logodreta

Miguel Ángel Sanchis (físic): “Hui en dia Einstein no hauria pogut avançar perquè la competitivitat és tan gran que es fa necessari treballar en equip”

The Big Band Theory.

LORENA HERNÁNDEZ. “Vivim en un món tecnològic i sembla un poc paradoxal que la ciutadania no tinga uns coneixements bàsics sobre la ciència en la qual es basa tota eixa tecnologia, allò que es diu l’alfabetització científica”. Afirmació clara i rotunda de Fernando Sapiña, director de l’Institut Universitari de Ciències dels Materials. Tant ell com Francisco Montes, catedràtic del Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat, i Miguel Ángel Sanchis, catedràtic i membre de l’Institut de Física Corpuscular, han debatut en el programa A Fons de Ràdio Universitat  sobre divulgació científica, tot aprofitant l’èxit de sèries que tenen com a fil conductor la ciència, com ara The Big Bang Theory, Breaking Bad i Numb3rs.

Els tres han coincidit a assenyalar les dificultats econòmiques que travessa la investigació a Espanya i les greus conseqüències que pot tindre en un futur pròxim una manca de recursos en aquest sector: “La tradició científica no es fa del dia a la nit, i en el nostre país no hi ha hagut aquest interés. S’havia fet un gran esforç en els últims cinquanta anys, en moltes branques havíem arribat a un gran nivell, i és un drama que ara açò es perda, perquè pot ser una cosa irrecuperable”, ha indicat el físic Miguel Ángel Sanchis. Per això aquests científics veuen amb bons ulls alguns formats televisius que a hores d’ara estan de moda i que donen protagonisme a la ciència en la història. Francisco Montes opina: “Crec que aquestes sèries sí que poden crear certa afició, no perquè la gent estudie per exemple matemàtiques, sinó per a reivindicar-les”.

Un exemple d’aquestes sèries és Breaking Bad, una història que acaba de concloure recentment amb gran èxit de crítica i públic. El seu argument és senzill: a un professor de química d’institut, Walter White, li detecten un càncer de pulmó, i ell, per tal d’ajudar la seua família econòmicament, decideix produir i vendre metanfetamina. Un punt de partida que durà els personatges a situacions cada vegada més complicades i en moltes ocasions sense cap aparent eixida. Una idea, la de posar en contacte ciència i televisió, que va tindre la seua pionera en la sèrie CSI, segons ha comentat el químic Fernando Sapiña.

Breaking Bad.

Però no és l’únic exemple. Molts espectadors s’han aficionat a les matemàtiques amb Numb3rs i s’han entretingut i molt amb les peripècies d’un grup de físics un tant particulars amb The Big Bang Theory. Una sèrie aquesta que ha sigut guardonada en diverses ocasions, i sobre la qual el catedràtic Miguel Ángel Sanchis ha confessat tindre sentiments enfrontats, ja que, segons ell, per una banda està ben feta i és graciosa, però per una altra contribueix a promoure una imatge estereotipada del científic, la de la persona solitària i sense amics, que per al catedràtic no té res a veure amb la realitat: “Hui en dia Einstein no hauria pogut avançar perquè la competitivitat és tan gran que es fa necessari treballar en equip”.

A més, aquestes sèries mostren un vessant diferent de les disciplines científiques, més atractiu i entretingut, que també ensenya la seua part més pràctica: “Sens dubte, la ciència és divertida, una altra qüestió és que per arribar a tindre els coneixements necessaris per a poder entendre la física, la química o les matemàtiques faça falta treballar i treballar dur”, ha indicat Fernando Sapiña. El programa A Fons es pot escoltar fent clic ací.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València