REDACCIÓ. Begonya Pozo (València, 1974) és la responsable de l’Aula de Poesia de la Universitat de València, junt amb María Consuelo Candel. És doctora en Filologia i llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Italiana. En aquesta entrevista analitza la poesia com a gènere i ens explica una de les activitats recents de l’Aula de Poesia: la celebració del Dia Mundial de la Poesia el passat 21 de març.
La vetlada poètica –a la Facultat de Filologia, Comunicació i Traducció de la Universitat– va incloure la conferència Entre los “brazos del aire” del instante y el amor como “joven leona”: reflexiones sobre la poesía rumana contemporánea i la lectura de poemes, a càrrec de Ioana Gruia, poeta i professora de la Universitat de Granada. També es va programar una lectura oberta de poesia per a l’alumnat interessat a llegir poemes propis o d’altres.
–Com va ser l’acte del Dia Mundial de la Poesia?
–Ioana Gruia és una veu molt jove que ha publicat un llibre en espanyol fa molt poc en l’editorial Renacimiento. Hem aprofitat la seua presència a la Universitat de Granada com a investigadora i l’hem convidada perquè ens parlara de la poesia romanesa actual. D’aquesta manera també hem donat a conéixer la seua poesia.
–Quins objectius té l’Aula de Poesia?
–L’Aula va nàixer a la Facultat de Filologia, on s’estudien moltes llengües, i considerem que dóna espai a la creativitat, i si aquesta és en llengües diferents, millor. Permet conéixer altres poesies i que els alumnes comparen. Així, la retroalimentació per als nostres estudiants i estudiantes, escriguen en castellà o en valencià, és més àmplia.
–Quin balanç fa de l’Aula des de la seua creació?
–El balanç és totalment positiu, perquè no hi havia una Aula de Poesia, entre altres coses, quan la creàrem. Ara ens trobem una aula amb més de deu anys i una programació incessant. És un punt de referència de la poesia a la ciutat. Eixe objectiu està ben aconseguit. L’altre objectiu plantejat era ser un punt de trobada entre dos mons, com ara el que s’estudiava en les classes amb programes tancats i el que feien els creadors i les creadores fora de la nostra Universitat. El fet de dur poetes joves, que no tenen massa publicacions, i altres amb una trajectòria més sòlida, o persones amb més trajectòria, ha permés trobar el punt de connexió entre el que s’estudia en les nostres classes i el que es fa fora.
–Valora, per tant, positivament la creació de l’Aula de Poesia.
–Les activitats de l’Aula són obertes, no es limiten a la Universitat, sinó que s’adrecen a tota la societat. De totes maneres és difícil, tal com estan organitzats els plans d’estudi: assistir a activitats no reglades no se sent com una pràctica necessària per part de molts estudiants. A l’Aula des de la poesia tractem d’afavorir un pensament crític, creatiu, ciutadà i humanista, amb tots els valors que tenen els nostres estudis. I sempre intentem arribar al màxim possible de gent. Per exemple, en l’últim recital, de Rubén Luzón, hi havia més de cent alumnes.
–Tradicionalment la Universitat ha sigut un planter de poetes i poetesses. Entre l’estudiantat hi havia gent que es presentava a certàmens i concursos. Continua aquesta tendència?
–Sí. Els tallers de l’Aula Oberta d’Escriptura (organitzats des del SeDI) tenen un públic fidel de fa anys i molts dels premis d’escriptura de la Universitat han estat guanyats per alumnat de la nostra facultat. Ho dic perquè, tradicionalment, no només la Universitat sinó especialment la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació n’han estat el planter.
–Quins són els corrents poètics que se segueixen ara majorment?
–N’hi ha múltiples i no crec que es puguen restringir ni delimitar (tenint en compte que els temes o tendències més clàssics sempre hi són). La versalitat de temes, realitats, propostes no fa sinó enriquir un món de gran tradició cultural. Tot plegat, em sembla un bon símptoma de la força del discurs poètic.
–Hem parlat del que fa l’Aula de Poesia. Quins projectes futurs o en previsió tenen?
–L’Aula de Poesia de la Universitat té una programació “estable” durant el curs. Pròximament ens visitaran amb lectures o conferències Guillermo Cano Rojas i Vicent Alonso; tindrem un acte sobre la poesia d’Estellés i també participarem en el III Festival Vociferio (poesia escènica) o en la desena edició de Veus Paral·leles.
–És la poesia una arma carregada de futur? Com valora la societat en general la poesia? Es pot viure de la poesia?
–Si no ho fóra, una arma, s’hauria deixat d’escriure poesia fa segles. Per a mi “futur” és, en aquest sentit, sinònim d’esperança, salvació, companyia… És a dir, el que ens permet de reconéixer en l’escriptura (vida) dels altres les nostres preocupacions, aspiracions, dubtes o desitjos; allò que mitjançant l’experiència ficcionalitzada ens dóna l’oportunitat de saber més i millor sobre la nostra humanitat.
–Com veu els poetes i poetesses valencians i espanyols en general? I la poesia en valencià?
–Trobe que la qualitat de les poètiques en les diverses llengües és d’un nivell considerable. Com sempre, hi ha tendències, gustos, etc., però pel que fa en concret a la poesia escrita en català o en castellà al País Valencià considere que és de gran qualitat i que té molt bona salut.
En el programa Llegim de Ràdio Universitat, dedicat a la literatura, es pot escoltar l’entrevista a Begonya Pozo, fent clic ací.
També es pot consultar el blog de Begonya Pozo en l’adreça següent: http://begonyapozo.blogspot.com.es/.
