València era subseu de vela en la candidatura dels Jocs Olímpics de Madrid 2020.
JORGE CHENOVART. És cert que els informes eren molt positius, potser els millors de totes les candidates, de fet Madrid tenia les puntuacions més altes de l’últim tall, però faltava la presentació. I no va poder ser. Madrid 2020 ja és passat i no hi haurà la presència de la capital espanyola en les pròximes eleccions a ciutat olímpica. “La figura de José Antonio Samaranch va ser molt important per a l’elecció de Barcelona el 92 i el ‘ja ens toca’ no significava que haguera de ser així”, ha afirmat el sociòleg esportiu i professor de la Universitat de València Ramon Llopis en el programa El Temps dels Esports de Ràdio Universitat. Pots escoltar-lo clicant ací.
A pesar de les bones vibracions que transmetia Madrid, “el treball a Buenos Aires que havia de realitzar la delegació espanyola amb els delegats del COI i el factor lobby no van ser tan efectius com els duts a terme per Tòquio”, apunta Ramon Llopis. Però el realment important és el pes que ha perdut Espanya al món en termes sociològics, cedint el lloc de potència mundial a altres països emergents com ara Turquia, segona candidata en nombre de vots fa pocs dies, o Brasil, futur país olímpic el 2014.
Ramon Llopis.
Al COI no se li pot vendre una imatge d’austeritat que ha sigut implantada a colps a Espanya. “El comité no entén el trasllat d’aquesta política al pla olímpic i aquest fet ha sigut decisiu. La presentació del dissabte era vital i no ho van fer bé”, ha afirmat Ramon Llopis. De fet, la presentació d’Ana Botella, molt criticada pels mitjans i punt de reunió còmica en les xarxes socials, “va ser molt decebedora i l’eufòria espanyola estava fomentada en part pel reflux radioactiu de Fukushima, que va augmentar el positivisme. A més, no va tindre espurna, amb els quatre tòpics espanyols que no van impactar el jurat, fregant la mediocritat”.
Les debilitats espanyoles no van ser afrontades des del primer moment, la qual cosa li va passar factura a Madrid. “Ens han agafat dormits a l’hora de donar respostes i no hi ha hagut coherència al voltant del dopatge i la crisi econòmica que pateix Espanya”, apunta Ramon Llopis, i afegeix que “hi ha similituds entre el Govern i la delegació olímpica a l’hora d’afrontar els punts negatius. La claredat és un acte d’intel·ligència i amagar els casos de dopatge no ens ha beneficiat”. Sembla ser que el que per als espanyols no era rellevant ha acabat passant factura a una ciutat que, com bé deia la seua alcaldessa, “té el huitanta per cent de les seues instal·lacions construïdes”.
