logodreta

Prendre’s la vida amb calma

LORENA HERNÁNDEZ. Es tracta d’una filosofia de vida que té el seu origen a finals de la dècada dels huitanta a Itàlia, i més concretament en la seua capital, Roma. L’origen potser va ser l’obertura d’un establiment de menjar ràpid en la coneguda plaça d’Espanya. El periodista i gastrònom Carlo Petrini va veure en aquest fet un perill a la saludable dieta mediterrània i va començar una campanya contra aquest tipus de menjar. Així va sorgir el concepte de slow food o menjar a espai, germen del conegut com a slow movement o moviment a espai, una filosofia de vida que proposa rebaixar el ritme, deixar de mirar el rellotge tothora i gaudir d’allò que es fa en cada moment.

El moviment es va desenvolupar en els anys noranta, amb el naixement també a Itàlia d’un grup de ciutats per a promoure un concepte de població lenta, el Cittaslow, que després s’ha traslladat a altres parts del món, també a Espanya. Es tracta de localitats que promouen una forma de vida més sana, relaxada i sostenible, i que al mateix temps pretenen recuperar una identitat gastronòmica. Un concepte que amb els anys s’ha estés a altres àmbits i activitats, des de llegir, passejar o tindre sexe fins el respecte al medi ambient, la producció artesanal i el consum responsable i sostenible.

El professor del Departament de Filosofia de la Universitat de València Pedro Jesús Teruel ha assenyalat que moviments d’aquest tipus són una reacció molt natural i coherent a un fenomen dels nostres dies, la hiperactivitat. Tanmateix, adverteix del perill de quedar-se en la superfície i no anar més enllà: “La font és el desig humà, desitjos que no aconseguim apagar mai, i és en aquest sentit que correm per obtindre allò que volem i que sempre s’amaga”. Es tracta d’una característica inherent al nostre sistema, basat en el consum i la publicitat, que segons el professor ens crea desitjos i necessitats nous per tal de mantindre en marxa la roda de la producció.

Un ritme de vida frenètic, en el qual també tenen molt a veure les noves tecnologies, segons Pedro Jesús Teruel, ja que s’han constituït “en una font constant de reclam”. La falta de temps, ha indicat, ens ha dut a una forma d’oci fragmentada, en la qual ja no tenim un moment per a seure a escoltar un disc o per a veure una pel·lícula. Preferim el format de les sèries, amb capítols breus, o sentir cançons de manera aïllada. I també ens falten els minuts per a reflexionar, la qual cosa, segons el professor, pot dur a una generació sense artistes ni científics.

En aquest sentit, Teruel ha comentat que vivim en una època postmoderna en la qual el “post” indica una absència de model, un després que està per configurar. Una societat descentrada, molt allunyada d’allò més essencial de l’ésser humà. I és en aquest buit on el professor creu que es pot anar més enllà, es pot trobar un sentit i omplir el nostre desig de manera satisfactòria mitjançant la inclusió dels altres en eixa equació, de manera que l’acte no es convertisca en un fet egoista i al mateix temps frustrant, sinó en una forma de realització personal. El programa A Fons de Ràdio Universitat (http://mediauni.uv.es/AFons) ha tractat aquesta qüestió. Es pot escoltar fent clic ací.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València