logodreta

Les vacances més actives dels estudiants de la Universitat

BEA PASCUAL. El curs acadèmic acaba d’arrancar per a la majoria d’estudiants de la Universitat de València. Ara bé, alguns d’ells ja havien estat calfant les neurones des de fa uns mesos. Són alguns dels estudiants de Sociologia i Matemàtiques que, tot i la calor, han aprofitat les vacances del curs universitari per a participar en dos esdeveniments acadèmics a nivell nacional i internacional. Sens dubte, una experiència enriquidora i irrepetible per a tots ells.

 

Els sociòlegs més joves

Víctor Pons i Pepe Ferrando són dos estudiants de la doble titulació de Sociologia i Ciències Polítiques que van treballar de valent per a participar en l’onzé Congrés Espanyol de Sociologia. Un esdeveniment que se celebra cada tres anys i que va tindre lloc a Madrid el passat juliol. Tant Víctor com Pepe es van sorprendre quan els donaren la notícia que el seu treball d’investigació havia estat acceptat per a participar-hi. “Ens va sorprendre molt perquè generalment els estudiants tendim a pensar que en aquests congressos només tenen cabuda els investigadors amb més recursos i més capacitats que nosaltres. Pensàvem que no ens l’anaven a acceptar”. Tot i això, el treball de Víctor i Pepe fou escollit per a un dels grups de treball focalitzat en la sociologia de l’edat i el cicle vital. “Pensàrem que el nostre projecte podria encaixar en aquest grup perquè ens centrem en l’anàlisi de les conseqüències de l’atur des d’un punt de vista més enllà de l’econòmic”. Un treball exhaustiu que es va presentar envoltat d’altres temàtiques, com ara les de la infantesa, els canvis de l’edat i la jubilació. “Nosaltres érem els més joves i ens vam quedar un poc descol·locats perquè no hi havia cap treball en el nostre grup que parlara sobre gent de cinquanta anys. No sabíem molt bé si encaixaria”.

 

De València a Bulgària multiplicat per quatre

Els que sí que sabien bé on anaven eren Jaime Ferrer, Pau Real, Joan Palacios i Óscar Roldán. Ells foren el quartet que va competir en la vintena edició de la Competició Internacional de Matemàtiques. Una competició que va tindre lloc a Bulgària el passat agost. Procedents de segon i tercer de Matemàtiques, els estudiants d’exactes van concursar amb més de tres-cents estudiants de setanta universitats diferents provinents d’uns cinquanta països (això són xifres).

L’IMC (International Mathematic Competition) és un certamen que se celebra des de fa vint anys en diferents parts del món i que finalment s’ha establit a Bulgària, on van viatjar els alumnes de la Facultat de Matemàtiques. “La primera nit vam arribar allà i vam dormir a l’aeroport. Preferíem arribar un dia abans i no perdre’ns res. L’endemà vingueren els autobusos a per nosaltres i començà la jornada de benvinguda”.

En total, els companys van estar una setmana intensa en aquesta república de l’est d’Europa. En concret, dos dies van ser els més durs. Dues sessions de cinc hores on els participants es van dedicar a resoldre problemes individualment en les àrees d’àlgebra, anàlisi i combinatòria. Per a Pau, l’àrea més senzilla fou l’àlgebra: “Personalment, la que millor se’m dóna és l’àlgebra amb diferència. Combinatòria la pitjor”. En tot cas, Jaime ens conta que en ser de segon i tercer de carrera hi havia qüestions que se’ls escapaven. Això, junt amb el fet que l’idioma de la competició era l’anglés, no ho feia gens fàcil per als joves matemàtics: “Jo vaig entendre mal un problema i per això vaig traure molt poca puntuació”.

Una vegada finalitzades les proves i fetes les reclamacions isqueren els resultats. El grup de la Universitat de València quedà el número 46 de 72 grups. Per la seua banda, d’un total de 321 alumnes, Joan Palacios va aconseguir la segona posició amb el número 80 i el seu company Pau la tercera posició amb el número 227. “Al contrari de qualsevol altra olimpíada a l’ús, aquest tipus de competicions té més d’un or, més d’una plata i més d’un bronze. Els primers de cada grup s’emportaven el premi gran”, ens explica Pau.

Pau Real i Jaime Ferrer, estudiants de Matemàtiques, van competir en la vintena edició de la Competició Internacional de Matemàtiques, celebrada l’agost a Bulgària. Els van acompanyar els també estudiants Joan Palacios i Óscar Roldán..

 

Treballar en temps rècord

Per als alumnes de Sociologia el premi fou, clarament, el fet de poder exposar el seu treball en el Congrés. La temàtica del projecte se centrava en l’atur, un assumpte en l’ordre del dia. Tot i això, volien donar-li una perspectiva més àmplia que no només parlara de les implicacions econòmiques, sinó també del canvi de vida que la desocupació pot representar. “L’atur és un tema del qual es parla a diari; però molt poques vegades es presenta des d’un punt de vista que comprenga alguna cosa més enllà de la pèrdua de renda. També hi ha implicacions sociològiques com ara les de l’exclusió social o la pèrdua d’identitat”. Finalment, van decidir posar-se en contacte amb una empresa de fusta d’Aldaia. “Ens interessava molt conéixer una plantilla de la mateixa fàbrica i fer un treball de tipus fordista amb treballadors amb pocs estudis”. El treball se centrava a analitzar la situació dels extreballadors de l’empresa, abans, durant i després de l’expedient de regulació que van patir. Una vegada decidit el tema, començaren mans a l’obra per a posar-se en contacte amb els afectats de l’ERO i poder entrevistar-los en un temps rècord. “Com que el treball l’anàvem a fer inicialment per a una assignatura quadrimestral, comptàvem amb uns quatre o cinc mesos per a fer-ho tot. Fou tot molt ràpid”.

