logodreta

Valentín Villaverde: “El descobriment de nous fòssils a la Cova Negra i el seu bon estat de conservació faciliten estudis que altres restes cranials no permeten”

Un dels fragments humans trobats a la Cova Negra de Xàtiva.

REDACCIÓ. Un equip d’arqueòlegs dirigit pel catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València Valentín Villaverde (Barcelona, 1952) ha trobat tres noves restes fòssils de neandertals al jaciment del Paleolític mitjà de la Cova Negra de Xàtiva. El descobriment –inserit en un projecte de la Universitat de València– constitueix una troballa de primer ordre per al coneixement de les característiques de les poblacions neandertals en l’Europa meridional, ja que els fragments cranials es conserven en un bon estat.

L’excavació a la Cova Negra s’ha desenvolupat aquest mes d’octubre i ha comptat amb la col·laboració d’estudiants i llicenciats de la Universitat de València i la d’Alacant, com també membres de la Politècnica de València. Els treballs s’integren en el projecte d’investigació Més enllà de la Història: origen i consolidació del poblament paleolític valencià (PrometeuII/2013/016), finançat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport l’investigador principal del qual és Valentín Villaverde.

En la següent entrevista concedida a INFOUNIVERSITAT, Valentín Villaverde analitza la importància d’aquesta troballa.

 

Valentín Villaverde amb una de les peces trobades a l’excavació.

–Quina importància té per a la ciència la troballa de tres noves restes de neandertals a la Cova Negra de Xàtiva?

–Comptem, relativament, amb poques restes de neandertals, tot i que és l’espècie més propera a nosaltres en el temps. Per això qualsevol descobriment de nous fòssils és important. La troballa de nous fòssils a la Cova Negra i el seu bon estat de conservació faciliten estudis que altres restes cranials no permeten, sobretot per les marques que apareixen en un fragment de parietal d’un individu adult, produïdes pel rosegament d’algun animal, i per les marques d’origen antròpic, produïdes amb un tall viu, que apareixen sobre la resta cranial infantil. Aquestes restes no permeten, per si mateixes, abordar el tema de l’extinció dels neandertals. És una qüestió que ha de ser tractada a partir del conjunt de la informació arqueològica disponible per a l’àmbit en el qual els neandertals van estar presents. Fonamentalment Europa i Orient Pròxim.

–Qui era el neandertal?

–Uns humans actualment extingits, que habitaren a Europa i l’Orient Pròxim fa entre 250.000 i 30.000 anys. Les seues característiques morfològiques eren lleugerament distintes a les nostres, amb una elevada capacitat cranial i un esquelet molt robust.

–Ha explicat que de les restes localitzades s’ha de fer un estudi paleontològic que estarà dirigit pel professor de la Complutense de Madrid Juan Luis Arsuaga. Què pot aportar aquesta anàlisi? Quins mitjans hi ha per analitzar les restes de què no es disposava fa vint anys, quan vosté va dirigir una excavació en el mateix lloc?

–L’equip de Juan Luis Arsuaga és reconegut internacionalment i, sens dubte, extraurà importants conclusions en la comparació de les restes amb les ja documentades a la Cova Negra i en altres jaciments d’Europa i Orient Pròxim. Tant el parietal de l’individu adult com l’infantil conserven parts endocranials d’un gran interés. Quant a les possibilitats de la investigació, les novetats en relació a fa vint anys són innombrables. En aquest període s’han desenvolupat les tècniques de recuperació i estudi de l’ADN antic, els estudis isotòpics capaços d’informar-nos de l’alimentació, la mobilitat territorial, etc. Fins i tot la tafonomia, o estudi dels esdeveniments succeïts als ossos des del moment de la seua deposició, ha avançat de manera vertiginosa a partir de les tècniques d’anàlisi a grans augments.

El catedràtic de Prehistòria en un moment de la intervenció a la Cova Negra de Xàtiva.

–Dues de les restes cranials trobades semblen produïdes per mossegades d’un animal i en l’altre cas van ser fetes amb algun objecte tallant. Què significa això en el context dels neandertals?

–És només una resta la que mostra senyals de rosegament. I la resta infantil és la que presenta marques que semblen d’origen antròpic, produïdes amb un objecte tallant. Tant el canibalisme com la manipulació ritual d’algunes restes òssies neandertals estan documentades en altres jaciments de la península ibèrica i d’Europa. A la vista de la documentació generada en els últims anys, sembla que el consum de carn humana va ser relativament freqüent en aquestes poblacions. Si la seua finalitat era purament alimentària o, per contra, cal relacionar-la amb el consum ritual, és una cosa que no sempre resulta fàcil d’establir. És necessari, de nou, afrontar el màxim d’informació contextual i no deixar que la imaginació vague de manera especulativa.

–Per què és peculiar i important l’assentament de la comarca de la Cova Negra?

–Els grans jaciments, aquells que tenen seqüència estratigràfiques àmplies, conserven bé les restes òssies i les evidències arqueològiques, i solen ser objecte de diverses campanyes d’excavació. Un cas com el de Cova Negra no és infreqüent en altres zones europees. Cada cert temps les tècniques d’excavació canvien, noves disciplines permeten noves línies d’investigació i la millora dels sistemes de datació i d’anàlisi de les restes propicia que els treballs de camp i d’estudi es reprenguen. Pel que fa a la Cova Negra, jo cridaria l’atenció sobre l’excepcionalitat que en un jaciment en el qual alternen les ocupacions humanes i de carnívors es conserven tantes restes infantils, amb xiquets de dos i cinc anys d’edat de la mort. Tot sembla indicar que algunes d’aquestes restes provenen d’enterraments. I com que les excavacions coincideixen amb la zona on un major nombre de restes fòssils de neandertals s’han trobat, l’esperança és trobar-hi evidències que confirmen aquesta consideració.

