logodreta

Álvaro Pons: “El vertader superheroi és qui intenta viure del còmic en temps de crisi”

Imatge de l’exposició De Darwin i Galileu a través del còmic. Treballs d’il·lustració de Jordi Bayarri.

JORGE CHENOVART. Quasi com un superheroi. Durant la major part del dia és físic a la Universitat de València i durant el temps que li permeten la família i la seua tasca d’investigador es dedica al món del còmic des de la vessant historiadora. Aquest és el treball d’Álvaro Pons, expert en còmic valencià i comissari de múltiples exposicions sobre el tema. Per a ell, “el vertader superheroi és qui intenta viure del còmic en aquests moments tan durs que estem vivint, amb una cultura desfeta des del Govern de Madrid”, segons ha apuntat en el programa A Fons Cultural de Ràdio Universitat, que pots escoltar clicant ací.

Tot i això, el còmic valencià, peça cabdal de la història del còmic espanyol, lluita per sobreviure a còpia d’enginy i esforç. Álvaro Pons apunta que “com en tota indústria cultural espanyola, la crisi l’ha atacat des del consum, però ha servit als dibuixants per a reafirmar-se en el seu treball”. La indústria del còmic es troba unida, però sorgeixen discrepàncies al voltant del modern concepte de novel·la gràfica, derivat de l’edició cuidada dels còmics, feta no exclusivament per a ser tirats quan han sigut llegits. “Aquest canvi en el format té unes conseqüències positives per al sector, arribant a un públic col·leccionista i de totes les edats”, apunta Pons.

Dos dels màxims exponents de la història del còmic valencià són El Guerrero del Antifaz i Roberto Alcázar y Pedrín. Molts experts els consideren antiquats i rancis, però van ser èxits de venda en la seua època i “reflectien el pensament del moment, es poden valorar com a documents històrics i sociològics, van ser fonamentals per a les editorials valencianes”, afegeix Álvaro Pons. De fet, aquest boom del dibuixant valencià ja passada la meitat del segle xx es va mantindre amb la caiguda de l’editorial valenciana i el sorgiment de la catalana Bruguera, la qual es nodria de dibuixants valencians com ara Ambrós, pare d’El Capitán Trueno i que ara, tant ell com molts altres, han sigut oblidats “per ser escriptors del franquisme, fet que no significava que tingueren una menor capacitat imaginativa i artística”.

D’altra banda, el Palau de Cerveró és la seu de l’exposició De Darwin i Galileu a través del còmic. Treballs d’il·lustració de Jordi Bayarri, en la qual es pretén mostrar les vides d’il·lustres personatges de la ciència als xiquets. El dibuixant de la mostra Jordi Bayarri ha afirmat que “la millor manera d’acostar la ciència als xiquets és amb la diversió del còmic” i a més molt interessant per a totes les edats.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València