logodreta

Francisco Santonja: “Des de juliol del 2011 fins a hui el 6,5% dels smartphones han pogut ser infectats per algun virus”

REDACCIÓ. Francisco Santonja és professor ajudant doctor del Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat de València. Recentment ha participat en un estudi conjunt de la Universitat de València i la Politècnica que analitza el risc dels smartphones de veure’s infectats per algun virus, especialment el programari maliciós del tipus financial charges, el qual pot provocar un increment notable en la factura mensual de l’usuari. En el seu treball, els investigadors han quantificat el nombre de mòbils Android que poden veure’s afectats per un atac, aplicant per a això un model de simulació computacional basat en agents.

Quin és l’objecte de l’estudi?

–En el treball, titulat Agent-based model to study the evolution of Android malware infection [Model basat en agents per a estudiar l’evolució de la infecció d’Android’s], s’estudia l’evolució de la infecció de smartphones (Android) mitjançant un model de simulació computacional. Concretament, mitjançant un model basat en agents. El fet de conéixer com es contagien els mòbils ens ajuda a predir el nombre de mòbils infectats i la despesa econòmica que pot suposar aquest contagi per a l’usuari. Aquest treball va començar en setembre passat i s’ha realitzat junt amb membres de l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la Universitat Politècnica de València.

–Com va sorgir la idea de fer aquest estudi? La investigació ha sigut finançada?

–Hem realitzat aquest estudi dins del nostre camp d’interés: la modelització de contagis (malalties, idees, comportaments, etc.). Volíem aplicar algunes de les metodologies que estem concretant per al tractament de la incertesa en la modelització de “contagis”. La investigació no ha estat finançada.

–Quina és la despesa econòmica del contagi (a nivell d’usuari i a nivell global)?

–En aquesta primera fase de l’estudi no hem arribat a quantificar-la. És el nostre pròxim objectiu.

Quines són les principals conclusions del treball. Com s’arriba a la conclusió que 360.000 smartphones estan en risc de ser infectats?

–Aquest model intenta reproduir el comportament de l’usuari de mòbil –l’agent– i el dels markets, des d’on es descarreguen les aplicacions (apps). Quant als usuaris, es té en compte la freqüència amb la qual es descarreguen les apps, si es fa des de markets oficials o no, o la freqüència amb la qual es canvia de mòbil. Dels markets s’ha tingut en compte l’evolució del nombre de descàrregues (com a mitjana) en cada mes, la popularitat de les mateixes, etc. Com a font d’informació, per a simular aquest comportament, l’estudi parteix de diversos treballs científics i d’un gran conjunt de dades dels markets d’Android i del comportament del consumidor d’aquest tipus d’aplicacions. En la simulació s’han hagut de realitzar més de cent mil simulacions del model. Posteriorment es va fer una anàlisi de les dades obtingudes amb les simulacions.

Quin percentatge de mòbils està infectat, segons la simulació?

–S’estima que des de juliol del 2011 fins a hui el 6,5% dels smartphones han pogut ser infectats per algun virus.

–Quin tipus de risc hi ha en la descàrrega de malware? Com es detecta?

–La descàrrega d’un mòbil pot fer (com ha eixit en premsa) que les nostres fotos, o telèfons de contacte, siguen vulnerats. A més, cal no oblidar que alguns d’aquests virus poden provocar increments importants en la factura en fer que la nostra terminal envie missatges amb càrrec.

–En una eina que cada vegada té més usuaris, com un mòbil, amb una marca com Android, molt utilitzada, podria haver-hi una infecció massiva de mòbils?

–Els resultats obtinguts ens diuen que la progressiva conscienciació dels usuaris, amb les actualitzacions del sistema operatiu, i el fet que canvien de mòbil (com a mitjana) als dotze mesos fan que no es preveja (almenys ara com ara) l’escenari de la infecció massiva.

–Quines solucions es plantegen per a evitar-ho?

–Igual que és sabut que qualsevol ordinador pot infectar-se per un virus, l’usuari ha d’estar més conscienciat que el seu telèfon pot tindre un virus. Això farà que se’n tinga cura amb mesures preventives.

–Quines mesures preventives?

–La instal·lació d’antivirus i l’actualització del sistema operatiu.

L’estudi s’ha centrat sobretot en el programari maliciós del tipus financial charges. Què és i per què concretament aquest malware?

–Perquè tindre el teu mòbil amb aquest problema pot suposar (a més) un problema econòmic afegit. El fet de tindre aquest malware pot incrementar la teua factura mensual. Aquests virus provoquen que s’envien, des de la terminal infectada, missatges amb càrrec. Els virus fan que s’envien missatges des del nostre telèfon mòbil (sense que ho arribem a percebre) a pàgines web (de premi) de les que es queden diners per missatge rebut. Això fa que la nostra factura mensual s’incremente.

–Està la gent conscienciada sobre el risc en les descàrregues? Té antivirus en el mòbil?

–No, la gent no n’és conscient. No és habitual. Encara que el fet que canvien de mòbil (com a mitjana) cada any fa que tinguen controlat (inclús sense saber-ho) el risc. No obstant, la instal·lació d’antivirus hauria de ser més habitual.

–Què pot fer un estudiant (que no sol tindre ingressos econòmics i participa de la cultura que diu que quasi tot és debades en la xarxa) per a evitar que el seu smartphone siga infectat?

–El canvi de paradigma. Cal entendre que tenim, entre les mans, un ordinador, que ens presenta la possibilitat de comunicar-nos molt àmpliament, i no un telèfon mòbil.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València