logodreta

David Llopis: “Per a motivar un esportista, la ferramenta més poderosa és la conversació”

JORGE CHENOVART. L’esport es troba en un canvi continu des dels punts de físic i psicològic. Fa ja dècades, els models d’entrenament i preparació física van evolucionar al mateix temps que ho feia la mentalitat dels esportistes, cada vegada més entregats al seu treball.

Abans era normal veure futbolistes o inclús atletes que fumaven. En l’actualitat, l’esportista d’elit es cuida molt més. I ara també des del punt mental, gràcies a la figura del psicòleg esportiu, contractat per a donar suport i motivar el treball i l’actitud de l’esportista. I és que “cada vegada hi ha més consciència dels paràmetres psicològics en l’esportista i en l’entrenador, un fet que ha revigoritzat la figura del psicòleg esportiu”, ha afirmat el coach i professor de la Universitat de València David Llopis en el programa El Temps dels Esports de Ràdio Universitat, que podeu escoltar clicant ací.

La funció del psicòleg esportiu resulta fonamental per al rendiment global de l’equip del qual forma part i per al seu desenvolupament individual, “tenint molt en compte els processos d’aprenentatge”, afegeix David Llopis, perquè “quan treballes en processos d’iniciació com ara categories juvenils o inferiors, has de ser conscient de fer-ho correctament i dotar de recursos el jugador perquè quan el jugador puge de nivell eixe rendiment siga òptim”.

Actualment un entrenador ha de ser un gran motivador. Casos com Guardiola en el futbol, qui emprava pel·lícules com ara Gladiator o música de Cold Play perquè els Iniesta, Messi i companyia aconseguiren tots els títols possibles en un any, són prou coneguts. Altres exemples ens arriben de més a prop, Svetislav Pesic, exentrenador del València Basket, no sabia molt castellà, però irradiava passió pel seu treball i contagiava una plantilla desfeta des de principis de temporada.

David Llopis parla d’una relació fluida entre l’entrenador i el psicòleg i una bona actitud de l’esportista professional, el qual sempre ha d’estar motivat. “El més important és que les tasques de motivació com ara vídeos toquen variables com la confiança, la unió de grup i la concentració en moments clau. No obstant, no s’ha d’abusar dels vídeos. Són soles un recurs. La ferramenta més poderosa és la conversació durant tota la setmana”, assegura.

En el cas dels esportistes individuals les coses canvien. “Els reptes dels corredors d’atletisme són diferents, la principal meta és superar-se i aconseguir noves metes, perquè és molt complicat guanyar carreres”, i paradoxalment l’atletisme és un esport cada vegada més grupal, “ja que els entrenaments en grup són vitals per arribar als teus propis objectius”, ha afirmat David Llopis.

D’altra banda, els xiquets, futurs esportistes que han de compaginar estudis i el seu divertiment preferit, tenen en la figura dels pares un vincle que s’ha de mantindre per al seu desenvolupament en totes les àrees de la vida, incloent-hi l’esport. Per a David Llopis, “el treball entre la família i el psicòleg esportiu ha de ser fonamental, marcar el límits, perquè ambdues parts volen el millor per a la carrera del xiquet”.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València