logodreta

Estructura i evolució d’una plantilla del PAS feminitzada i madura

graf1

INÉS SOLER. La campanya electoral per al Rectorat és una bona ocasió per a parlar de les persones que treballen a la Universitat de València que es troben en condicions laborals d’inestabilitat i precarietat. Ambdós candidats mostren sensibilitat envers les dificultats laborals que presenten alguns col·lectius com ara el personal ajudant doctor i associat en el cas del PDI, així com el personal laboral eventual o funcionari interí en el cas del PAS.

En aquest sentit, des de la Unitat d’Igualtat volem posar l’accent en la situació del Personal d’Administració i Serveis de la nostra Universitat, descrivint els vincles contractuals que uneixen dones i homes amb la institució a partir de l’últim Recull de Dades 2012/13 publicat pel Servei d’Anàlisi i Planificació  i l’informe diagnòstic Asimetries de gènere a la Universitat de València.

Al final del 2012, el col·lectiu del PAS de la Universitat de València arribava a 1.853 persones, integrades en una plantilla feminitzada (66% dones i 34% homes, si bé amb menys intensitat que tres dècades enrere) i madura, amb un predomini clar de les persones majors de 40 anys.

L’important increment que va experimentar la plantilla del PAS al llarg dels anys es va alimentar, de manera divergent, de personal laboral masculí i de personal funcionari femení. Aquest fet va consolidar una tendència de predomini de la relació jurídica laboral enfront de la funcionarial en el grup dels homes i de signe contrari en el grup de les dones.

En examinar els canvis produïts en aquesta última dècada en relació amb la segregació horitzontal segons el vincle contractual que hi mantenen, el més destacable és el gran increment del pes relatiu dels funcionaris de carrera entre el grup dels homes i la immobilitat en la proporció relativa de funcionàries de carrera en el col·lectiu femení, així com l’augment dels percentatges del funcionariat interí, especialment en el cas de les dones, ja que aquestes arriben a multiplicar per quatre el 2012 les xifres del 2004. En la gràfica 1 es pot apreciar la sobrerepresentació de les dones en la categoria del funcionariat interí (72%), una situació que en principi comporta una menor estabilitat en l’ocupació.

A més del vincle contractual, el PAS es distribueix en grups professionals, que és el que anomenem la segregació vertical (gràfica 2). En el grup A s’observa un pes significativament inferior de les dones de tretze punts percentuals (el 53%) en relació amb la proporció demogràfica segons sexe del conjunt de la plantilla (66% dones). En el grup B es percep una situació de major equilibri entre ambdós sexes (el 63% de dones i el 47% d’homes). I en el grup C, el més nombrós en la plantilla del PAS, és on el desequilibri de gènere és més accentuat: la proporció relativa de les dones aconsegueix el 70% (quatre punts més que el pes demogràfic real del col·lectiu femení en el conjunt) i la dels homes el 30% (catorze punts menys). En canvi, en el grup D són els homes els qui estan sobrerepresentats, amb un 40% del pes.

Gràfica1: Distribució del PAS en funció del pes que té cadascun dels dos sexes en els col·lectius amb cada tipus de vincle contractual. Any 2012

graf2

 

Font: Elaboració pròpia de l’Observatori de la Unitat d’Igualtat a partir de les dades del Servei d’Anàlisi i Planificació (SAP).

 

Gràfica 2: Distribució del PAS segons el pes que té cada sexe en cadascun dels grups professionals (% horitzontal). Any 2012

graf3

Font: Elaboració pròpia de l’Observatori de la Unitat d’Igualtat a partir de les dades del Servei d’Anàlisi i Planificació (SAP).

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València