Club de Lectura d’Amics i Antics Alumnes de la Universitat de València en la seua trobada inaugural, celebrada dimarts 1 d’octubre.
ANGÉLICA MORALES. Estònia, any 1992, república bàltica que va trencar amb Moscou als primers símptomes de descomposició de l’URSS. Una zona rural. I dues dones que lluiten per la supervivència en un món hostil. En aquest context es desenvolupa Purga, de l’escriptora finlandesa Sofi Oksanen (1977), la novel·la elegida pel Club de Lectura d’Amics i Antics Alumnes de la Universitat de València en la seua trobada inaugural.
“És un llibre interessant que descobreix nous mons, un país desconegut per a nosaltres, Estònia, i arriba fins a l’essència de l’ésser humà exposat a situacions extremes”, explica José Manuel Aura, llicenciat en Dret i Ciències Polítiques, soci d’Amics i Antics Alumnes i organitzador del club. D’aquesta base va partir el debat entre els setze membres d’aquest grup que es reuniren el passat dimarts 1 d’octubre, els quals continuaran amb aquests encontres el primer dimarts de cada mes. El lloc triat: la Biblioteca Municipal Palau de l’Exposició.
El Club de Lectura d’Amics i Antics Alumnes és una iniciativa posada en marxa per aquest col·lectiu de la Universitat de València amb el suport de la directora de la Biblioteca del Palau de l’Exposició, Cristina Delgado, la qual ja té experiència en la coordinació d’aquest tipus de grups. “Organitzar un club de lectura és una de les funcions de les biblioteques, l’animació lectora, que consisteix a promoure un encontre ciutadà al voltant de la lectura”, assenyala.
Més d’una quinzena de lectors, amb edats compreses entre els quaranta i els setanta anys, tots ells socis d’Amics i Antics Alumnes, coincidiren a definir l’obra d’Oksanen com “un llibre dur”. Van estar d’acord també en els grans temes que aborda la novel·la que, curiosament, va nàixer com a obra de teatre: la prostitució, l’explotació sexual, la tortura, la por, la desconfiança, la mentida o la falsedat i la vergonya, a banda del rerefons polític sobre el qual es construeix la història de les dues protagonistes.
Els encontres del Club de Lectura continuaran el primer dimarts de cada mes a la Biblioteca Municipal Palau de l’Exposició.
Fortalesa versus debilitat
Precisament, els dos personatges principals, antagònics, es van convertir en el fil del qual els lectors i lectores van tirar per a debatre sobre el poder dels sentiments: la fortalesa d’Aliide, una anciana que ha experimentat una vida amb diferents personalitats i que ha sigut víctima de la tortura, i la debilitat de Zara, una jove obligada a prostituir-se i que fuig d’un traficant de dones.
D’altra banda, aquest context relacional també estava lligat a un tema de caràcter historicopolític, conegut per la majoria: l’estalinisme. Després del pacte Hitler-Stalin, en agost del 1939, Estònia va ser integrada per força en la Unió Soviètica i el sentiment nacionalista va ser reprimit, més encara a partir de l’any 1944, quan van ser expulsats els ocupants nazis. Desenes de milers d’estonians ètnics “enemics del poble” van conéixer la deportació i el gulag, i centenars de milers de russos van recórrer el camí invers i van alterar de manera radical la composició demogràfica. De fet, en l’actualitat, després de vint anys de la independència, hi ha a Estònia un 25% de russos, una minoria allunyada del poder i discriminada.
Per a Ana Donderis, professora de Física i Química i “lectora empedreïda” (com es qualifica a si mateixa), aquesta obra d’Oksanen és un llibre complex, difícil d’abordar amb una única lectura. “Em va costar moltíssim entrar dins del llibre. El vaig llegir una vegada i, després, vaig trobar la necessitat de fer-ne una segona lectura. El vaig fullejar i m’adoní de la complexitat de la novel·la, vaig veure que era una novel·la realista. Jo vaig visitar Estònia en els anys noranta i la vida era així, com la descriu l’autora: l’abandó de les zones rurals… Estaven com nosaltres en els anys quaranta!”, opina.
La motivació per a pujar-se al carro de la lectura col·lectiva és diferent en cada cas, si bé és cert que la passió pels llibres uneix tots els membres del club. Per exemple, Xavier Balaguer, estudiant de La Nau Gran i treballador de la banca ja jubilat, s’hi ha apuntat perquè assegura que no llig literatura… “Llig molta ciència, però no massa literatura, i he pensat que amb el club segurament em motivaré per a llegir-ne”, afirma. No obstant, per a no ser un lector habitual de novel·la, Purga és un llibre, diguem-ne, atrevit. A la qual cosa Xavier respon: “El desmembrament de la Unió Soviètica sempre és un tema molt interessant, com també ho és la forma en què l’escriptora descriu el drama que es va viure en aquella època utilitzant històries personals”.
Purga, de l’escriptora finlandesa Sofi Oksanen, ha sigut la novel·la elegida pel Club de Lectura d’Amics i Antics Alumnes de la Universitat de València en el seu primer encontre.
‘Purga’ i la seua creadora, Sofi Oksanen
Purga, que reflecteix la petjada soviètica a Estònia, és una novel·la amb la qual la seua autora, Sofi Oksanen, filla d’estoniana i finlandés, ha obtingut en les seues dues pàtries unes vendes espectaculars. A més, una vegada replicat l’èxit a França, aspira a ser també un èxit mundial, amb el suport d’un bon grapat de premis literaris. Pel moment, la novel·la ha estat guardonada amb el Premi Fèmina de Literatura Estrangera, el Mika Waltari, el Runeberg i el Premi Europeu a la Millor Novel·la de l’Any.
Sofi Oksanen va estudiar literatura a les universitats de Jyväskylä i Hèlsinki i més tard art dramàtic al Teatre Acadèmia d’Hèlsinki. Va arribar a ser molt coneguda gràcies a la seua primera novel·la, Stalinin lehmät (Les vaques de Stalin, 2003), que versa sobre trastorns alimentaris i les dones estonianes immigrades a Finlàndia. Dos anys més tard va publicar Baby Jane (2005), una novel·la sobre desordres d’ansietat i violència en les parelles de lesbianes. La seua primera obra de teatre es va estrenar al Teatre Nacional de Finlàndia el 2007, Puhdistus (Purga), la qual va rebre el Premi de Literatura del Consell Nòrdic.
