logodreta

Les nadales, testimoni històric en forma de tradició

Antonio Ariño.

LORENA HERNÁNDEZ. La festa del Sol Invictus, el moment en el qual el sol, que havia anat reduint la seua presència al llarg del dia, comença a créixer, és una tradició romana que se celebrava el dia 25 de desembre, la qual amb el temps es va adaptar al naixement de Jesucrist en l’era cristiana. Més tard s’establirien altres dates, com ara l’1 de gener, que celebra la renovació de l’any, i el dia 6, amb la visita dels Reis Mags. Una evolució, per tant, producte de molts anys de transició.

Altres costums que ara estan arrelats en aquestes dates, com ara la loteria de Nadal, també tenen el seu origen en part en aquesta època romana, com ha comentat el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño: “Els romans celebraven allò que anomenaven les sortes, una mena d’equivalent a la loteria actual, que seria trobar la sort, felicitar-se perquè l’any anara bé i, sobretot, tindre la possibilitat de remeiar els imponderables de l’existència a través de la invocació de la sort”.

En aquest sentit, segons el vicerector no es poden desvincular les nadales de l’ascens de la mateixa festa en les societats mediterrànies. Una tradició que tal i com la coneixem ara té molt a veure amb el desenvolupament de la societat de consum: “És la societat de consum, amb la possibilitat de gaudir de temps lliure, en la qual hi ha vacances escolars, fins i tot administratives, la que organitza tota una sèrie d’activitats vinculades al consum en aquest període de Nadal”, ha comentat Ariño.

Les nadales eren originàriament cançons profanes amb tornada, d’origen popular i harmonitzades a diverses veus. Posteriorment van començar a cantar-se a esglésies i a associar-se específicament al Nadal, com ha assenyalat el també expert en aquesta festivitat: “Quan es feia la missa del gall, després la gent eixia amb els instruments disponibles en l’època per a celebrar i felicitar el Nadal a la gent, i crec que d’alguna manera eixe és l’element que va donar lloc a les nadales tal com hui les entenem”.

Les primeres composicions considerades com a nadales van sorgir cap a la segona meitat del segle xv, en l’època del Renaixement, com una evolució de formes musicals populars molt més antigues. Eren melodies que es cantaven en festes populars, en un principi amb temàtica específicament religiosa, i els principals temes eren els esdeveniments recents del poble o de la regió, encara que el gènere es va ampliar posteriorment fins incloure temes de diferent tipus.

El seu vincle amb el Nadal també té a veure, en paraules del vicerector, amb les catedrals medievals, on es feia el Cant de la Sibil·la, una ocasió en la qual, segons Antonio Ariño, molt probablement en acabar la missa els assistents cantaven cançons més senzilles. Perquè una característica d’aquests temes musicals és el seu ritme bàsic, les lletres que transmeten un to ingenu, celebrant els valors de la infantesa, del naixement, de la renovació, però sempre d’una manera molt quotidiana.

El programa A Fons Cultural de Ràdio Universitat  ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València