JORGE CHENOVART. Des de fa un parell de temporades, de dilluns a divendres, hi ha partits d’equips espanyols. Els horaris canvien tal com dicta Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), i els contractes televisius mostren les diferències entre els dos grans i la resta. Es tracta d’una autèntica guerra del futbol. Per al professor de la Universitat de València i periodista Alfonso Gil, té la seua lògica: “Són els que més generen i més de la meitat dels aficionats espanyols són del Reial Madrid o del Barça”, afirma en el programa El Temps dels Esports de Ràdio Universitat (que podeu escoltar clicant ací).
A Espanya n’hi ha precedents, d’aquest tipus de conflictes. En la temporada 95-96 Antena 3 va començar a emetre partits de la lliga els dilluns. Això va durar poc. Anys després, amb el divendres, aquests eren els dos únics dies en els quals no es podia veure cap equip jugar en competició nacional. Dimarts, dimecres i dijous la cadena pública obtenia els majors índexs d’audiència, a causa dels partits de la Champions League i la Copa de la UEFA.
Andrés Boix.
La majoria dels aficionats se senten manipulats per les disposicions d’un esport que en l’actualitat també és negoci, o que des de fa moltes temporades sempre ho ha sigut. El professor de Dret de la Informació Andrés Boix assegura que a Espanya “hi ha un conflicte entre els interessos del mercat que funciona amb les seues pròpies regles i els de persones que demanen la intervenció del poder públic”, i afegeix que “açò és un negoci, una activitat privada i els subjectes han d’actuar en funció dels seus interessos”. Fa poc de temps era impensable veure un València-Reial Madrid amb seients buits o un San Mamés sense omplir. En aquest sentit, Alfonso Gil ha afirmat que “la gallina dels ous d’or, que és el futbol, pot acabar trencant-se, ja que l’aficionat, encara que no siga part important en les arques del club, sí que ho és de l’espectacle”.
La denominada llei Cascos del 1997, encara vigent i lleugerament retocada, dictaminava que calia oferir per la cadena pública, majoritàriament les autonòmiques, un partit del campionat nacional. Normalment, el dissabte a la nit es podien veure encontres entre els grans del futbol espanyol. Ara continua aquesta emissió del partit de torn, però la qualitat dels partits ha baixat i solen emetre’s els dilluns enfrontaments entre equips de la part més baixa de la classificació. Andrés Boix afirma que “a Espanya tenim vocació intervencionista i el partit en obert es manté en exclusiva per llei i obligació, si no hi haguera aquesta obligació real el partit desapareixeria”.
Alfonso Gil.
Des d’una altra perspectiva, l’estratificació d’horaris té un clar beneficiari, el pagament per visió i el televident des de casa. Diverses companyies digitals ofereixen a l’aficionat veure futbol espanyol durant quatre dies consecutius quasi sense parar i sense haver de moure’s del sofà. Alfonso Gil afirma que “el PPV fidelitza molt la gent, ja que són aquests canals els que et garanteixen poder veure el Reial Madrid o el Barça”. I afegeix: “Si, per exemple, eres aficionat del València, no has de conformar-te al partit en obert dels dissabtes i tens més llibertat d’horaris, especialment si vius en algun poble”.
L’actual situació que travessa el futbol espanyol, amb deutes, impagaments a Hisenda i fitxatges estratosfèrics avalats, en ocasions, per entitats bancàries públiques, dóna a pensar sobre les polítiques futbolístiques d’altres lligues europees com ara l’alemanya. La Bundesliga, una de les més rendibles actualment i amb major solvència empresarial, mostra com la majoria d’equips posseeixen estadis en propietat, a diferència de molts equips espanyols que juguen cada setmana en camps públics. Per tant, ací és molt complicat fer empresa i negoci. Allà els camps s’omplin perquè les entrades són molt més econòmiques. Ací fa falta pagar més de cent euros per a veure un partit en l’Alfonso Pérez de Getafe, per exemple.
