JORGE CHENOVART. La infertilitat afecta un quinze per cent de la població i tres de cada cent xiquets naixen a través de la reproducció assistida. Aquestes xifres mostren el problema que tenen les parelles que volen formar una família. No obstant, cal ser conscients d’un determinat aspecte: “Per infertilitat s’entén quan una parella manté relacions sexuals sense protecció i no aconsegueix l’embaràs passat un any”, afirma la professora de la Universitat de València i psicòloga Estrella Durá en el programa A la Teua Salut de Ràdio Universitat. D’aquesta explicació es desprén un fet, no sempre a la primera s’aconsegueix l’embaràs. Pots escoltar el programa clicant ací.
València és un clar exponent de l’interés investigador en el camp de la infertilitat. Hospitals públics com ara La Fe i, per descomptat, l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI) són referents a nivell nacional i europeu. Però el camí ha sigut dur. Fa poques dècades a aquesta àrea sanitària física i psicològica “no se li dedicava molt de temps” assegura Estrella Durá. De fet, la majoria dels estudis realitzats provenen de centres de recerca privats.
Amb tot i això, a la parella que busca ajuda el que més li interessa saber són els perquès de la seua infertilitat. Les causes depenen de l’individu i no s’ha identificat una causa patològica definida. Estrés i alimentació són les raons que se situen en l’imaginari col·lectiu. Darrere de les quals es troben les famílies dels subjectes, la pressió per la seua banda que en la majoria de casos se sent inconscientment, i cal no oblidar un problema educacional alimentari que hi ha des de fa diverses dècades. La probabilitat de fecundació al primer intent és molt reduïda i per això “cal recolzar la parella i no dir-los que ho intenten sense parar”, assegura Durá.
Per a aquesta psicòloga, “l’estrés té una influència i altera una determinada hormona, la FSH, encarregada de la coordinació de les funcions ovàriques que tenen un paper actiu en la fertilitat”. Però l’home no s’escapa de la crema: “L’estrés redueix la mobilitat dels espermatozoides dels homes i la roba interior ajustada no és recomanable”. No obstant, no hi ha experiments científics que ho demostren, són només hipòtesis. Encara així, hi ha una gran quantitat de parelles que abandonen per motius d’estrés. Una dada que denota el canvi sociològic que es viu, tant en qüestions laborals com relacionals, d’acord amb el qual l’edat mitjana per a ser mare supera els trenta anys.
Les tècniques de reproducció assistida no escapen als debats ideològics i morals. La polèmica sorgeix de la concepció d’aquestes tècniques com a aplicables solament a la infertilitat o no. Parelles homosexuals, dones solteres i persones amb problemes oncològics en són alguns exemples. Estrella Durá afirma que “cal legislar sobre la base de l’avanç de la ciència i els polítics han de ser claus en aquesta evolució”.
Esnac per a previndre problemes cardiovasculars
D’altra banda, la Universitat de València ha col·laborat en el desenvolupament d’un esnac que ajuda a previndre el risc de problemes cardiovasculars en xiquets obesos. Encara no té nom, però sap a mandarina, el suc de la qual afavoreix la reducció del colesterol en els xiquets. La pediatra i professora de la Universitat de València Pilar Codoñer ha assegurat que els xiquets obesos “són objecte de problemes d’aterosclerosi”. Els remeis per a combatre l’obesitat infantil no han canviat: esport i menjar sa. Com sentencia, Codoñer “l’educació en l’exercici és fonamental per a la salut del xiquet”.
