LORENA HERNÁNDEZ. “La Universitat de València és contrària que es facen fotocòpies il·legals de llibres”. Afirmació del vicerector de Cultura i Igualtat de la institució acadèmica, Antonio Ariño. La Universitat ha anunciat que es prendran mesures immediates per tal d’impedir que l’alumnat utilitze de manera fraudulenta les desenes de fotocopiadores d’autoservei repartides per les diverses facultats i biblioteques. Tot arran la denúncia dels editors valencians contra les reprografies que operen als entorns dels campus, en les quals asseguren que es fotocopien llibres sencers, amb la conseqüent pèrdua per als autors i autores i també per a l’empresa que edita les obres.
L’editorial Tirant lo Blanch ha assenyalat que aquest curs s’ha produït un augment escandalós de la fotocòpia de llibres sencers, un fet que, segons aquesta entitat, té com a conseqüència la pèrdua del trenta per cent de facturació de manuals universitaris. Davant d’aquesta situació, la Universitat de València té previst posar en marxa tres mesures fonamentals: col·locar cartells ben visibles que assenyalen que està prohibit copiar llibres; situar les màquines en llocs que estiguen sota la supervisió de personal de la institució acadèmica; i que les targetes individuals de cada alumne es programen perquè no es puguen fer més de vint còpies seguides.
La directora del Servei de Biblioteques, Victoria García, ha recordat el compromís de la Universitat amb el respecte als drets d’autor i ha assenyalat que les fotocopiadores d’ús públic estan destinades perquè els alumnes i investigadors puguen reproduir apunts, articles científics o textos facilitats pel professorat, no per a copiar llibres sencers: “Ens han fet arribar el cas que alguna copisteria en concret podria tindre algun problema i estem estudiant-ho amb tots els serveis implicats per a tractar de resoldre-ho en el més breu espai de temps possible”. La taxa que cobra la institució acadèmica per cada fotocòpia d’un original en paper és de 0,06 euros.
Però què en pensa l’estudiantat? Doncs en general comprén que s’han de respectar els drets d’autoria, encara que al mateix temps reconeix que els preus dels manuals són massa elevats, i que per economia és impossible comprar-los tots. En carreres com ara Dret, Administració i Direcció d’Empreses o Ciències Polítiques és habitual que els alumnes hagen d’adquirir com a mínim uns sis o set llibres per curs. Segons han comentat alguns, cada publicació d’aquestes característiques pot costar com a mínim trenta o quaranta euros, la qual cosa fa que la factura puge prop dels dos-cents euros. I això, per a alguns d’ells, són xifres que no estan a l’abast de tots.
Entre les possibles solucions, els estudiants i les estudiantes coincideixen en assenyalar que s’haurien de baixar els preus de les obres. És l’opinió per exemple de Darío Muñoz, estudiant de Criminologia: “Baixar el preu dels llibres i donar subvencions i beques per a més estudiants, perquè a mesura que van retallant ens quedarem sense mitjans per a estudiar”. D’aquesta manera, assenyalen, es podrien comprar els manuals sense dificultats i el benefici seria general. El programa Caleidoscopi de Ràdio Universitat aprofundeix en aquesta qüestió, amb opinions de l’estudiantat i de la institució acadèmica. Es pot escoltar fent clic ací.
