LORENA HERNÁNDEZ. El cotxe és per a molts usuaris i usuàries sinònim de llibertat. El fet d’eixir a la carretera i arribar a qualsevol lloc on es vulga anar és un privilegi que no comparteixen tots els mitjans de transport. Còmode i barat, si a més de totes aquestes condicions s’hi afegeixen altres característiques, com ara estalviar-se uns diners, conéixer gent nova i reduir l’impacte mediambiental, sembla que tot siguen avantatges. Compartir cotxe està cada vegada més de moda a Espanya, sobretot arran la proliferació de pàgines web que ofereixen aquesta possibilitat, com ara Blablacar o Carpooling. Una experiència que es realitza des de fa més temps en altres països europeus i que ara sembla que arriba amb força al nostre territori.
A la Universitat de València hi ha diversos casos de persones que utilitzen aquestes pàgines web per a compartir cotxe. Un exemple és el d’Antonio García, que fa un doctorat a la Facultat de Psicologia. Viatja totes les setmanes a València, però viu a Alacant. Va conéixer aquesta forma de desplaçament a través d’internet i ara no contempla una altra possibilitat. Calcula que al mes s’estalvia al voltant de dos-cents euros: “Em vaig fer un perfil per a un viatge que havia de fer un dilluns, vaig posar que compartia cotxe, i a partir d’aleshores vaig tindre els primers companys de viatge. Després he anat repetint cada setmana, cada vegada que he d’anar a València l’utilitze”.
Un altre exemple a la Universitat és el de Lorena Ñíguez. Estudia Infermeria, però els dissabtes i diumenges treballa com a cambrera a Elx. Es va plantejar la idea de viatjar amb més persones una vegada que havia de tornar de Madrid. Aleshores no es va atrevir, però després va considerar que si posava ella el cotxe podria resultar rendible: “Vaig pensar que ho podia fer jo, em donava un poc de por fer-ho a soles, així que la primera vegada em va acompanyar la meua companya de pis. Aleshores vaig començar a proposar viatges i així porte al voltant d’any i mig”.
Aquests dos usuaris coincideixen que compartir cotxe és una iniciativa que els ha fet viure experiències ben positives: conéixer gent, estalviar diners i, a més, reduir l’impacte ambiental, una opinió que també té Jaume Quiles, qui ha estudiat a la Universitat de València el Màster en Continguts i Formats Audiovisuals: “Ací la gent és oberta, això ja ha funcionat abans, vaig escoltar per primera vegada allò de compartir cotxe fa set o huit anys a Alemanya. Si ara ha arribat ací és perquè no està gens malament”.
Una vegada s’ha fet el contacte, sovint ja no és necessari tornar a utilitzar les pàgines web. Directament, cridant a la persona que posa el cotxe, ja siga a través del mòbil, mitjançant el what’s up o per altres vies de comunicació, s’estableix una relació directa, i fins i tot d’amistat, entre els usuaris i les usuàries. Una experiència única que aquests tres estudiants de la Universitat recomanen sense cap tipus de dubte. El programa Caleidoscopi de Ràdio Universitat ha tractat la qüestió aquesta setmana. Es pot escoltar fent clic ací.
