logodreta

La justícia del Tribunal de les Aigües, reconeguda a la Universitat

Reunió del Tribunal de les Aigües a la porta dels Apòstols de la Catedral de València.

JORGE CHENOVART. Són poques les institucions que es mantenen després de la dolorosa victòria borbònica del 1707 que va suposar la derogació dels Furs. Es tracta de l’organisme judicial més antic d’Europa. El Tribunal de les Aigües de l’Horta de València continua reunint-se cada dijous a la Porta dels Apòstols de la Catedral de València per a imposar justícia entre els regants i agricultors de les séquies que conformen l’Horta Nord i l’Horta Sud. Homes adobats en la terra i amb saviesa en el camp de l’aigua i el regadiu mostren la seua duresa i sempre són acatades les seues sentències. “El respecte és màxim. El Tribunal no té apel·lació. El que hi ha és el que hi ha”, assegura el seu nou president i síndic de la séquia de Rascanya, Enrique Aguilar, en el programa A Fons Cultural de Ràdio Universitat.

Pissarra de reg, a la séquia de Riquera (Alboraia), un dels braços de Rascanya.

Era considerada tan perfecta la manera d’impartir justícia per part dels membres del Tribunal que ni Jaume I, una vegada conquistada València, es va atrevir a modificar o directament a eliminar aquest organisme. Era perfecta tal com estava. Defés en totes les constitucions espanyoles, en l’actual n’hi ha un esment, presentat pel jurista valencià Emilio Atur, concretament en l’article 125, on és definit com un organisme judicial especial. “Després de mil anys està més jove que mai, amb uns valors que ja volguera la justícia actual i on s’observa molt bé com és la justícia del poble, imparcial i immediata”, afirma el catedràtic de Dret Civil Javier Plaza.

Les decisions del Tribunal, presidit per un síndic de l’Horta Nord i vicepresidit per un de l’Horta Sud (així no hi ha conflicte entre séquies i zones geogràfiques), són acceptades pel que Javier Plaza qualifica com l’autoritasi afegeix: “Els agricultors no acaten les ordres com una imposició, sinó que creuen en els seus jutges i són decisions que prendria qualsevol home bo en les mateixes circumstàncies”. Són molts anys treballant junts i tots coneixen la terra. És el que han mamat des de molt xicotets. No debades el Tribunal de les Aigües ha sigut reconegut aquest mes de desembre amb un dels premis Savis en Dret que atorga la Universitat de València a través de la Càtedra Institucional de Dret Foral Valencià.

Cada dijous centenars de persones acudeixen, ja siga per curiositat, turisme o simplement perquè passen pel centre del cap i casal, i envolten els jutges, els quals, secundats per l’algutzir, es disposen a iniciar la sessió. De vegades no hi ha ningú que vulga reclamar i, per tant, les sessions són més curtes. Per a Enrique Aguilar és necessari fer més accessible el Tribunal i donar-lo a conéixer als mateixos valencians. “Tenim molta afluència de turistes, però no som una atracció turística. Som un tribunal de justícia. Tinc molt d’interés que la gent jove comprenga i conega el Tribunal. Els menors de quaranta anys són l’objectiu”, afirma el president.

Pot semblar paradoxal que el públic valencià siga el més necessitat per part del Tribunal. I és que a França i a Alemanya s’han realitzat exposicions sobre aquesta joia jurídica. “Els francesos ens van acollir molt bé i és emocionant veure als carrers de Berlín fotos del Tribunal, això ens dóna força per a continuar promocionant allò més nostre”, sentencia Aguilar.

Podeu escoltar el programa A Fons Cultural que ha tracta aquest tema clicant ací.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València