JORGE CHENOVART. Per què hi ha tantes carreres populars en Nadal, si fa tant de fred? Típica pregunta de corredor novençà o senzillament de persona no acostumada a practicar fúting pel carrer. És cert que hi ha moltes carreres en aquestes dates, però no ens enganyem, la majoria es realitzen a l’estiu. Més de mil durant tot l’any a territori valencià. “La raó que es realitzen carreres en Nadal és perquè són molt significatives i tenen major calat entre la població, com ara la sant Silvestre o la Volta a Peu”, afirma l’entrenador de l’equip de la Universitat de València i corredor habitual Jesús Sanchis, en el programa El Temps dels Esports de Ràdio Universitat.
La Comunitat Valenciana és la segona potència espanyola en atletisme, per darrere de Madrid. Són molt significatius els equips València Terra i Mar i Platges de Castelló. Per tant, no és d’estranyar que la cultura atlètica valenciana tinga un gran pes social, sobretot pel que fa als nuclis nord i centre valencians. El clima hi contribueix i molt. “Si llevem dos mesos d’hivern, podem entrenar a la nit sense problemes”, assegura Sanchis. Un altre factor important és la crisi, ja que córrer pel carrer no fa despesa, per tant ens trobem davant de l’esport més econòmic que hi ha. L’entrenador de la Universitat afegeix que la crisi “afecta especialment en el nombre d’atletes registrats en carreres populars, molts no poden permetre’s quaranta euros d’inscripció, s’ha reduït en un vint-i-cinc per cent”.
La marató de València es va convertir, gràcies al seu circuit i l’altitud, en la més ràpida d’Espanya. Aquesta marca converteix la ciutat en un referent i atractiu per a atletes de tot el món que volen superar els seus rècords i no seria estrany que hi haguera una plusmarca mundial en poc de temps. Jesús Sanchis afirma que “córrer a nivell del mar és molt beneficiós per a millorar el seu temps”, i afegeix: “cal no oblidar que sempre ha sigut ràpida i portem molts anys de maratons a la ciutat”.
El fet de ser un esport per a tothom pot augmentar la seua popularitat. El futbol és l’esport rei, d’això no hi ha cap dubte, i el bàsquet el segueix. Però si Rafa Nadal es retirara, passaria a ser l’atletisme el tercer esport nacional en nombre de seguidors? El periodista esportiu valencià i expert en rúning Darío Muela es mostra rotund: “Sens dubte, l’atletisme popular ha desbancat el tennis, perquè cal no oblidar que no tothom pot practicar aquest”. Fins l’arribada dels grans tennistes espanyols a la fi de la dècada dels noranta i el referent de Nadal, aquest esport estava adreçat a l’elit econòmica.
Internet és un dels aliats per a la difusió de l’atletisme popular. Promocionar-se en la xarxa és positiu per a les agències que tramiten les carreres i també per als ajuntaments, a més de ser relativament econòmic. La televisió, la ràdio i la premsa escrita sucumbeixen a una màxima no escrita, la qual diu que cal oferir tota la informació del que ven i aconseguir que venga qui no ho fa, mostrant així mancances i fallades. Però no tot són errors en l’atletisme espanyol. Fora del dopatge, Muela assegura que “l’atletisme professional decau, però l’eixida de proves en les notícies genera gran atenció mediàtica i requereix una anàlisi molt profunda. La realitat diu que no han anat de la mà l’auge del popular amb la caiguda del professional”.
Podeu escoltar el programa d’El Temps dels Esports que tracta aquest tema clicant ací.
