logodreta

José Ramos: “Els efectes psicològics de la crisi no s’estan veient, però en anys posteriors s’agreujaran de manera molt cridanera”


JORGE CHENOVART. Les xifres assenyalen Espanya com el país amb el major nombre de joves aturats de la Unió Europea. Els àmbits econòmic i sociodemogràfic són els protagonistes en els mitjans de comunicació i en els discursos que fan els polítics a Espanya. Tanmateix, un estudi encarregat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix de l’emergència sanitària i la nocivitat de l’atur per a aquest sector de la població. “Es tracta d’efectes que encara no s’estan veient, però en anys posteriors s’agreujaran de manera molt cridanera”, ha afirmat el professor de la Universitat de València i psicòleg José Ramos en el programa A la Teua Salut de Ràdio Universitat .

La desocupació ha afectat tot tipus de poblacions, en les vessants psicològica i física, com a conseqüència dels canvis en l’estat d’ànim. Els joves es troben molt reflectits en l’aigua, ja que el seu estat passa del sòlid al líquid o el gasós en qüestió de dies, hores, minuts i segons. Empreses que tanquen de sobte i deixen al carrer els més joves o recentment llicenciats, els quals no troben treball en la seua especialitat i marxen a l’estranger o passen a un estat laboral vegetatiu. En aquest sentit, José Ramos afirma que “el més greu d’aquesta situació és que afecta les expectatives de vida i agreuja el risc psicològic”.

Quan hi ha un problema s’intenta trobar-hi una solució. Quan el problema de l’atur és temporal, els joves poden pensar que aquesta etapa de neguit i desassossec pot passar, més prompte o tard. Les conseqüències mentals de l’atur poden ser tres. En primer lloc, símptomes lleugers de benestar, en els quals augmenta l’ansietat i l’estrès i una síndrome lleugera de depressió. Després, els efectes sobre l’autoestima de les persones. I, finalment, un cert retraïment psicològic i una menor implicació en activitats socials. En aquests dos últims símptomes es troben solucions. José Ramos explica que “l’autoregulació, la planificació i la iniciativa pròpia ens permeten reduir les conseqüències de la desocupació i mantindre relacions socials i activitats esportives, encara que no tingues recursos econòmics, amb el suport dels més propers”.

L’autor de l’estudi de l’OMS, Michael Marmot, que al seu torn és director de l’Institut d’Equitat Sanitària del Universitiy College de Londres, ha instat el Govern espanyol a la introducció de mesures perquè els joves afronten sense riscos sanitaris els problemes de la crisi laboral. Buscar culpables a situacions catastròfics és intrínsec en l’ésser humà, però la salut mental en temps de crisi depén de manera directa de les actuacions dels polítics? “Això és evident en dos nivells. La plena ciutadania i els drets vénen determinats per la nostra situació laboral, la qual ens dóna carta de naturalesa. Les retallades afecten la salut dels joves i de la resta de la població”, ha remarcat José Ramos.

Si els ciutadans no gaudeixen d’un estat psicològic saludable, les repercussions per al poble es manifestaran també més tard o prompte. Quan la situació externa és greu “la solució és no córrer riscos, però la innovació tecnològica es mostra necessitada d’aquests per a evolucionar”, apunta Ramos, i afegeix: “Això és degut a un conservadorisme social. No siga que nosaltres també acabem en el lloc dels aturats”.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València