logodreta

Les més roïnes de la pel·lícula

Imatge d’una mina de marbre.

LORENA HERNÁNDEZ. Els directors de cinema més espavilats les inclourien entre les més dolentes de la pel·lícula, aquelles personalitats que no agraden a ningú i que reuneixen totes les característiques que els fan odioses i que al final sempre acaben perdent. En aquest cas, es tracta de casos molt reals. Concretament, d’aquelles multinacionals que per les seues males pràctiques acaben protagonitzant els titulars de premsa. Un fet que en moltes ocasions només mostra una xicoteta part d’un món molt més gran, com ha comentat el professor Alejandro Escribá, del Departament de Direcció d’Empreses Juan José Renau Piqueras: “Moltes vegades, quan estudies en detall aquestes companyies, veus que eixe aspecte negatiu que està tan denunciat és una anècdota i que hi ha també moltes qüestions positives”.

Entre les empreses que normalment es guanyen aquesta mala fama es troben companyies que treballen en sectors delicats i sensibles per a la població, com ara el medi ambient, l’agricultura, la mineria o el sector armamentístic. Noms com ara la multinacional de llavors Monsanto; Río Tinto, del sector de la mineria; o Mitsubishi, de l’electrònica, són alguns dels més freqüents en aquest sentit. Tanmateix, com ha assenyalat Alejandro Escribá, sovint és la falta de regulació en determinats àmbits allò que ocasiona que les empreses aprofiten per a dur a terme accions qüestionables des d’un punt de vista ètic: “Són empreses que operen globalment, quasi totes cotitzen en borsa, la qual cosa fa que la pressió dels accionistes i del capital siga molt gran per a la consecució de resultats,”, ha assenyalat el professor de la Universitat.

Una fàbrica d’armament als EUA.

Amb tot i això, a pesar del ritme frenètic al qual es veuen abocades les empreses a la recerca del màxim benefici, és possible ser competitius al mateix temps que es respecten els principis ètics? El professor José Anastasio Urra, també del Departament de Direcció d’Empreses Juan José Renau Piqueras, ho té clar: sí que és possible. De fet, com ha comentat aquest professor, n’hi ha alguns exemples, com és el cas de La Fageda, una cooperativa catalana fundada per un psicòleg clínic, Cristóbal Colón, qui va veure que les persones amb discapacitat intel·lectual es recuperaven millor amb una teràpia ocupacional. Fa trenta-un anys va crear aquesta cooperativa amb la missió de donar suport, treball i assistència a aquest col·lectiu i a hores d’ara és el tercer competidor a Catalunya en productes làctics.

En aquest sentit, José Anastasio Urra ha comentat que el problema de fons no és una falta de recursos ni el canvi climàtic, sinó més prompte una qüestió cultural i que té a veure amb el model socioeconòmic actual: “Les empreses que s’obstinen a fer negoci com sempre estan abocades a tindre majors pressions socials i ecològiques i tocaran més límits”. És per això que el professor Alejandro Escribá veu en la societat un paper fonamental en la denúncia de qualsevol tipus de comportament no ètic. El programa Ocupa’t de Ràdio Universitat (http://mediauni.uv.es/Ocupat) ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València