logodreta

Realitat augmentada: des dels museus fins els superherois

Marcos Fernández, professor i investigador de l’Institut de Robòtica i
tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC) de la Universitat
de València, amb diversos projectes de realitat augmentada.

JORGE CHENOVART. Realitat augmentada no és igual a realitat virtual. Aquests dos conceptes es troben relativament relacionats per les indústries que en fan ús, però és molt important no confondre’ls. La realitat augmentada la trobem als cines amb l’ús del 3D, en els videojocs i ara també als museus. Un exemple és el projecte que s’està llançant des de l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC) de la Universitat de València, mitjançant el qual, tot emprant unes ulleres específiques, podrem visualitzar la Casa Batlló del mestre Gaudí a Barcelona. “Quan començàrem els projectes a la Universitat, no sabíem que treballàvem amb realitat augmentada i ara, sent-ne conscients, podem amb el mòbil omplir la sala d’una casa amb els mobles d’època”, afirma l’investigador i professor Marcos Fernández en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat, el qual podeu escoltar clicant ací.

Quan parlem de realitat augmentada, ens referim a l’ajuda generada mitjançant algun tipus d’ordinador que és capaç de donar una informació extra del lloc on ens trobem i així potenciar els sentits del dispositiu. Fa setmanes vam poder observar com la princesa Letizia comprovava els avanços de la tecnologia utilitzant les Google Glass. Unes ulleres desenvolupades pel gegant nord-americà per a ser emprades com a ordinadors en els propis ulls. Estaments més terrenals també són el públic objectiu d’un altre tipus de dispositius oculars, com ara els invidents. A través d’aquests dispositius per a invidents es podria millorar la seua capacitat sensorial i, per a Marcos Fernández, això és una peça cabdal en el desenvolupament de prototips d’aquest tipus de realitat. “El sentit de la vista no és l’únic que podem potenciar, de fet el món de l’automòbil també es beneficia de la realitat augmentada gràcies als sistemes sonors que la integren” afirma.

Tant dins com fora, el cinema s’aprofita també dels sistemes de realitat augmentada gràcies, entre altres, al 3D. Però hi ha més casos que en uns anys ens permetran gaudir d’experiències sensitives més contundents. I si pensem en herois d’acció de pel·lícules de ciència ficció, la realitat que vivim pot arribar a espantar pel seu ritme vertiginós. “Terminator va ser un dels primers grans exemples de realitat augmentada, però Iron Man és l’icona suprema d’aquesta realitat, ja que li augmenten les capacitats físiques i sensorials. És sens dubte el súmmum de la realitat augmentada”, explica Marcos Fernández.

Davant d’aquests exemples, només cal preguntar-nos si en un futur no molt llunyà podrem veure aquest tipus de superhomes o convertir-nos-hi, encara que el fet de pensar-ho, simplement, pot causar temor. Marcos Fernández assegura que “s’està treballant en exosquelets per a poder caminar més temps i portar més càrregues en l’àmbit militar, una sèrie de tecnologies que podrien fondre’s en un futur per a fer una espècie de superhomes”. I afegeix: “La tecnologia no és bona ni dolenta, això només depén del fi amb el qual s’empre”.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València