REDACCIÓ. Criseida Martínez és estudianta de Periodisme a la Universitat de València. Amb les també estudiantes Nereida Martínez (Magisteri) i Andrea Cerverón (Educació Social), ha viscut una experiència inoblidable que ha unit l’intercanvi cultural per a conéixer la cultura berber i el voluntariat. Durant uns dies han prestat la seua ajuda en un projecte de l’Associació Àfrica Nomadar destinat a promoure l’educació, la salut, el medi ambient i la higiene a l’escola entre les dones del Marroc.
Molts joves s’interessen en el voluntariat o la cooperació sense saber molt bé on anar, o si seran acceptats, ja que per a participar en aquest tipus de projectes normalment es requereix una certa experiència prèvia. Però no sempre és així. Criseida Martínez, Crisi, estudianta de quart de Periodisme, explica com va conéixer l’acció de l’ONG Àfrica Nomadar: “M’ho comentaren unes amigues de la Universitat i vaig decidir apuntar-me al viatge perquè era un viatge diferent. Acostumats a viatjar per turisme, era una espècie de viatge solidari on t’arreplegaven a Algesires, anàvem a Tànger, i després en una furgoneta fins l’interior del Marroc, a Merzoua, on s’estava fent el projecte solidari. T’ho ensenyaven amb la idea que, si t’agradava, pogueres anar a l’estiu, o una temporada més llarga”.
Àfrica Nomadar és una associació que treballa amb dones d’un poblat del Marroc anomenat Merzoua. Es tracta d’una ONG de cooperació al desenvolupament, una entitat xicoteta, i, com a tal, amb xicotets projectes, que actualment autogestiona. “L’objectiu principal és l’educació i la salut per a la gent més desfavorida, i això a través de l’intercanvi cultural. El que ens diferencia és que veiem la cooperació no d’una manera vertical, sinó horitzontal. Nosaltres cooperem, ells també cooperen amb nosaltres. Nosaltres els donem coses més materials, ells ens ajuden a un nivell més interior”, destaca Aika Martínez, una cooperant de l’ONG.
A banda de conéixer la cultura berber, Crisi ha explicat les tasques que fan els cooperants amb els xiquets i les dones d’aquest poblat, als quals s’havia d’ensenyar la llengua àrab i unes altres tasques, per tal que a mitjà termini foren autosuficients: “El projecte és una escola de dones on els ensenyen a independitzar-se, a cosir, a llegir, a escriure, atés que moltes no saben fer-ho, i també es donava classe a xiquets de menys de set anys”.
En el programa Fes pinya de Ràdio Universitat pots escoltar l’entrevista completa tant a Criseida Martínez com a Aika Martínez. Fes clic ací.
Els projectes de l’entitat estan orientats a l’educació, la salut, el medi ambient i la higiene, i tenen l’escola com a centre on es realitzen aquestes activitats. Els viatges que organitza l’entitat són viatges culturals de pocs dies, per a finançar-la i mantindre l’escola. “Aquestes xiques saben que amb el seu viatge, amb els beneficis, continuem pagant l’escola”, diu Aika Martínez. A més del viatge inicial hi ha la possibilitat del voluntariat, que inclou un mínim de quinze dies, fins a tres mesos.
El treball concret al Marroc se centra en una associació de dones divorciades que va demanar ajuda. No tenien un centre on poder estudiar, i volien fer-ho. “Són dones de cultura berber, no saben àrab, i amb l’escola hi ha alfabetització, tenen taller de costura, de llengua, una guarderia, i treballem la higiene i el medi ambient”, destaca la cooperant de l’ONG.
Al seu torn, com a experiència personal, Crisi Martínez la recomana totalment: “He notat una barrera en l’idioma. Afortunadament, hi ha altres formes de comunicació diferents al llenguatge. El segon dia els xiquets no se separaven de tu, i la veritat és que la sensació t’arriba i és molt bonica”.
Contribuir a un món millor
Haver contribuït a un món millor amb una acció xicoteta que tracta problemes reals, amb persones, és una experiència que els voluntaris recomanen, sobretot si es fa des de xicotets. “Moltes vegades escoltes els companys que diuen coses com que ‘ja està mal’, ‘no es pot fer res per a canviar-ho’… Jo diria, esforça’t per canviar-ho…”, apunta Crisi. “Hem fet un viatge de nou dies, però si t’agrada pots tornar i fer coses. Si no ho fa una persona de vint-i-dos anys, possiblement no ho farà una de cinquanta”.
“Recomanaria aquest viatge, sobretot, a estudiants que tenen energies per a fer molt més que turistejar. És ara quan tenim la il·lusió i les forces per a cooperar i fer qualsevol cosa que puga servir per a canviar les coses. En huit o nou dies que vam estar al Marroc no podíem canviar la situació, però és un primer pas per a veure de prop què està passant i de quina manera podem aportar el nostre granet d’arena”, diu l’estudianta de Periodisme de la Universitat.
“No dubtaria a repetir una experiència d’aquest tipus. I si tinc l’oportunitat de realitzar un viatge de cooperació molt més llarg, fer-lo. M’agradaria, una vegada acabe la carrera, anar uns mesos fora i fer un voluntariat de llarga durada”, conclou Crisi Martínez.
