logodreta

Tres llibres analitzen les claus biològiques de la religió, la qualitat periodística i la cultura digital

REDACCIÓ. Per què la religió és tan important per a una gran quantitat de persones? Què entenem per qualitat periodística? Què implica en la nostra societat la cultura digital? Són algunes preguntes a les quals responen diverses publicacions de la Universitat de València que s’han presentat recentment a la institució o en les quals han participat docents. Durant l’últim mes el programa Llegim de Ràdio Universitat ha entrevistat els autors d’aquests i altres treballs.

Adolf Tobeña, doctor del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor del llibre Devots i descreguts. Biologia de la religiositat, de Publicacions de la Universitat de València, dins de la col·lecció Pensament Científic. L’estudiós ha destacat, en declaracions al programa Llegim de Ràdio Universitat  que el llibre pretén descriure per què les religions són tan poderoses.

“En definitiva, perquè les creences doctrinals amb naturalesa religiosa ho resisteixen tot: la raó, la filosofia, el pensament ordenat, l’objectivitat i la ciència. I tots els atacs, en diferents onades i al llarg dels últims segles. Els escèptics, els descreguts… tenien la creença que amb un coneixent més objectiu de la realitat desapareixerien. I passa exactament tot el contrari. El llibre intenta explicar quines són les arrels biològiques que fan que la gran majoria de gent crega, perquè les persones que no creuen són una minoria”, ha manifestat Tobeña.

La Calidad Periodística. Teorías, investigaciones y sugerencias profesionales, editat per Josep Lluís Gómez Mompart, Dolors Palau i Juan F. Gutiérrez Lozano, és una les novetats que va presentar la Universitat de València a la Fira del Llibre. Els treballs que componen aquest volum estudien la qualitat periodística no circumscrita exclusivament a la qualitat informativa, ja que aborden tant el producte com tot el procés de la producció informativocomunicativa. A partir de resultats provinents de l’aplicació de metodologies quantitatives o qualitatives i de reflexions teòriques crítiques, es conceptualitza, examina, mesura i valora la qüestió de la qualitat periodística.

Josep Lluís Gómez Mompart, en declaracions a Ràdio Universitat, ha contextualitzat la qualitat periodística en el marc general de la professió periodística actualment, amb un gran nombre de comiats en tots els mitjans. “És difícil mantindre la independència, contrastar els fets, parlar de coses rellevants… No hi ha diari que no haja acomiadat periodistes. Amb eixos factors tenim un dels índexs més baixos de qualitat periodística de l’Estat Espanyol”, ha dit Mompart. Dolors Palau, per la seua banda, explica els objectius de la publicació: “Els tres editors ens vam plantejar que en el debat sobre els mitjans actuals calia plantejar-se la qualitat periodística. No hi havia cap manual ni text de referència. Vam fer una crida, per a veure en les diferents universitats de l’estat, quines persones podien aportar coses interessants”.

El llibre El desorden digital. Guía para historiadores y humanistas, d’Anaclet Pons, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de València, aporta una anàlisi sobre els canvis i les conseqüències del món digital en la lectura i altres àmbits socials. “És un volum que intenta reflexionar sobre les implicacions i conseqüències que té l’ordre digital en què vivim. Un ordre tan distint el que vivim d’aquell en què estem alfabetitzats. Es diu desordre en eixe sentit, desordre respecte al que existia prèviament. És un canvi substancial. Molta gent l’ha comparat amb el canvi que va substituir la impremta”, ha dit el professor de la Universitat de València, qui apunta que es tracta de constatar les implicacions de la comunicació digital sobre les disciplines humanistes. “En el futur conviuran el món digital i el món imprés, però prevaldrà el món digital”, destaca Pons. Pots escoltar l’entrevista en Ràdio Universitat a aquest professor fent clic ací.

Aventures sexuals i destrucció

Una altra de les persones entrevistades en Llegim durant l’últim mes ha sigut Manuel Vilas, amb motiu de la publicació de la seua última novel·la, El luminoso regalo, una obra que l’allunya del seu estil anterior, inscrit en l’anomenada generació Nocilla. Aquest llibre conta la història de Víctor Dilan, un personatge que acumula aventures sexuals, la qual cosa l’acabarà portant a la destrucció.

Vilas presentà la seua novel·la el 13 de maig a la Sala de Juntes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. L’acte estava organitzat pel Vicedeganat de Cultura, Igualtat i Comunicació d’aquesta facultat. Acompanyaren l’autor la vicedegana Begonya Pozo i l’escriptor valencià Carlos Marzal.

En declaracions a Ràdio Universitat  Vilas ha caracteritzat la seua obra: “És una novel·la on el sexe és important, el que passa és que al llarg d’aquest mes i mig la novel·la ha circulat i no es posen d’acord si és eròtica, pornogràfica o sexual, o si és existencial. Admet moltes lectures”.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València