logodreta

Filipines: la lluita per la supervivència

LORENA HERNÁNDEZ. Es tracta de la pitjor catàstrofe al país des de fa trenta anys. S’ha comparat amb fenòmens com ara el tsunami de l’Índic de fa nou anys o el terratrèmol d’Haití de fa tres. L’Organització Mundial de la Salut ha qualificat el desastre a Filipines de categoria tres, el nivell més elevat. El pas del tifó Haiyan ha deixat un rastre de caos i destrucció. Milers de morts, gran quantitat de desapareguts, ferits i desplaçats, per un dels ciclons tropicals més intensos de la història. En casos com aquest és imprescindible fer arribar l’ajuda humanitària el més prompte possible, per assistir la població i evitar problemes majors, com ara l’aparició d’epidèmies.

És això el que ha comentat Mila Font, delegada a la Comunitat Valenciana de Metges sense Fronteres: “En situacions com aquesta el que fem primer és curar els ferits, per a evitar el risc d’infeccions, i després hi ha una segona onada de treball que se centra més en tot allò que té a veure amb infeccions respiratòries i diarrees. A més, en aquesta zona hi ha molts mosquits i, per tant, hi ha més risc de contraure la malària o el dengue”. Les zones més afectades pel tifó han estat algunes illes com ara Samar i Leyte. Precisament, un dels principals entrebancs a l’hora de fer arribar l’ajuda està sent la complicada geografia filipina, una extensa zona de territori plena d’illes.

Un altre factor fonamental que es té en compte a l’hora d’organitzar l’assistència humanitària a països afectats per catàstrofes d’aquestes característiques és avaluar com es troben les infrastructures i serveis de la zona. En aquest cas, com ha explicat la professora de Medicina Preventiva de la Universitat de València Marisa Guillén, les instal·lacions a Filipines estan completament destrossades: “El principal problema és que no hi ha mitjans d’assistència a la zona, han de vindre des de fora, però l’accés a aquestes parts del país és molt difícil”.

Comencen els problemes de fam, de falta d’aigua, complicacions que faciliten la possibilitat de tindre malalties, amb el conseqüent perill d’epidèmies. “La situació és completament diferent a la que puguem viure ací, i malalties que en altres condicions podrien tindre un tractament fàcil, a països afectats per catàstrofes com ara Filipines es converteixen en epidèmies mortals”. Paraules de la professora Marisa Guillén que revelen, al mateix temps, l’estat d’un país que ja vivia en condicions de pobresa amb mancances que condicionaven la vida dels seus habitants.

Moltes persones ho han perdut tot: la seua casa, els recursos per a sobreviure i les seues famílies. Un context de dificultat extrema que en la majoria dels casos resulta molt complicat d’afrontar. Per això la importància també de l’assistència psicològica, com ha assenyalat Mila Font: “És fonamental aquesta part de la salut mental i es treballa per dotar els afectats i les afectades de l’ajuda necessària”. El programa Fes Pinya de Ràdio Universitat  ha tractat aquest tema en profunditat, amb un debat que comptava amb la presència de Mila Font i Marisa Guillén. Es pot escoltar fent clic ací.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València