logodreta

Salvador Llana: “Gràcies al clor, podem nadar tranquil·lament, sense contagiar-nos”

JORGE CHENOVART. Apuntar-se a cursets de natació pot donar mandra, sobretot a l’hivern, i a més hi ha el problema del clor en els ulls i en el cabell. Per a evitar dubtes i temors una vegada hem decidit llançar-nos a la piscina, el Grup de Recerca de Biomecànica Aplicada a l’Esport de la Universitat de València ha desenvolupat una investigació sobre la perillositat de nadar en piscines clorades, arran d’estudis que asseguraven els seus efectes perjudicials. El professor de la Universitat i codirector del projecte Salvador Llana ha assegurat en el programa de Ràdio Universitat A la Teua Salut que, després de realitzar les proves pertinents, ara es pot dir que “gràcies al clor podem nadar tranquil·lament, ja que no ens contagiarem de cap substància, de fet les liquida totes”. Podeu escoltar el programa clicant ací.

El clor ja no és cap problema. El dubte procedia del contacte d’aquest element amb substàncies orgàniques que es troben en tracte amb el nostre cos, ja siguen pèls o la mateixa pell, que pot escatar-se. A més, el clor ho desinfecta tot. Però hi ha una sèrie de productes, especialment la cloramina, responsables que les piscines tinguen aquesta olor tan característica i també que els ulls s’enrogisquen. “El més important és estar nets a la piscina, per a això hi ha les dutxes, ja que, com menys substàncies contaminants tinguem menys efecte farà la cloramina i, per tant, menys reactivitat”, afirma Salvador Llana. I és que és prou habitual capbussar-se sense haver-se projectat una bona dosi d’aigua.

Hi ha diferències entre les piscines cobertes i descobertes, encara que el fons de la qüestió és el mateix. En ambdues hi ha clor i cloramina, però la descoberta necessita un correcte sistema de ventilació per a no respirar un ambient més “térbol”. Les piscines cobertes, per la seua banda, no tenen aquest problema, ja que l’aire lliure ajuda que aquells es difonguen i no es noten.

Les proves de l’estudi van ser possibles gràcies a la implicació d’estudiants i estudiantes de la Universitat, els quals es van mostrar decidits a conéixer si les piscines podien ser perilloses per a ells i elles. “Necessitàvem gent activa, esportista, però no d’elit, i van ser de molta ajuda. És necessari que la nostra gent s’implique amb aquests projectes per a progressar com a universitat investigadora”, ha explicat Salvador Llana.

A part del cabell i els ulls, una de les qüestions que més es pregunten els usuaris habituals de piscines és la higiene i, especialment, les miccions. En diverses pel·lícules còmiques es pot observar com hi ha persones que orinen a parcs aquàtics i immediatament apareix un cercle de color blau en les aigües, deixant el subjecte en qüestió com un mal educat. Salvador Llana afirma el següent, amb cert acalorament: “Sincerament, espere que la gent no es pixe a la piscina, perquè l’orina conté una gran quantitat de substàncies nitrogenades que més cloramina generen”.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València