I de presses també ens van parlar els alumnes de Matemàtiques. A l’IMC pot inscriure’s qualsevol persona. Generalment les universitats, també la de València, preparen un procés de selecció. Una vegada realitzada aquesta, un mínim de quatre persones per universitat poden participar en l’olimpíada. “Nosaltres férem la prova de selecció en abril. Fou molt precipitat, perquè estàvem en època d’exàmens i no vam tindre temps de preparar-ho molt. Enguany hem parlat amb el degà per a fer la prova de selecció abans i preparar-nos millor”, ens conta Pau. I és que aquest quartet té la intenció de participar de nou en el concurs. “A nosaltres ens agrada molt i portem participant des de menuts en competicions d’aquest tipus”.

Víctor Pons i Pepe Ferrando, estudiants de la doble titulació de Sociologia i Ciències Polítiques, van participar en l’onzé Congrés Espanyol de Sociologia. 

 

De reptes, ventures i desventures

“Del treball, allò més senzill fou el contacte amb la gent”, destaquen els estudiants de Sociologia. “Ens va donar moltes facilitats el fet que totes les persones que estaven aturades mantenien encara una relació”. Tanmateix, el procés d’investigació no fou fàcil en tot moment. Pepe i Víctor es van haver d’enfrontar a situacions personals molt difícils, per a les quals, segons reconeixen, no estaven del tot preparats: “Quan vam fer la primera entrevista a un dels treballadors se’ns va posar a plorar. Són situacions en què ningú no està entrenat”.

D’altra banda, als estudiants de Matemàtiques també els van sorgir algunes complicacions. No només el fet de passar una nit a l’aeroport, sinó també que al principi se’ls va fer un poc dur. Ara bé, segons Jaime i Pau, a mesura que passava el temps i coneixien gent la competició es va convertir en un esdeveniment increïble per a ells. “Fou el punt en què començàrem a gaudir molt perquè ja no érem només nosaltres quatre”. De fet, els alumnes valencians, junt amb els de Barcelona, Madrid i Saragossa, s’encarregaren de fer una torrada per a tots els assistents d’altres països. “Si cal destacar alguna cosa, seria el bon rotllo de tot el món. És com una gran família”.

També els joves sociòlegs tragueren el treball endavant. Quan els va sorgir l’oportunitat de presentar-lo al congrés no s’ho pensaren dues vegades. Fou la professora de l’assignatura, Marcela Jabazz, qui va animar els estudiants de cinqué de Sociologia a presentar-lo. “La professora fou la que ens va motivar. Segons ella, als treballs calia donar-los sentit i no només fer-los per a una assignatura determinada i que es queden en l’ordinador per a sempre. Per això vam decidir entregar-ne el resum i cap a Falles ens van comunicar que l’havien acceptat. No ens ho créiem”.

 

Una gran experiència

Per descomptat, el fet d’investigar més el tema de l’atur des d’un punt de vista sociològic també els va permetre a Víctor i Pepe extraure una sèrie de conclusions i sensacions personals que van voler destacar: “Una de les conclusions que ja sabíem i que vam poder corroborar amb la investigació és la de la centralitat que té el treball en una societat com la nostra. Segons on treballes, això et determina la teua forma de relacionar-te i de veure el món”.

Finalment, l’experiència per als dos estudiants va ser molt enriquidora i apunten que l’ambient del congrés era molt distés i agradable. “No sabíem molt bé on anàvem i pensàvem que tot seria molt més formal. Però el fet de relacionar-te amb la gent i endinsar-te més en el món de la sociologia fou molt fructífer”. A més a més, Víctor ja estava familiaritzat amb la Universitat de Madrid, on va estudiar un any amb la beca Sèneca. “Em vaig retrobar amb antics companys de la facultat que treballaven de voluntaris en el congrés. Fou molt divertit”. Els dos guarden molt bon record de l’experiència i animen la resta de companys a participar en activitats com aquestes. “Si haguera de donar algun consell per a qui vulga presentar-se, seria buscar un bon tema i, per descomptat, fer un bon treball i ficar-li imaginació sociològica i originalitat a l’hora de crear”, ens confessa Víctor.

Jaime Ferrer, Pau Real, Joan Palacios i Óscar Roldán. 

Òbviament, per a tots ells el fet de participar en aquest tipus d’esdeveniments acadèmics és una experiència que anima i fa sentir-se valorats. Víctor encoratja tots els estudiants perquè no es queden enrere i es llancen a presentar els seus projectes. “Som nosaltres mateixos els qui no ens acabem de creure que podem arribar allí. Crec que els joves hauríem de llançar-nos més”. A més a més, vol fomentar en els sociòlegs una actitud participativa per a traure així a la sociologia la utilitat que té: “La sociologia moltes vegades es queda en unes esferes molt abstractes per a tractar i analitzar temes del dia a dia. Però ha de ser útil perquè té una repercussió molt gran”.

En la mateixa línia es pronuncien Pau i Jaime. Els dos futurs matemàtics no dubten a confirmar que és una experiència que recomanarien a tots els estudiants de Matemàtiques. “Els animem a tots, però esperem que no ens lleven el lloc!”, riu Pau. “Nosaltres portem idea de tornar a participar. Però aquesta vegada ens prepararem més”. Això sí, la propera, esperem que guanyen.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València