logodreta

Lola Bañón: “Síria ha de ser l’excusa per a pensar que cal reformar el sistema internacional de Nacions Unides”

LORENA HERNÁNDEZ. Els sirians viuen pendents del cel. El miren amb preocupació i por. No saben què serà d’ells i del seu país en els pròxims mesos. I no només perquè pateixen des de fa dos anys i mig una cruenta guerra civil, sinó perquè temen la resposta de la comunitat internacional davant del conflicte, especialment d’Estats Units, que va anunciar la seua intenció d’atacar el país, encara que pel moment no és un pas definitiu i es treballa per a trobar una eixida diplomàtica.

El desencadenant: el suposat atac amb armes químiques per part del govern de Bashar al-Asad. Algunes informacions assenyalen que l’autoria de l’acció és dels rebels, però tot és un magma de confusió i dades contradictòries. Com ha explicat la professora de Periodisme de la Universitat de València Lola Bañón: “Hi ha mil quatre-centes persones mortes i imperativament cal esbrinar qui va perpetrar eixe atac per actuar en conseqüència”. Tanmateix, com bé ha reconegut aquesta experta en el món àrab, serà una tasca complicada.

El conflicte a Síria es va encetar en el marc de la magrana de revoltes conegudes popularment com a Primavera Àrab. Els sirians van eixir al carrer per a exigir l’eixida del poder de Bashar al-Asad, qui forma part d’una dinastia establida al capdavant del país des de fa més de quaranta anys. Els ciutadans de Síria volien llibertat i democràcia. Però allò que va començar de manera espontània i seguint l’exemple de països veïns es va transformar de seguida en sagnants enfrontaments que han deixat milers de morts.

Aouatef El Ketiti.

Segons l’Observatori Sirià per als Drets Humans, més de cent deu mil persones han perdut la vida des de l’inici del conflicte. A més, la guerra civil en aquest país ha provocat més refugiats i desplaçats que cap altre al món: sis milions de persones. Aouatef El Ketiti, professora al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València, ha explicat que els rebels s’han convertit en guerrillers armats per països com ara Aràbia Saudita, pròxims a Al Qaeda. I ha assenyalat que l’objectiu final d’una intervenció militar és canviar el joc de forces establit en una part del planeta on hi ha molt en joc.


Lola Bañón.

Tanmateix, una intervenció militar podria tindre conseqüències molt greus, segons ha assenyalat la professora Lola Bañón: “Síria és un país destruït en aquest moment, la gent està psicològicament abatuda, no únicament per allò que ha passat, sinó perquè veuen que donar-li la volta a la situació serà qüestió de dècades”. De la mateixa opinió és Aouatef El Ketiti: “No es pot solucionar una guerra amb una altra guerra. Hem vist el cas de l’Iraq, i l’Iraq ara és un caos, el patiment de la població és diari”.

Lola Bañón creu que cal un consens internacional per a resoldre el conflicte, i sobretot repensar el funcionament d’organismes internacionals com ara l’ONU: “Síria ha de ser l’excusa per a pensar que cal reformar el sistema internacional de Nacions Unides. No podem estar tots els països del món pendents de la decisió de cinc, que són guanyadors de l’ordre dissenyat després de la Segona Guerra Mundial i que encara en ple segle xxi són els que determinen el destí del món”. Tot per a evitar, com ha comentat la professora Aouatef El Ketiti, “un nou Iraq a la regió”.

Les professores de la Universitat han aprofundit en el conflicte sirià en el programa A Fons de Ràdio Universitat. Podeu escoltar-lo fent clic ací.

 

infouniversitat © 2019 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València