logodreta

Alemanya, de moda cinquanta anys després

REDACCIÓ. Alemanya va ser destinació de l’emigració de desenes, centenars de milers d’espanyols durant els anys seixanta del segle passat. Ara, cinquanta anys més tard, la història sembla repetir-se: prop de trenta mil ciutadans espanyols van emigrar al país germànic només l’any passat. A la Universitat s’ha notat també aquest boom: augmenten els estudis d’alemany tant al Centre d’Idiomes com en el mateix Grau de Llengües Modernes i les Seues Literatures.

I per què? Amb més de huitanta milions d’habitants, Alemanya té una taxa d’atur per davall del 10%, en contraposició al més del 25% d’Espanya. Una altra qüestió és la qualitat del treball. Però el que està clar és que, tal com destaca María José Torres, coordinadora de l’àrea d’Orientació de l’Observatori d’Inserció Professional i Assessorament Laboral (OPAL) de la Universitat de València, el país germànic demana treballadors qualificats. Els busca de la part més tècnica d’enginyeries, Enginyeria Electrònica, Química, Telecomuniccions; i de la part de l’àrea de Salut: metges i infermers, però també fisioterapeutes. I davant d’aquesta situació i de la falta d’expectatives, moltes persones opten per provar sort a Alemanya.

Una qüestió important per a fer el bot al gegant centreeuropeu és l’idioma. A la Universitat s’ha notat l’increment del nombre d’estudiants interessats a aprendre aquest idioma. Per exemple, al Centre d’Idiomes. El director del qual, José Martínez Luciano, diu que el curs 2009 tenien 23 alumnes d’alemany, el següent, 2010-2011, 72; 120 el següent; i enguany més de 150.

El professor d’aquesta Universitat Herbert Holzinger, del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, diu que l’aprenentatge de l’idioma alemany no és gens senzill: “L’alemany té fama de ser difícil i en certa mesura és veritat, sobretot al principi, perquè té casos, desinències, tres gèneres”.

El programa Caleidoscopi, de Ràdio Universitat, inclou un reportatge on es parla d’Alemanya, la seua cultura i la seua llengua, amb la participació d’estudiantat, professorat i experts en orientació laboral. El pots escoltar fent clic ací.

A pesar d’aquesta dificultat, l’altra opció per a conéixer l’idioma més parlat a la Unió Europea, estudiar el Grau en Llengües Modernes i les Seues Literatures, que ara conjumina les antigues filologies, també té més alumnes. Berta Raposo, catedràtica de Filologia Alemanya, explica que el canvi de llicenciatura a grau ha afectat aquests estudis, i ara hi ha més alumnes que s’interessen per l’especialitat en alemany: “Ha augmentat el nombre d’alumnes matriculats, perquè en la llicenciatura en teníem poquíssims, era un estudi molt minoritari, i això era una herència de quan estava l’alemany en hores baixes, cap a l’any 2000”.

Des de l’OPAL, com destaca María José Torres, també s’és conscient de la importància de l’alemany, i a l’estudiantat interessat se li faciliten llistats de centres on poden aprendre’l, junt amb altres materials també necessaris: webs d’ocupació, llistats d’empreses i d’agències de treball temporal, adreces de diaris, pàgines grogues, i també se’ls dóna informació sobre l’estil de vida a Alemanya.

En qualsevol cas, arribar al país germànic, però, no garanteix trobar ocupació. L’any passat el país centreeuropeu va tindre la major arribada d’estrangers des del 1995 (prop d’un milió de persones), la qual cosa representava un increment d’un 15% respecte al 2011. Però també abandonaren el país en eixe mateix període 700.000 persones.

 

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València