logodreta

María Vicenta Mestre Escrivá: “La sensibilització, el suport en la criança o l’elecció d’horaris poden combatre les desigualtats dins de la Universitat”

LAURA ROJO/PAU SERRANO (UNITAT D’IGUALTAT). María Vicenta Mestre Escrivá, catedràtica de Psicologia Bàsica i actual vicerectora d’Ordenació Acadèmica i Professorat, es va incorporar a la Universitat de València l’any 1973 com a estudianta de Filosofia i Ciències de l’Educació en l’especialitat de Psicologia, que va finalitzar amb premi final de carrera. Era un moment clau per als estudis de Psicologia que com a titulació pròpia i no dependent de Filosofia i Ciències de l’Educació estaven desenvolupant-se a la institució acadèmica, cosa que va facilitar que s’hi incorporara com a professora no numerària.

Va combinar la criança de les seues filles amb la presentació de la tesi i el concurs a la plaça com a professora titular, i això sense deixar de fer mèrits per aconseguir la càtedra: “Com a psicòloga que sóc, la criança de les meues filles ha estat molt important i en aquell moment volia gaudir dels seus primers anys de vida, ja que fins els quatre o cinc anys són com pegatines… És molt important la qualitat de temps que dediques a la criança”.

Saber conciliar l’àmbit personal, familiar i professional va fer que María Vicenta Mestre tinguera temps per a la criança i es dedicara a la docència i la investigació. Una de les seues línies de recerca parteix dels estils de criança, del desenvolupament de la criatura a nivell emocional i cognitiu.

Ens fa una narració de la seua carrera professional sempre lligada i relacionada amb la seua trajectòria vital i personal, en aquest cas com a mare. Quan les seues filles són adolescents, se li presenta l’oportunitat de ser vicedegana de la Facultat de Psicologia i no ho dubta. “Tanmateix, si aquesta oportunitat s’haguera presentat abans, hauria dit que no perquè considere que no és compatible amb la criança. La recerca absorbeix el que tu vols, però la gestió absorbeix molt més. Una setmana pot haver-hi un tema concret que et pot fer acabar a les nou de la nit o anar-te’n fora una setmana”, assenyala.

Es presenta a les eleccions al deganat i és elegida primera degana de la Facultat de Psicologia en un moment també en què les dones en llocs de responsabilitat eren invisibles. “Quan jo anava a les reunions de degans, no hi havia deganes, i fins i tot quan anava fora, a congressos, jornades, conferències, moltes menys que ara. Jo sí que he notat un canvi”, afirma. “De la mateixa manera que en el tema de les càtedres. Pense que el procediment de les acreditacions a càtedres ha facilitat el fet que les dones hagen pogut visibilitzar-se, sense passar per la competitivitat d’abans, en els últims anys sí que s’ha millorat o s’han pal·liat un poc eixes diferències”.

La seua etapa al capdavant de la Facultat de Psicologia destaca pels potents canvis que el centre ha adaptat. Amb una demanda creixent i l’estudiantat atapeït, a més de la necessitat de disposar de laboratoris i d’altres infrastructures davant dels canvis en relació amb l’experimentalitat de la titulació, s’ha creat durant la gestió de María Vicenta Mestre un pla director de la facultat i s’ha dissenyat i s’iniciaren les obres de l’actual edifici ampliat en quatre plantes amb laboratoris en tots els departaments, aules, biblioteca i tots els recursos necessaris per a Psicologia de la Salut, Psicologia Comunitària, Recursos Humans, Aplicació en l’Educació, entre altres.

El 2006, just quan es trobava en el segon període com a degana de la Facultat de Psicologia, li ofereixen ser vicerectora d’Estudis en un moment clau també, el de la reforma de l’Espai Europeu d’Educació Superior. “Va ser un vicerectorat complicat, amb molta dedicació perquè calia coordinar tota la transformació de les titulacions, les diplomatures i llicenciatures als graus, i començar la seua implantació”, explica. Des del 2010 és vicerectora d’Ordenació Acadèmica i Professorat, des d’on s’ha encarregat de la implantació de les noves titulacions, la distribució de l’oferta acadèmica entre les diferents àrees de coneixements i departaments, dels recursos i la promoció del professorat.

María Vicenta Mestre Escrivá considera que el tema de la conciliació és una assignatura pendent a la Universitat i apunta que “una de les propostes per a poder conciliar és la tria dels horaris, i aquest aspecte no s’ha desenvolupat fins ara”. Com a psicòloga es mostra convençuda “que si una mare no dedica temps a les seues criatures, especialment en els primers anys de vida i fins els cinc o sis anys, difícilment estaran ben ateses i ben cuidades, jo destacaria com a fonamental l’afecte i el vincle que es tradueixen en convivència i en compartir, perquè no pots educar sinó convius, no?”.

Com un aspecte molt positiu de la Universitat i pel tema de la recerca i les desigualtats per gènere, destaca el fet que les dones amb alguna baixa per maternitat puguen tindre el sexenni viu i que no els computen els mesos de baixa, ja que això implicaria una reducció docent i així no es desfavoreix la dona. Així mateix, considera important el Pla d’Igualtat, “ja que marca les directrius per als diferents òrgans i té una clara funció de sensibilització”. I és que per a la vicerectora d’Ordenació Acadèmica i Professorat la millor proposta per a fer front a les desigualtats és, sens dubte, la sensibilització.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València