logodreta

La carrera de la tecnologia mòbil 4G ja ha arribat

Els professors de la Universitat Carmen Botella i Màxim Cobos.

Els professors de la Universitat Carmen Botella i Màxim Cobos.

JORGE CHENOVART. La televisió, la ràdio i les marquesines de les parades d’autobús són els tres grans espais publicitaris on podem observar que alguna cosa està canviant. La tecnologia mòbil està submergida en un procés d’evolució. En tertúlies de café en les quals aquest tema és protagonista, la frase “ja està tot inventat, és una estratègia de màrqueting” és molt habitual. El 4G ja ha arribat, però encara hi ha dubtes sobre la seua implementació a ciutats i municipis del territori espanyol. “El 4G que s’està instal·lant ara no és la solució, ja és antic per a la demanda que n’hi ha d’usuaris”, afirma la professora de la Universitat de València Carmen Botella, en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat.

Els professors de la Universitat Carmen Botella i Màxim Cobos.

Carmen Botella i Màxim Cobos.

La realitat que vivim en relació amb el 4G és molt simple. No ha arribat encara a tot arreu. De fet, Madrid i Barcelona són les primeres ciutats que poden gaudir d’aquesta evolució de l’estàndard de comunicació mòbil, proposat per la Unió Internacional de Telecomunicacions, per a definir la velocitat que hauria de rebre cada usuari. “El desplegament del 4G a Espanya està ralentit i els servidors i principals operadors estan a l’espera que el Ministeri d’Indústria allibere la banda de huit-cents megaherzos, ja que serà important la seua implantació”, afegeix Màxim Cobos, professor de la Universitat de València.

Ens trobem a l’espera que el Consell de Ministres allibere aquesta banda. Mentrestant, el 4G s’està instal·lant en bandes superiors, però que no són les òptimes, algunes de les quals, com la de mil huit-cents megaherzos, ha quedat saturada pel 3G, cosa que reflecteix la necessitat del 4G per a la població. Cal no oblidar que els països escandinaus, per exemple, gaudeixen de la velocitat de transmissió de dades en 4G des de fa aproximadament cinc anys.

L’actitud dels operadors de telefonia mòbil podria entendre’s com un esperó perquè hi haja una liberalització de la banda. Però sense deixar de banda els problemes burocràtics, les empreses continuen anunciant el 4G, a través de frases com ara “Ja estem ací”, com si d’un Tarradellas telefònic es tractara. El públic vol un mòbil 4G, però, si no arriba, el bucle es converteix en infinit. “Hi ha estudis que demostren que els consumidors de 4G estan deixant el wifi, perquè la velocitat de descàrrega i consum de dades és de bon tros més gran”, afirma Cobos.

És una evidència l’augment del consum de tecnologia mòbil. El treball, la família i els entreteniments en el palmell de la mà. El següent pas, les cases. Comencen els estudis a proposar l’ús del 4G en les nostres cases, substituint l’ADSL. Hi ha un públic escèptic, però també ho eren amb el 3G, implantat fa una dècada. Encara que, si pensem en zones rurals, amb una arribada limitada de tecnologia ADSL, aquestes es converteixen en un públic objectiu del 4G i situen les empreses distribuïdores com a salvadores a territori hostil en termes de xarxa. Els dos professors afirmen que “les alternatives d’aquest tipus de tecnologia a pobles poden ser interessants, ja que vivim en una societat cada vegada més interconnectada i que no espera”.

Podeu escoltar el programa En Xarxa fent un clic ací.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València