logodreta

Infermeres solidàries

Grup de dones que participaven en xarrades d’educació sanitària que es feien en zones rurals molt remotes.

REDACCIÓ. Arantza Abril és titulada en Infermeria per la Universitat de València i Patricia Sancho és estudianta d’aquesta mateixa disciplina. Les dues realitzen tasques de cooperació amb les ONGs Metges Sense Fronteres i Creu Roja. Una experiència personal i solidària, el voluntariat o la cooperació, que es pot fer durant i després del pas per la Universitat, però que les dues recomanen a tothom.

Arantza Abril amb una bebé síria, Arantzita. Els pares decidiren anomenar així la nounada després de conéixer la cooperant i compartir junts diverses setmanes.

“Duc des de finals del 2009 col·laborant amb Metges sense Fronteres”, diu Arantza Abril, “i la veritat és que és una experiència meravellosa. He tingut la sort de col·laborar en projectes molt diferents. Vaig començar a Zàmbia en un projecte de prevenció de la sida de mare a bebé i de salut reproductiva molt interessant. També he estat treballant un temps a Sudan del Sud, en una zona on hi ha un gran moviment de desplaçats i refugiats, de persones amb escàs accés a serveis de sanitat. L’any passat vaig estar un temps a Iraq amb un projecte d’atenció a nounats, i ara fa un parell de mesos que he tornat de Síria, d’un projecte d’assistència a les persones que en aquests moments estan vivint el conflicte”.

Patricia Sancho en la cobertura d’un servei de caràcter preventiu, amb l’uniforme d’alta visibilitat.

Grup de dones que participaven en xarrades d’educació sanitària que es feien en zones rurals molt remotes.

Arantza Abril actualment estudia un màster en cooperació al desenvolupament. És conscient que tothom no està preparat ni pot accedir a la cooperació internacional. No obstant, constata que són moltes les persones que a banda de treballar a hospitals i altres centres s’acosten a les ONGs i institucions humanitàries que ajuden els col·lectius més necessitats.

Grup de matrones de l’Hospital Al Zahra, Najaf, Iraq, amb les quals Arantza va treballar set mesos, oferint formació i suport continuat.

“Calen persones molt preparades, gent disposada a passar llargues temporades lluny de casa, i que posen el benestar dels altres per damunt del propi”, diu. “No només has de tindre la carrera, sinó també experiència en la teua àrea, ser independent i tindre prou formació d’idiomes, ja que treballem en llocs en què tenen altres idiomes i has de saber comunicar-te”, explica aquesta cooperant de Metges Sense Fronteres.

Patricia Sancho, estudianta d’Infermeria a la Universitat, també ha decidit ajudar els altres amb un voluntariat, en aquest cas a Creu Roja. “Comencí amb Creu Roja fa dos anys, i ara porte un programa de promoció de la salut on desenvolupe moltes competències que he adquirit en la titulació”, apunta. En promoció de la salut es fan diverses actuacions, com ara treball a col·legis de diverses temàtiques o repartiment de kits d’higiene.

Pots escoltar una extensa entrevista a Patricia Sancho i a Arantza Abril en el programa Fes pinya, l’espai de Ràdio Universitat dedicat a difondre els projectes de cooperació i les iniciatives sense ànim de lucre que sorgeixen en el si de la comunitat universitària.

Patricia reconeix que de vegades la seua tasca és dura, ja que als infermers i infermeres se’ls demana una sèrie de característiques com ara l’empatia, però alhora distanciar-se de la malaltia o el problema: “Sempre et xoca quan vas als assentaments, perquè et sembla estrany veure gent que viu així, o quan vas a les reunions de salut i un company et diu o et conta coses d’altres programes”.

No obstant aquestes situacions, “hi ha moltíssims companys que són voluntaris en Creu Roja, i també moltíssims en Metges del Món”, explica Patricia per a justificar que hi ha alts índexs de participació en els programes de voluntariat entre l’estudiantat d’Infermeria de la Universitat de València. “És prou habitual que en tots els grups hi haja dues o tres persones que estan fent o han fet voluntariat”.

Sensacions

Arantza Abril té clar que les sensacions que deixa el repte del voluntariat són importantíssimes. “A Síria he estat treballant com a matrona, i l’experiència ha sigut preciosa”. Aquesta titulada en Infermeria ja participava a València en algun voluntariat quan tenia catorze o quinze anys, i quan va acabar la carrera i va veure el ventall de possibilitats va buscar la seua pròpia opció: “Aquelles que intenten reflectir els teus valors i el que tu eres”, afirma. Així, en eixa recerca, com que ja coneixia gent que treballava en Metges Sense Fronteres, va provar. Amb la mateixa filosofia va començar Patricia Sancho: “Al principi et para un poc plantejar-te que igual no t’agrada, o que és dur, o que t’has de comprometre diverses hores a la setmana i no pots, però finalment pots”.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València