logodreta

Previndre i detectar l’assetjament sexual i per raó de sexe a la Universitat

Cartell d’una campanya de l’Office of Sexual Assault Prevention
and Response de la Universitat de Harvard, la referència en la prevenció
de l’assetjament i la violència dins de la universitat.

PAU SERRANO/LAURA ROJO-UNITAT D’IGUALTAT. Fa poc més d’un any que la Universitat de València va aprovar el protocol d’actuació davant l’assetjament sexual i per raó de sexe. Des d’aleshores una trentena de persones d’entre el PAS i el PDI dels diversos centres i serveis han rebut formació específica per aprendre a detectar les actituds i comportaments no tolerables, perquè la Universitat no és aliena a aquest tipus de manifestacions.

STOP OUR SILENCE, associació estudiantil del Massachussets
Institute of Technology a propòsit de la violència i l’assetjament
sexual.

L’assetjament sexual és un fenomen social de múltiples i diferents dimensions, denunciat per diverses organitzacions i institucions i constatat per investigacions que han evidenciat l’existència, extensió i gravetat d’aquest fenomen en l’àmbit laboral. Segons el protocol aprovat per la Universitat de València, constitueix assetjament sexual qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tinga el propòsit o produïsca l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, en particular quan es cree un entorn intimidatori, degradant o ofensiu. Així mateix, es considera assetjament per raó de sexe qualsevol comportament realitzat en funció del sexe d’una persona, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la seua dignitat i crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.

El curs de formació amb diverses sessions des de l’octubre passat i fins aquest mes d’abril ha estat portat a terme per la psicòloga i experta en prevenció de la violència de gènere Coto Talens. Segons ella, “l’assetjament sexual en l’àmbit laboral s’inscriu en tres grans eixos: la violència contra les dones, un entorn laboral sexista i un marc d’abús de poder, tant jeràrquic com de gènere”. I és que el context psicològic de l’assetjament sexual està conformat per una relació de poder, sempre exercit per una de les parts junt amb una reacció de submissió per banda de qui pateix.

El curs de formació ha permés definir i diferenciar la línia estreta que separa, de vegades, l’assetjament sexual del laboral i moral. De la mateixa manera, ha presentat la dimensió d’aquest problema a nivell laboral i les dinàmiques i estratègies del mateix. Per què ens costa tant detectar-lo? L’assetjament sexual i per raó de sexe forma part de la nostra socialització i el tenim totalment interioritzat en les nostres relacions. “Tota la tasca que s’ha fet, durant anys, en sensibilització en violència de gènere ara cal començar a fer-la en l’assetjament sexual i per raó de sexe”, ens comenta Coto Talens. Sovint l’entorn, el nostre voltant, accepta conductes i comportaments que són en la base de l’assetjament sexual. Per què riem els acudits sexistes? És tan sols una de les preguntes que ens podem fer.

Segons diversos estudis, la majoria de situacions d’assetjament es donen entre companys de treball i, tot i que se’n donen, els casos amb superiors directes són menors. Siga com siga, els acudits, els apropaments, les “floretes”, insinuacions, gestos insinuants, demanar cites, demanar sexe, preguntes sobre sexe, abraçades, pressions sota amenaça… són només alguns exemples de conductes i comportaments.

A diferència del que se sol pensar, la majoria de persones que exerceixen l’assetjament sexual no presenten cap tipus de psicopatia ni responen a un perfil concret. La violència estructural, masclista i patriarcal és en la base de l’existència d’aquest fenomen. Un fenomen que deixa una traumàtica empremta amb repercussions físiques i psicològiques.

En les Comissions d’Igualtat dels díhuit centres de la Universitat podeu trobar suport i informació sobre el protocol d’actuació davant l’assetjament sexual i per raó de sexe, com també a la Unitat d’Igualtat, als gabinets mèdics del Servei de Prevenció i Medi Ambient, a la Sindicatura de Greuges i als locals sindicals.

Per un entorn de treball més saludable i amable!!!

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València