PAU SERRANO/LAURA ROJO (UNITAT D’IGUALTAT). María José Añón Roig, catedràtica de Filosofia del Dret a la Universitat de València i actual secretària general de la institució, va iniciar la seua trajectòria en aquesta com a estudianta de Dret l’any 1978. Recorda d’una manera especial l’inici dels seus estudis: “Tota la meua carrera va coincidir amb el canvi normatiu i legislatiu, des de l’inici de la democràcia, la Constitució… Això va suposar l’oportunitat d’estudiar un dret actiu”. Segons María José Añón, “el professorat de la Facultat de Dret que hi havia en aquell moment estava compromés amb la docència, amb el canvi social, cultural, més que un canvi polític era un canvi de mentalitat, un canvi que es transmetia socialment i culturalment”. Aquesta dosi d’optimisme va fer que es dedicara a la Filosofia del Dret. Una disciplina que entén com “una matèria reflexiva, crítica respecte a la realitat del dret i els efectes que té, ja que es qüestionen l’origen de les normes, els efectes que tenen, la legitimitat de l’autoritat, de les decisions, de la justícia…”.
També recorda que la presència femenina en el personal docent era escassa aleshores, tot i que en l’estudiantat, i concretament a la Facultat de Dret, es podia visibilitzar ja una nombrosa presència de dones. Una presència que va anar evolucionant tant en estudiants com en personal docent i investigador fins arribar actualment a un equilibri per sexe.
Com a secretària general de la institució, les funcions que exerceix han de “ser un garant de control normatiu de totes les decisions preses per part de qualsevol òrgan de la Universitat; i certificar l’autenticat”. En aquest sentit, actua com a secretària dels òrgans centrals de la Universitat com ara el Claustre, el Consell de Govern i el Consell de Direcció, així com dels patronats i fundacions dels quals forma part la institució acadèmica. Ella mateixa planteja la necessitat que “tothom que forma part de la Universitat hauria d’especialitzar-se un poc en relació amb el llenguatge no sexista i integrador”.
Pel que fa a temes com ara la conciliació entre la vida laboral i personal, segons María José Añón hi ha una diferència conceptual entre els termes “conciliació” i “corresponsabilitat”. Segon ens explica, “conciliar no implica canvi en les estructures, mentre que corresponsabilitzar les decisions, els temps, els espais, sí”. I afegeix que “els anys que vaig tindre els meus fills, van ser anys de menors resultats en termes de publicacions i de projectes d’investigació”.
María José considera que l’esforç, el bon treball i una actitud positiva cap a la rendició de comptes són la clau per a destacar en la trajectòria professional. Més que els patrons de gènere, allò que et fa destacar és la responsabilitat que prens en el teu espai de treball: “Crec que la clau està en el treball, el que entenc per un treball responsable i on s’han d’assumir les conseqüències de les decisions, i aquesta és la clau també perquè funcionen bé els equips de treball com l’actual equip rectoral”.
La secretària general apunta que la igualtat necessita formar-se en un context, i destaca com a essencial el concepte de “cultura d’igualtat”, és a dir, les desigualtats estructurals estan presents en la societat i l’única manera de fer-los front és amb un canvi cultural. El canvi normatiu no sempre va lligat a un canvi en la realitat, ja que “les desigualtats són estructurals i es premien els nostres modes de vida, els patrons, les normes, les noves pautes de socialització, en cadascuna de les quals subjau una discriminació sistèmica, difusa i institucional”. Com apunta: “No són actes premeditats i intencionats, sinó pautes de conducta que repetim mimèticament, no volem desigualtats, però encara tenim interioritzats els patrons de gènere”. Segons la secretària general, per tal que aquest canvi cultural estiga present és necessari visibilitzar el conflicte i per això és important el I Pla d’Igualtat de la Universitat de València.