–Vosté va dirigir, entre els anys 1981 i 1991, una excavació en aquest assentament. Com ha variat la situació del jaciment en els últims anys? S’ha perdut informació valuosa?

–La Cova Negra té una seqüència estratigràfica d’extrema fragilitat, ja que el sediment fi està molt solt i s’erosiona amb facilitat. En línies generals, els sectors no excavats es conserven bé, però alguns perfils de les velles excavacions han patit solsides. És important prendre mesures de protecció de cara al futur. Els nostres treballs en aquesta fase es limitaran a una zona bastant reduïda, per la qual cosa no afectaran de manera substancial el que queda del farciment arqueològic.

Les restes trobades a la Cova Negra de Xàtiva.

–Parlem de gestió de la ciència. Hi ha suficient recolzament per part de l’administració a la investigació en general de la Prehistòria i més concretament a territori valencià?

–En els últims anys, coincidint amb el procés de crisi econòmica, l’arqueologia d’investigació s’ha ressentit molt. Les dotacions que abans eren habituals ja no ho són i molt pocs projectes han aconseguit mantindre’s vius. És important que la investigació arqueològica reba més ajudes i garantisca projectes de certa durada, perquè els nostres treballs de camp són lents i necessàriament es dilaten en el temps. El més important és tindre garanties que els projectes es mantindran fins que es complisquen els objectius que propicien la investigació, perquè, en cas contrari, si s’interrompen les excavacions iniciades en un jaciment sense haver arribat a la seua conclusió, sense haver obtingut els resultats inicialment previstos, el jaciment queda exposat a un major risc de deterioració i allò que s’ha excavat perd la seua raó de ser.

–Vosté és catedràtic de Prehistòria i professor a la Universitat de València. Com veu el futur de la professió per als i les joves titulats de la disciplina?

–Crec que l’arqueologia preventiva ha de tindre una major atenció per part de les autoritats, seguint els models que s’han desenvolupat a països del nostre entorn, com ara França o Suïssa. Espere que amb el pas del temps es potencien organismes capaços de fer una arqueologia preventiva de qualitat, capaç de contemplar no sols l’excavació, sinó l’estudi i difusió dels resultats. Amb tot, la situació econòmica en la qual estem dificulta l’activitat professional, no reconéixer-ho no ajuda a intentar millorar la situació. L’important és assumir que el nostre patrimoni arqueològic, adequadament estudiat i conservat, té una indubtable potencialitat cultural. I la nostra societat és sensible al coneixement de la Història.

–Es continuarà investigant a la Cova Negra?

–Durant els pròxims tres anys està prevista una actuació a la Cova Negra i en altres jaciments arqueològics paleolítics, com ara l’Abric de la Canal de Xelva i la Cova de les Cendres de Teulada-Moraira, gràcies al finançament obtingut amb el projecte Prometeu Més enllà de la Història. Els orígens del poblament paleolític valencià. Hi ha nombroses tesis doctorals en progrés, centrades en els resultats de les excavacions, i diversos investigadors de diferents institucions desenvolupen les seues línies de treball en relació amb aquests jaciments. Espere que els resultats confirmen l’interés d’aquests treballs.

–On es conserven les restes trobades, es conservaran les troballes més recents?

–Totes les restes de la Cova Negra es depositen al Museu de la Prehistòria de València, on ja es troben els materials procedents de les excavacions anteriors.

Valentín Villaverde en el seu despatx a la Facultat de Geografia i Història.

Un investigador de la Prehistòria antiga

La tasca investigadora de Valentín Villaverde se centra en diversos àmbits de la Prehistòria antiga: el Paleolític mitjà, el Paleolític superior i l’Art prehistòric. És director d’excavacions arqueològiques als jaciments de la Cova Negra de Xàtiva, la Cova de les Cendres de Teulada-Moraira, la Ratlla del Bubo de Crevillent, l’Abric de la Canal de Xelva, la Cova Antón de Mula, com també dels treballs de calc i documentació als abrics amb pintures i gravats de la Cova de les Meravelles de Gandia, la Cova dels Cavalls (Tírig), les Coves de la Saltadora (Coves de Vinromà), l’Abric de Vicent (Millars), el Cingle de la Mola Remígia (Ares del Maestrat), Cova Remígia (Ares del Maestrat), l’Abric de la Gerga (Alcoi), l’Abric de Centelles (Albocàsser) i l’Abric de la Xivana (Alfarb).

Villaverde és membre de la Comissió Científica del Centre Nacional d’Investigació sobre Evolució Humana (CENIEH) i de diverses comissions científiques internacionals, com també dels comités científics de diverses revistes especialitzades en arqueologia prehistòrica. També ha dirigit el Màster en Arqueologia i el Programa d’Estudis de Doctorat en Prehistòria i Arqueologia del Mediterrani de la Universitat de València. En l’últim Consell de Govern de la Universitat de València es va aprovar la incorporació de Valentín Villaverde a la Subcomissió de Doctorat.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València