logodreta

Eugenio Coronado: “Gràcies a l’espintrònica podem fer ús de tabletes i smartphones”

Eugenio Coronado.

JORGE CHENOVART. Si preguntem a una persona amb coneixements limitats sobre electrònica què és l’espintrònica, és possible que no sàpia contestar a la qüestió. Per a fer-ho més fàcil, si preguntem sobre la transmissió de dades i la capacitat d’emmagatzemar-les amb un gran potencial obtindrem una resposta concisa: “Gràcies a l’espintrònica podem utilitzar dispositius de grandària reduïda com smartphones o tabletes amb gran eficàcia”, explica el catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de València i director de l’ICmol Eugenio Coronado en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat, que podeu escoltar clicant ací.

L’espintrònica “és una versió de l’electrònica molt més avançada i sofisticada, i això potencia l’objectiu de l’electrònica, que és manipular la càrrega de l’electró, el qual té dos espins, que al seu torn són propietat intrínseca de l’electró”, assegura Eugenio Coronado. La potència de l’espintrònica es marca com a objectiu la creació de l’ordinador quàntic, és a dir intentar obtindre un ordinador que funcione amb lleis quàntiques, una cosa que, segons Coronado, “està en la ment de qualsevol investigador d’aquest camp, però encara no hi hem arribat, de fet s’estan estudiant els materials i les operacions per a dur-ho a terme i d’ací a deu o vint anys podrem tindre un ordinador que treballe amb mecànica quàntica”.

José Manuel Claver.

Un altre repte de l’espintrònica és l’encriptació quàntica. Moltes de les claus d’identificació informàtica es troben encriptades i aquest llenguatge encriptat amb la mecànica tradicional no es pot interpretar, però amb la quàntica “sí que serà possible i a més de manera més segura, i això en el món de les comunicacions resultarà molt important”, explica Coronado.

Una altra aplicació essencial de l’espintrònica es dóna en un camp científic molt determinat. Es tracta de la nanociència, que pot ajudar fins i tot al tractament de malalties com ara el càncer. Segons Coronado, això es podrà fer “emprant nanopartícules, per exemple magnètiques o plasmòniques, les quals poden ser calfades per a matar les cèl·lules cancerígenes, en ser més sensibles a la temperatura que les de tipus normal”.

L’objectiu que la ciència ens facilite la vida és mantingut per científics i consumidors habituals d’aparells tecnològics. Les xarxes socials han canviat la manera de tindre relacions, i això, unit a la invenció de productes cada vegada més xicotets i que realitzen tasques més costoses, representa una evolució. De fet, el grafé apareix ací com un material fonamental en aquesta evolució, com a làmina protectora, i, segons el director del Departament d’Informàtica de la Universitat de València, José Manuel Claver, “suposa una revolució i una evolució conjunta. Una revolució en el disseny de circuits integrats i una evolució en el concepte d’ordinador portàtil, amb una major potència computacional, menor consum, una major resistència i, sobretot, una millora exponencial en la construcció d’ordinadors específics per a jocs”.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València