logodreta

La lluita pacífica d’un poble per la seua llibertat

Thubten Wangchen en una protesta durant la cimera del G20 el 2011.

LORENA HERNÁNDEZ. Thubten Wangchen va haver d’abandonar la seua pàtria amb només quatre anys. Després que mataren la seua mare, la família al complet va emprendre un viatge de no tornada cap a l’emigració. Van creuar l’Himàlaia i van arribar a Katmandú, i d’allà a l’Índia, on Thubten va viure com un captaire per a sobreviure. Als setze anys va fer-se monjo budista, la qual cosa li va permetre conviure amb el Dalai Lama durant onze anys. D’aquest destaca el seu somriure permanent, la seua saviesa, així com un amor profund. Totes les situacions difícils per les quals ha passat, assenyala Thubten, li han servit per a mirar les coses d’una manera optimista. Tanmateix, sent una sensació agredolça quan li ve al cap la seua terra, el Tibet.

Conegut com el sostre del món, el Tibet viu amb una ferida oberta des de fa més de mig segle. L’ocupació xinesa i la posterior repressió del poble tibetà han esdevingut un conflicte sense solució. Thubten Wangchen ha viscut en la seua pròpia pell l’assetjament del govern xinés, i ara des de la distància tracta de lluitar pels drets del seu poble. És fundador de la Casa del Tibet a Barcelona i des de fa dos anys membre del parlament tibetà a l’exili. La seua nacionalitat espanyola ha sigut clau en el procés d’imputació a l’expresident xinés Hu Jintao per genocidi obert a l’Audiència Nacional, un fet que per a Thubten és una flama d’esperança per als tibetans i tibetanes: “És una gran sorpresa, però al mateix temps em sent ple d’alegria”.

José Elías Esteve.

Es tracta d’una iniciativa encetada fa huit anys pel Comité de Suport del Tibet, amb el qual col·labora com a advocat investigador el professor José Elías Esteve, qui també és secretari de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València. Després de superar diversos entrebancs al llarg del camí, l’Audiència Nacional va considerar que hi havia indicis suficients per a imputar l’expresident xinés, amb l’acusació a les autoritats del país d’haver dut a terme campanyes massives d’esterilització i tortures. Aquest tribunal indica que el règim xinés va realitzar una sèrie d’accions amb l’objectiu d’eliminar la idiosincràsia pròpia i l’existència del poble tibetà, tot imposant la llei marcial. “Ara mateix els monestirs estan vigilats per policia armada. Però en les notícies això no ix, està prohibit pel govern xinés”, ha assegurat Thubten Wangchen.

Per la seua banda, José Elías Esteve apunta que el govern xinés ha dut a terme una campanya de massacre dels tibetans i les tibetanes des de la invasió. Segons el seu testimoni, en tot aquest temps de conflicte s’ha reduït en un vint per cent la població, que ha passat dels sis milions de persones als quatre i mig. El secretari de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València ha afirmat que hi ha proves que mostren la pràctica d’una sèrie d’accions per part del govern xinés que constitueixen una forma de genocidi, com ara impedir que nasquen xiquets i xiquetes d’un poble com el tibetà. “Quan les dones tibetanes van a l’hospital per a donar a llum, quan naixen els menuts els injecten un líquid en el cap i en pocs segons moren. Tot això està filmat”.

La decisió de l’Audiència Nacional d’imputar l’expresident xinés Hu Jintao pot suposar un abans i un després en la història del poble tibetà. El camí serà difícil i segurament hi haurà nous reptes que afrontar, però com ha assenyalat Thubten Wangchen: “És un treball difícil, però, malgrat les pressions dels governs de Xina i Espanya, els jutges no s’han rendit, i això és un recolzament a la veritat, a la democràcia i als drets humans”. El programa A Fons de Ràdio Universitat  ha tractat la problemàtica al Tibet en profunditat en dues entrevistes amb José Elías Esteve i Thubten Wangchen. Es pot escoltar fent clic ací.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València