels carcinomes basocel·lulars, un tipus de càncer de pell que si és detectat a temps es tracta com un tipus de lesió poc profunda, el qual es dóna en persones de pell blanca, fonamentalment, i exposades a la radiació solar. Aquest càncer apareix sobretot en les mans, el coll i les parts del cos exposades al sol en persones normalment majors de cinquanta anys. No obstant això, la seua detecció ha augmentat sobretot en persones joves.
Després del pas inicial, l’any 2008, amb la mateixa col·laboració i l’empresa Nucletron, es va millorar l’aplicador, amb la introducció d’un filtre que permetia distribuir les dosis de tractaments de radioteràpia de manera més homogènia. “Finalment, el 2012, introduírem una millora de l’aplicador respecte de la protecció radiològica del pacient”, destaca Facundo Ballester. El prototip, per tant, és fruit de la col·laboració entre els quatre hospitals valencians esmentats, la Universitat i l’empresa Nucletron (propietària de la patent).
